ENTREVISTA

“Sant Cugat té un futur enlluernador”

06-Entrevista-01

El tinent d’alcalde d’economia, Carles Brugarolas, és un aferrissat defensor del model de ciutat basat en la innovació i el coneixement. L’eix Sant Cugat-Cerdanyola-Rubí pot convertir la zona, creu, en una de les més competives a nivell mundial. Per Oriol Sumsi  Fotos Maribel Álvarez

Carles Brugarolas ens rep al seu despatx amb evidents ganes de respondre les nostres preguntes. De fet, sembla que si fos per ell ens hi podríem passar tot el dia, parlant del món empresarial de la ciutat. Una cosa no se li pot negar: l’entusiasme.

Llegint certes notícies, sembla que la crisi no hagi afectat Sant Cugat.

Sí que ha afectat, sí. Tot i que ha afectat menys, això és veritat. La composició empresarial de la ciutat ha fet que la crisi hi hagi incidit molt menys. En haver-hi una gran densitat d’empreses basades en coneixement i de seus corporatives, es pot dir que som una singularitat. Amb la crisi han continuat arribant empreses, a un ritme inferior, sí, però han continuat arribant. I ara, des de fa dos o tres anys, el ritme s’ha accelerat d’una manera claríssima. Si ho mesurem amb el nombre de llocs de treball que hi ha a la ciutat, veiem que durant la crisi ha crescut molt i d’una manera única a Catalunya i que gairebé no té igual en el conjunt de l’Estat.

“No podem fer una política basada en el prejudici, en l’estereotip… Si et ve una inversió que et genera mil llocs de treball l’únic que pots fer és posar-li la catifa vermella”

S’han destruït llocs de treball, però.

Pocs. Grans deslocalitzacions no n’hi ha hagut, a Sant Cugat. N’hi va haver una al principi de la crisi, de l’empresa Aconda, i després el tancament de Joma’s poc després d’instal·lar-se a la ciutat. Però grans moviments no n’hi ha hagut. També hi va haver el problema de Sharp, que se’n van anar a Cornellà. Aquell va ser un procés ben portat, perquè la fàbrica se la va quedar Cirsa, que està recuperant el dinamisme que havia tingut Sharp aquí Sant Cugat. Ara hi ha el tema de Delphi, que no està relacionat amb la crisi i que entre tots estem intentant reconduir el millor possible.

Fins a quin punt influeix l’administració en la recuperació de l’economia?

Més del que ens pensem. Has de ser vist pel món empresarial com una ciutat que col·labora i que entén que el progrés social depèn en bona part de la fortalesa empresarial. Hi ha moltes raons per les quals una empresa decideix la seva localització… I si es troben amb una administració que rema en la mateixa direcció i que no les veu com una cosa dolenta, ho valoren.

N’hi ha que hi remen en contra?

En els temps que corren, hi ha una part important en l’ideari col·lectiu, cosa que es reflecteix també en la política, que desconfia per sistema del món empresarial. Nosaltres constatem el valor social que aporta el món empresarial i creiem en el seu rol en el foment d’una societat més justa.

De qui parla?

L’actual govern de Cerdanyola, per exemple, duia al programa electoral “Aturem el Parc de l’Alba”. Això és una opció, tothom té la seva opció… Però per mi el futur de Cerdanyola és el Parc de l’Alba. Cerdanyola deu ser la ciutat d’Espanya amb més inversió pública en ciència i tecnologia… Això s’ha d’aturar?

Potser són concepcions diferents sobre el desenvolupament.

Hem de saber trobar un equilibri. Més del 50% del territori de Sant Cugat està protegit. El que no podem fer és política basada en el prejudici, en l’estereotip, tipus “l’activitat empresarial, a no ser que sigui social i cooperativa i tal, és dolenta”. Això és catastròfic. En el món real si et ve una inversió que et genera mil llocs de treball l’únic que pots fer és posar-li la catifa vermella.

06-Entrevista-03

“El creixement quantitatiu del món empresarial de Sant Cugat serà escàs: superarà en breu els 60.000 llocs de treball i pot arribar a tenir-ne 75.000 a tot estirar”

Què va passar amb Ikea?

Ikea va constatar que, allà on s’implanta, en l’entorn es produeix un canvi molt important en el valor del sòl. Ikea va trobar a Sabadell una oportunitat molt gran que a Sant Cugat no tenia. A Sabadell va poder fer una compra molt grossa de sòl, implantar-se ella al mig i després explotar al seu voltant la revalorització del sòl que ella mateixa produeix. La raó principal per la qual Ikea se’n va anar a Sabadell és aquesta. Aquí no tenia prou sòl a l’entorn per fer una operació d’aquest tipus.

Quins projectes hi ha per millorar la ciutat? Parlant amb treballadors de la zona de Sant Joan ens han dit que hi ha problemes d’aparcament, de transport públic…

Nosaltres hem de seguir millorant les condicions dels parcs empresarials. El problema és que el seu propi creixement condiciona la prestació de serveis. A mesura que es van omplint de noves empreses, hi ha qüestions que se’n ressenteixen. Seria molt important revitalitzar i donar-li tota la potència possible a la R8, la línia de Renfe, que ens connectaria molt bé amb el Vallès Oriental, amb el Barcelonès nord, amb el Baix Llobregat i, en una segona fase, que és molt important per nosaltres, amb l’aeroport i amb el port de Barcelona. Per nosaltres això és molt estratègic. És una infraestructura que està en mans de les institucions espanyoles i per tant costarà, això.

Què més?

També és molt important construir intercanviadors entre l’estació de FGC de Volpelleres i l’estació de Sant Cugat de Renfe, i entre l’estació de Renfe de Rubí i la de FGC de l’Hospital General.

I la qüestió de l’aparcament?

Tenim diverses coses en marxa, ja. En els propers dotze mesos es posaran en servei noves zones d’aparcament o noves iniciatives en el parc empresarial de Sant Joan.

06-Entrevista-02

Què més s’està fent?

Hi ha diverses iniciatives en el pressupost d’aquest any, algunes d’elles pendents del suport d’altres administracions, per a la millora dels parcs empresarials. Per nosaltres la B-30 és com el Mississippi, un gran riu que necessita bons ponts. Ara tenim bons ponts per a cotxes, però no per a vianants ni per a ciclistes.

És com una frontera.

Fa que la ciutat estigui bastant desconnectada si no vas en cotxe. Aquest és un dels tres grans temes pendents, la connectivitat entre el nord i el sud de la ciutat. Llavors hi ha un altre problema, que és que hi ha zones on encara no hi ha enllumenat públic. És un problema que ve dels anys 80, quan es va urbanitzar la zona. L’Ajuntament ha anat instal·lant plaques fotovoltaiques, però no està cablejat. Per tant estem parlant d’una inversió important.

Pressupostada?

Sí, això està en el pressupost del 2016. I la tercera gran inversió que falta és connectar bé l’estació de l’Hospital General de Catalunya amb la zona de Can Ametller i la Guinardera, que és on hi ha el centre de negocis Arroba Sant Cugat i és on s’acaba d’implatar Leroy Merlin. Tot allò és com un gran parc empresarial que té molt valor si ho connectem bé. Hem de fer una passera, que ja està pressupostada i de la qual ja hi ha el projecte bàsic.

S’avança, doncs.

Cal moure’s. Nosaltres competim amb la plaça Europa, el districte econòmic de l’Hospitalet, que està molt ben comunicat. Competim amb el 22@ de Barcelona, competim amb la Zona Franca, de la qual cada dia surt publicitat als diaris, a Expansión… Els nostres competidors són duríssims. Nosaltres tenim mancances, però també tenim punts forts, com el fet d’estar al centre de la regió metropolitana, de la gran Barcelona, la de 5,3 milions d’habitants. Tenint en compte la dispersió de la població, a un empresa gran li convé posar-se al centre, perquè una part dels seus treballadors vindran de Barcelona, altres de Terrassa, altres del Baix Llobregat, altres del Vallès Oriental. I Sant Cugat és al mig de tota aquesta àrea.

Com s’imagina el futur de la ciutat?

Jo crec que Sant Cugat té un futur enlluernador. Es tracta de mantenir el seu posicionament i reforçar l’eix empresa-coneixement. Ens hem de posicionar com un entorn de l’economia del coneixement, cosa que inclou centres universitaris i de recerca, i que afavoreixi la interacció entre el món socioeconòmic i el món del coneixement. El creixement quantitatiu serà escàs. La ciutat superarà en breu els 60.000 llocs de treball i podria arribar als 75.000 a tot estirar, i en població arribarà a 100 o 105 mil habitants a tot estirar. Per tant serà un lloc on la ràtio entre població i llocs de treball serà molt alta. Sant Cugat té un futur interessant, però ho serà en tant i en quant sigui compartit. Pot jugar un paper interessant dintre d’una realitat metropolitana interessant. Per nosaltres un mirall seria la ciutat de Cambridge, Massachussets, respecte la ciutat de Boston. Ho dic no només per Sant Cugat, sinó per l’eix Sant Cugat-Cerdanyola-Rubí.

Parlava d’infraestructures a Sant Cugat. A nivell de la regió metropolitana, quins projectes hi ha ara mateix?

Tots estan molt lluny, però si n’hi ha algun que no està tan lluny és el túnel d’Horta i la B-40. És un projecte complicat, perquè ara mateix l’Ajuntament de Sabadell presenta un rebuig frontal al projecte per qüestions ambientals. Sensibilitat ambiental tots la tenim, però hem de saber compatibilitzar una cosa amb l’altra, perquè al final la mobilitat és un element bàsic per al progrés social.

Afegir comentari

Fes clic aquí per publicar un comentari

*

Si continua utilizando el sitio, usted acepta el uso de cookies. más información

La configuración de las "cookies" en este sitio web se activa para darle una mejor experiencia de navegación. Si continúa utilizando este sitio web sin cambiar la configuración de las "cookies" o sin hacer clic en "Aceptar" a continuación, usted está consintiendo a la misma el uso de dichos "cookies".

Cerrar