DOSSIER

Qualitat o quantitat?

05-A-Report-Trentadies-Quantitat

La qualitat de vida és un concepte habitual en converses i tertúlies. Fins i tot podríem dir que forma part del nostre llenguatge habitual. “Això sí que és qualitat de vida”, afirmem sovint quan ens

Els estudis sobre qualitat de vida deixen Sant Cugat i la zona alta de Barcelona molt ben parades. Significa això que s’hi viu realment millor? Analitzem què ens fa afirmar-ho i què ens fa dubtar-ne. Per Oriol Sumsi Il·lustració Sílvia Cañero

La qualitat de vida és un concepte habitual en converses i tertúlies. Fins i tot podríem dir que forma part del nostre llenguatge habitual. “Això sí que és qualitat de vida”, afirmem sovint quan ens trobem en una situació plaent o valorem un lloc agradable per viure. Sabem, però, a què ens referim exactament? Ho diem simplement com una opinió personal, o li donem un caràcter absolut, objectiu?

De definicions de qualitat de vida n’hi ha moltes, que és gairebé com dir que no n’hi ha cap. Una de les institucions que “medeixen” la qualitat de vida, que és l’Organització Mundial de la Salut, la defineix com “la percepció de l’individu de la seva posició en la vida, en el context de la cultura i sistemes de valors on viu i en relació amb els seus objectius, expectatives estàndards i preocupacions”. La definició fa patxoca, però en realitat és gairebé com no dir res. En admetre que depèn de la percepció de l’individu, s’enfonsa a sí mateixa, perquè no hi ha res més variat, heterogeni i dispar que les percepcions dels individus.

El concepte de qualitat de vida és tan complex que no es pot abordar des d’un únic punt de vista. De fet, es troba entremig de la sociologia, la psicologia, la política, la medicina i els estudis de desenvolupament, ja que per “medir-la” hi intervenen tota mena de variables, tant econòmiques com socials, tant sanitàries com ambientals.

05-B-Report-Trentadies-Quantitat

Sant Cugat és la ciutat amb la renda més alta de Catalunya. Un estudi del 2011 la va col·locar en quarta posició en qualitat de vida. Foto de Lluís Llebot

Medir, es medeix

L’any 2011 els mitjans de comunicació locals es van emocionar amb la publicació de l’estudi “Quality of life ranking of Spanish municipalities”, fet per investigadors de la Universitat d’Oviedo, que posava en una llista els municipis espanyols segons la seva qualitat de vida. Tothom va córrer a buscar-se per veure si quedava ben o mal parat. Entre els municipis catalans, encapçalaven el rànquing Banyoles, Ripoll, Olot, Sant Cugat, Torelló i Girona. Barcelona quedava relegada a la 75a posició, tot i que era “la millor” de les grans ciutats, per davant de Madrid i València. Els polítics dels municipis ben parats van treure pit. “Ho estem fent bé”, deien, “no ho diem nosaltres, ho diu un estudi”.

Tenien raó? Segons l’estudi, sí. Però l’estudi no era res més que això, un estudi. Llegint-ne la lletra petita, aquest treball de la Universitat d’Oviedo consistia en l’aplicació d’un algoritme que permetés creuar diferents variables i establir el rànquing. Les variables es dividien entre negatives i positives.

Les negatives eren les següents:

-Atur

-Contaminació

-Absència de parcs

-Absència de neteja

-Contaminació acústica

-Delinqüència/vandalisme

-Males comunicacions

-Temps de desplaçament

Els índexs de qualitat de vida se centren en “dades objectives”, prescindint del punt de vista de cadascú 

Pel que fa a les positives, eren:

-Estatus socioeconòmic

-Poder adquisitiu

-Centres culturals i esportius

-Centres sanitaris

-Centres educatius

-Centres socials

-Nivell educatiu mitjà

-Nivell educatiu post obligatori

-Estudis universitaris

-Metres quadrats de l’habitatge

-Condicions de vida

Grafica

La qualitat de vida és un concepte molt complex que implica un munt de factors. Com que cadascú dóna prioritat a unes coses per davant d’unes altres, és molt difícil, per no dir impossible, parlar-ne de manera objectiva. A l’esquerra hem intentat situar totes les idees relacionades amb la qualitat de vida en un “mapa conceptual”. El lector segurament pensarà que hi ha coses que hi sobren i que hi ha coses que hi falten. A manera de “joc”, pot mirar de localitzar el que més valora, allò que té en compte i allò que potser podria millorar en la seva vida.

No cal tenir gaire imaginació per qüestionat algunes d’aquestes variables. O, si més no, per negar que algú “visqui millor” en les condicions descrites a l’estudi. La part subjectiva d’allò que es defineix com qualitat de vida pot fer decantar la balança cap a l’altra banda. Com diu el sociòleg Salvador Cardús a l’entrevista de les pàgines 48-50 d’aquest mateix número, “per algú qualitat de vida pot voler dir tenir un McDonald’s a prop de casa”. I com que la proximitat d’un McDonald’s no entra dins les variables de l’estudi, l’amant del menjar del McDonald’s pot no veure’s reflectit en el rànquing. La tria de les variables i la importància que es dóna a cadascuna parteix d’un ideal de vida que amb tota seguretat no tots compartim.

Un altre dels índexs sobre qualitat de vida el publica regularment l’empresa Mercer, una multinacional dedicada als recursos humans. En el seu cas, elaboren un rànquing entre 218 ciutats de tot el món. En l’últim dels seus estudis, corresponent a l’any 2015, encapçalen la llista Viena, Zuric, Auckland (Nova Zelanda), Munic i Vancouver (Canadà). Per trobar Barcelona hem de baixar fins a la posició 38, que de totes maneres treu “millor nota” que ciutats com Londres, Lisboa, Tòquio i Nova York.

Com s’elabora aquest rànquing? Ens trobem amb el mateix d’abans. Es prescindeix dels criteris subjectius (no s’ha fet cap enquesta als habitants de les ciutats) i es basa tot en “variables objectives” relacionades amb l’economia, la política, el medi ambient, la seguretat, la salut, l’educació, el transport i els serveis públics. N’hi ha prou amb això per establir on es viu millor i on es viu pitjor?

Un últim exemple ràpid d’infor-mes que es publiquen: el que a principis de mes va treure a la llum l’Institut Nacional d’Estadística espanyol. En aquest cas no aplica cap algoritme per determinar la qualitat de vida, sinó que presenta dades més crues, com la renda i la taxa d’atur. Tant Sant Cugat com la zona alta de Barcelona en surten ben parades. Sant Cugat, amb 52.881 euros nets anuals per llar, és la tercera ciutat d’Espanya per darrere de Pozuelo de Alarcón i Majadahonda. Si es parla de barris, però, els més acabalats de Catalunya són Pedralbes (que, amb 92.755 euros nets anuals per llar, se situa tercer d’Espanya per darrere dels madrilenys El Viso i Piovera), Les Tres Torres, Sant Gervasi i Sarrià. Significa això que s’hi viu millor? No, significa simplement que hi viu gent amb més diners.

05-D-Report-Trentadies-Quantitat

Qualitat de vida i felicitat

Tot i que a priori, sense pensar-ho gaire, els poguéssim confondre, la qualitat de vida i la felicitat són conceptes que tenen poc a veure entre ells. De fet, poden arribar a ser considerats fins i tot contraris. Un dels índexs sobre felicitat que es publiquen regularment, l’anomenat Índex del Planeta Feliç (elaborat per la New Economics Foundation, un think-tank liberal britànic), col·loca al capdavant del rànquing Costa Rica, Vietnam, Colòmbia, Belize i El Salvador, països que en canvi en els rànquings de qualitat de vida obtenen “notes” molt baixes. Com s’explica això? Que no coincideixi exactament es pot entendre, però que sigui gairebé oposat? Deu ser que qualitat de vida i felicitat són realment conceptes que no tenen res a veure.

Medir la felicitat, de totes maneres, és dificilíssim, possiblement més que la qualitat de vida. Un dels intents de fer-ho va sorgir del rei de Bhutan, el petit país de l’Himàlaia, l’any 1972. Cansat de que el seu país fos criticat per la seva pobresa econòmica i el seu baix Producte Interior Brut (PIB), el monarca es va inventar el concepte de Felicitat Nacional Bruta (FNB). Deixant de banda el creixement econòmic, que és el valor clàssic per classificar països, va prioritzar la promoció d’un desenvolupament socioeconòmic sostenible i igualitari, la preservació i promoció dels valors culturals, la conservació del medi ambient i l’establiment d’un bon govern.

D’aquesta manera es tenen en compte el benestar i la felicitat, que són subjectius, per sobre de valors objectius com el consum. La medició de la FNB es fa amb un qüestionari que gira al votant de nou conceptes: benestar psicològic, ús del temps, vitalitat de la comunitat, cultura, salut, educació, diversitat mediambiental, nivell de vida i govern.

Aquesta idea del rei de Bhutan no va perdre’s en el buit. Des d’aleshores, diversos investigadors li han pres el relleu i han desenvolupat models per medir el benestar més enllà de les crues xifres econòmiques. Així, el 2005 es va crear l’índex de Benestar Nacional Brut, el 2007 l’Índex de Felicitat i el 2010 l’Índex de Pobresa Multidimensional, que inclou criteris com la qualitat de la feina, l’empoderament, la capacitat de viure sense vergonya i el benestar psicològic. I així, tota una llarga llista d’iniciatives que han rebut suport d’organismes de la talla de l’OCDE i l’ONU.

05-F-Report-Trentadies-Quantitat

Països considerats pobres com Costa Rica, Vietnam, Colòmbia, Belize, Jamaica, Panamà, Nicaragua i Veneçuela encapçalen els rànquings quan es parla de felicitat.

Definint l’indefinible

És possible medir la qualitat de vida d’una manera més acurada? Fent que pesin més els factors psicològics? Un dels intents prové precisament de l’OCDE, que l’any passat va presentar la segona edició del seu informe “How’s life?”. En les seves pàgines s’intenta explorar el camí que hi ha entre la pura objectivitat i la pura subjectivitat, que ens podria portar a dir frases naïf tipus “els diners no porten a la felicitat”.

Si bé no són la clau absoluta, diu l’OCDE, és evident que els diners són necessaris per satisfer moltes de les necessitats bàsiques, des de l’alimentació fins a l’habitatge. Tenir diners, a part, aporta una seguretat sobre els imprevistos, cosa bàsica per al benestar psicològic, i dóna llibertat per escollir què fer durant el nostre temps lliure.

L’informe s’estructura a partir d’on-ze conceptes. A part del primer, que és la renda, es tenen en compte la feina (accentuant la seva qualitat i condicions), l’habitatge, la salut, l’equilibri entre la vida i la feina (considerat clau), l’educació, les relacions socials, la participació cívica, la qualitat del medi ambient, la seguretat personal i el benestar subjectiu.

Al web www.oecdbetterlifeindex.org se’n poden llegir els resultats, que poden variar segons la importància que nosaltres mateixos donem a cadascun dels onze criteris. Es tracta de l’informe definitiu? És molt dubtable. Llegint-ne la lletra petita, veiem que la part del benestar subjectiu es ventila amb la simple pregunta “valora de l’1 al 10 la teva satisfacció general davant la vida”. N’hi ha prou amb això? En dubtem.

A l’espera, doncs, de que alguna organització, ben finançada i amb uns objectius purament sociològics, emprenguin un estudi seriós sobre la qualitat de vida, en veurem passar molts de tendenciosos i esbiaixats. Serà qüestió de llegir-ne la lletra petita i, sobretot, de no fer-ne gaire cas.

Afegir comentari

Fes clic aquí per publicar un comentari

*

Articles relacionats

Si continua utilizando el sitio, usted acepta el uso de cookies. más información

La configuración de las "cookies" en este sitio web se activa para darle una mejor experiencia de navegación. Si continúa utilizando este sitio web sin cambiar la configuración de las "cookies" o sin hacer clic en "Aceptar" a continuación, usted está consintiendo a la misma el uso de dichos "cookies".

Cerrar