DOSSIER

Treballar a Sant Cugat

06-reportatge-hp-01

Més enllà de les dades d’ocupació, el nombre d’empreses i els llocs de treball, el món empresarial de la ciutat està format per gent amb noms i cognoms que li donen vida. Parlem amb alguns dels seus protagonistes. Per Oriol Sumsi  Fotografies de Maribel Álvarez

Fundada el 1939 en un garatge de Palo Alto, Califòrnia, l’empresa HP ha recorregut un llarg camí fins a convertir-se en el que és avui en dia. Amb més de 50.000 treballadors repartits per tot el món, és l’actual líder mundial en impressores, en part gràcies als 1.600 treballadors que té a Sant Cugat. I és que la planta del parc empresarial de Sant Joan no només s’encarrega de diverses línies d’I+D, sinó que és el principal centre de recerca de la companyia en tecnologia 3D. Si algun dia, en un futur no molt llunyà, disposem d’una impressora 3D a casa, el més probable és que haurà estat dissenyada a la ciutat.

La Isabel Sanz és una d’aquestes 1.600 persones que treballen a HP Sant Cugat. Viu a Barcelona i des de fa més de quatre anys ve cada dia en transport públic, combinant tren i bus. Malgrat els 45 minuts que dura el trajecte, li agrada treballar aquí. “L’entorn és molt agradable”, diu, “les instal•lacions estan molt bé, es pot aprofitar per fer esport. Jo per exemple surto a córrer al migdia, i això és una cosa que a Barcelona difícilment podria fer”.

La Isabel és enginyera mecànica i actualment treballa com a applications engineer per als projectes de 3D. “M’encarrego de veure les aplicacions i els usos que es fan de la impressió 3D en el mercat, veure quins són els requeriments i analitzar-los per veure si es compleixen o no i veure què hauríem de fer en el cas que no es compleixin”. Tot molt tècnic. Ens explica que en el procés de creació divideixen l’impressora en diversos subsistemes i cada tècnic s’encarrega de desenvolupar-ne una part, incloent el disseny, els motors que s’utilitzaran, els mecanismes i diferents peces fins que surt el producte final.

“Una cosa molt bona de treballar en una empresa com aquesta és que hi ha un ambient molt multicultural, coneixes gent de tot el món”. Efectivament, la plantilla està formada ni més ni menys que per 60 nacionalitats. “L’ambient de treball és molt bo”, segueix la Isabel, “la gent està disposada a ajudar-te, cosa que s’agraeix molt”.

La relació que té amb la ciutat de Sant Cugat, més enllà de la feina, es limita a anar-hi a dinar o sopar quan celebren algun aniversari, o puntualment a anar a prendre alguna cosa amb els companys, però normalment la ciutat no és més que el seu lloc de treball.

Una altra de les més de (es diu aviat) 34.000 persones que cada dia es desplacen des d’altres municipis per venir a treballar a Sant Cugat és el Jose Sánchez. Ell també viu a Barcelona, a la plaça d’Espanya, i es desplaça cada dia en moto fins a la botiga que Dormity té a Sant Cugat, una de les 38 que l’empresa té a Catalunya.

06-reportatge-hp-02

La multinacional nord-americana HP va facturar l’any passat més de 91.000 milions d’euros, amb uns beneficis nets de més de 4.000 milions. Sobre aquestes línies, perspectiva d’una part de les oficines que la companyia té a Sant Cugat. A la dreta, la Isabel i la seva companya Carlota en una de les sales d’exposició d’impressores.

“M’agrada molt el poble”, ens comenta,” no té res a veure amb Barcelona, em sento molt còmode i la gent em fa sentir molt bé”. El Jose és comercial i també s’ocupa del departament de formació del personal que arriba nou. Fa 3 anys va llegir un reportatge sobre Dormity a El Periódico que parlava del seu concepte de venda innovador, d’estil americà, de manera que es va posar en contacte amb ells. “Dos dies després estava treballant a l’empresa”, assegura.

“Dormity m’ha donat sempre les armes i el material per a seguir creixent”, diu, “i el progrés que tinc a l’empresa és el que vull tenir. La meca del venedor és tenir un bon producte per vendre, i si a això li sumes treball en equip, una remuneració correcta i companyonia, ja ho tens tot. A més, el jefe és molt proper, és com un company més”.

Parlant del jefe, recordem que Dormity va aparèixer al programa de televisió de la Sexta El jefe infiltrado. El Jose ens explica que el moment del rodatge estava a la botiga de Vilanova i la Geltrú, de manera que no ho va viure de prop, però assegura que la cosa ha donat a parlar: “Quan portem una estona amb un client, sempre ens diu que ens va veure al programa, s’ha aconseguit fer molt branding”. Ens ho creiem. Segons explica l’empresa, Dormity ven una mitjana de 180 matalassos al dia, compta amb una plantilla de més de 160 treballadors i va tancar el 2015 amb una facturació de 24 milions d’euros.

06-report-dormity

El Jose amb la Carmen, els dos venedors de la botiga de Dormity a Sant Cugat.

Dormity és el cas típic d’empresa d’èxit. Nascuda el 2009, el 2014 va començar a fabricar els seus propis matalassos a Rubí. La seva vinculació amb l’àrea de Sant Cugat no acaba aquí, ja que col•labora amb la Universitat Autònoma en un projecte d’investigació i desenvolupament que combina la visió per ordinador, l’electrònica i la fisioteràia amb l’objectiu d’aconseguir un sistema informàtic que permeti dissenyar i fabricar matalassos personalitzats per als seus clients.

El cas del Jose Sánchez és similar al del Xavier Alsina, treballador d’Abacus a la botiga que aquesta cooperativa té a la plaça d’Octavià. En el seu cas no ve de Barcelona, sinó de Terrassa, i ho fa en tren, amb els FGC. “És bastant ràpid, és àgil, i em va bé per desconnectar”, ens explica poc després de l’hora de tancar. El fet de viure en una altra ciutat ho veu com una cosa positiva: “Prefereixo viure en un lloc i treballar en un altre”,  ens diu, “desconnectes més: per mi Sant Cugat és la feina i quan arribo a Terrassa ja penso en altres coses”.

I de la plaça d’Octavià anem a la plaça de Barcelona, on al costat de l’antic Ajuntament hi ha les oficines de l’Estudi JEEV Arquitectura. Allà parlem amb la Laura Ferrer, que ens mostra unes instal•lacions que combinen l’últim crit en disseny amb les mítiques naus de la saga Star Wars penjades del sostre. I entre Falcó Mil•lenari, Estrella de la Mort i el caça de Darth Vader, un futbolín enmig de les taules. Té pinta de ser un agradable lloc per treballar.

“Sant Cugat per mi és proximitat”, ens diu la Laura. “Té calidesa, és un entorn proper, fàcil, almenys la zona per on jo em moc. Jo sempre havia treballat en empreses situades en polígons industrials, on per força has d’anar en cotxe, i on has de pagar peatges, pateixes estrès, etcètera. El fet de poder venir de Terrassa a Sant Cugat per mi és un luxe”.

06-Report-minka

La Laura amb part de l’equip de l’Estudi JEEV Arquitectura. El producte estrella de la firma són són les Minka Houses, unes cases unifamiliars fetes a mida però amb un caràcter i estil molt marcats.

“El que més agraeixo al meu cap”, segueix la Laura, “a part del salari, és la llibertat de poder expressar-me. Quan portes molts anys currant i has passat per diverses companyies, arriba un moment que el que valores és la llibertat d’expressió, i que això no signifiqui una amenaça, i aquí jo realment em sento així. Si un actua amb llibertat és quan realment dóna el millor de si mateix”. En el mateix sentit s’expressava el Xavier Alsina parlant d’Abacus, quan ens deia que “en tractar-se d’una cooperativa tens més interacció amb les oficines, t’escolten més, participes en assemblees i la teva opinió compta més que en altres tipus d’empresa”.

La Laura Ferrer ens explica que a l’Estudi JEEV Arquitectura celebren els aniversaris junts, i que el cap, l’arquitecte santcugatenc Joan Enric Ejarque, és el primer de dir que el que es busca en aquesta empresa és “ser feliços” i que la relació entre la vida personal i la professional és positiva, que “els moments que es perden entre croissantets” motiven els treballadors.

06-trentadies-06-13.indd
06-Report-minka_02

“El que més agraeixo al meu cap, a part del salari, és la llibertat de poder dir el que penso en tot moment”

Marxem del centre i tornem al parc empresarial de Sant Joan, concretament a l’edifici Testa. Allà ens trobem amb l’Ainhoa Tomás, responsable de l’àrea de persones d’Emagister, una empresa d’uns 90 treballadors dedicada als cursos online. Emagister forma part de Grupo Intercom, una incubadora de negocis fundada el 1995 que ha fet sorgir webs com Infojobs, Softonic i Bodas.net.

L’Ainhoa sempre havia treballat a Barcelona fins que fa nou anys va començar a treballar aquí. Ara cada dia agafa el tren a Gràcia fins a l’estació de Sant Joan, que queda a quatre passes de l’oficina. “L’única cosa dolenta de treballar a Sant Cugat és el temps de desplaçament, tot i que si ho penses no és tant, ja que segons com és el mateix que trigues d’un punt a un altre de Barcelona. Un altre inconvenient és el cost del bitllet, perquè és alt, en ser dues zones”.

“Una cosa que m’encanta de treballar aquí”, ens diu, “és la llum, estar en unes oficines amb tanta llum natural és fantàstic. Tinc amics que treballen en oficines a Barcelona i estan molt més tancats i rodejats de soroll”.

Però també té alguna crítica: “Una cosa que sí trobo a faltar és més restauració aquí a la vora, si vols triar una mica has d’agafar el tren i anar fins a Sant Cugat”. Amb aquesta frase, l’Ainhoa deixa endevinar la separació que hi ha entre el parc empresarial de Sant Joan i el centre de Sant Cugat. “Si agafes el tren o el cotxe”, explica, “hi ha moltíssimes opcions, però aquí només pots anar al Pans & Company que han obert fa poc o a l’Hotel” (es refereix a l’Hotel AC, situat a l’Avinguda de la Generalitat, just davant de Televisió Espanyola).

De fet, deixa anar una idea per a emprenedors: “Si algú obrís un bar-restaurant per aquesta zona, un bar xulo, amb tapetes i copa de vi, amb una terrasseta de fusta, triomfaria. I més si obrissin de 5 a 8 de la tarda per fer afterworks, es forraria”.

Preguntada per quina relació té amb Sant Cugat, l’Ainhoa explica que “quan anem a dinar amb l’equip, o celebrem un aniversari, anem a Sant Cugat, conec bastant bé, per no dir molt bé, tots els restaurants. Anem bastant a la Masia, al Bocca, a la Burgueseria, al Serrajòrdia, a la Matilda, el Kitsune… Els conec bastant, per no dir molt, potser conec més restaurants a Sant Cugat que a Gràcia”.

06-Report-emagister2

Ainhoa a les oficines d’Emagister. El semàfor vermell indica que els programadors estan modificant el codi de la web i que no s’hi poden pujar més continguts. 

06-Report-Grafica-04

Quan, deixant de banda els restaurants, li preguntem si també va de botigues o als centres comercials, l’Ainhoa parla del problema dels horaris. “Sant Cugat té uns horaris força dolents”, diu, “tanquen moltes hores al migdia”. Ens explica l’anècdota d’un cop que després de dinar, a ple estiu, es va acostar a una gelateria i se la va trobar tancada: “Un altre dia que hi vaig passar a la tarda”, diu, “els hi vaig preguntar que per què tancaven al migdia, i em van dir que era perquè feia massa calor!”

“Evidentment”, diu, “poden obrir i tancar quan vulguin, però haurien de saber que molta gent d’aquesta zona d’oficines que al migdia, quan té temps i potser aniria a alguna botiga, s’ho troba tot tancat”. I reflexiona: “Suposo que el comerç tradicional no s’ha adaptat a la gran potencialitat de clients que té amb els milers de persones que venim cada dia a treballar a Sant Cugat i que al migdia aprofitarien per anar de compres”.

Acabem el nostre petit periple pel gran món empresarial de Sant Cugat no per una empresa qualsevol, sinó per la que té més beneficis de totes (més de 15.000 milions d’euros el 2015): la farmacèutica Roche. Allà ens hi espera el Josep Bassa, una altra de les 34.000 persones que cada dia vénen a treballar a la ciutat, en el seu cas AP-7 amunt i avall, des de Granollers.

06-Report-roche

Josep Bassa a la planta de Roche a Sant Cugat.

“Durant molts anys”, ens diu, “vaig estar treballant a Barcelona, altres anys a Terrassa, i la veritat que treballar a Sant Cugat és tot un luxe, els accessos són formidables i l’entorn és d’alta categoria, tot i que hi ha coses a millorar”. Quan li preguntem quines, parla d’accessos, d’aparcament, de col·lapses a certes hores, de neteja, de transports públics… Per les quals “l’Ajuntament no està fent prou”. Explica que “nosaltres competim amb altres països, i quan ve una persona de Suïssa i veu cotxes mal aparcats per tot arreu i parades de bus defectuoses, és una mica xocant”.

Un dels temes que estan treballant amb l’administració local és la millora de les connexions amb el centre de Sant Cugat perquè els treballadors puguin fer més vida a la ciutat, més enllà del fet de venir-hi a treballar. “Ens agradaria que fos més fàcil accedir-hi”, assegura Josep Bassa, “no només per anar a comprar, sinó per anar al teatre, per anar a l’auditori, a qualsevol centre d’esports… I ara mateix és difícil, estem una mica separats. Hem de muntar més vies de comunicació, estem pensant fins i tot en bicicletes elèctriques… El tema és com ens posem d’acord per fer-ho”.

El futur incert dels treballadors de delphi

Report-delphi

Imatge de la manifestació del passat dia 16 davant de l’Ajuntament.

No tot són flors i violes a Sant Cugat. Els treballadors de l’emblemàtica fàbrica de Delphi ja fa temps, massa temps que viuen sota l’amenaça del tancament i d’un fatídic expedient de regulació d’ocupació (ERO) que deixarà sense feina a 560 treballadors directes i 160 d’indirectes.

Han estat anys de lluita en els quals les administracions els han intentat fer costat… Però ningú ha aconseguit que la multinacional canviés d’idea. Hem sentit desenes, centenars de declaracions, la premsa ha publicat possibles plans de reconversió parcial de la planta… Però la veritat és que a dia d’avui no hi ha res clar.

El José María Furones fa 27 anys que treballa a Delphi i ni recorda quan van començar a anar les coses malament. “L’empresa és molt antiga, és una referència d’aquest poble, història d’aquest poble… De fet el que estem fent avui (parla de la manifestació del dissabte 16) és rememorar aquesta història… Perquè l’empresa tanca”.

El José María assenyala els diferents governs com a responsables de la situació. “Les lleis laborals del PSOE i del PP, segurament pressionats per les multinacionals, no han fet res per protegir els treballadors, ens han deixat completament indefensos”.

“Les administracions podrien haver pressionat més”, assegura, “i no ho han fet. Sembla que contra les multinacionals no s’hi pot lluitar, que si decideixen tancar una fàbrica no s’hi pugui fer res… Però les lleis podrien ser més dures”. I afegeix: “Si te’n vas a un altre país per guanyar més diners, el normal seria que primer haguessis de solucionar el problema aquí”.

A hores d’ara ja no hi ha cap dubte: “l’empresa tanca, això és definitiu”. I la reconversió? “No se sap res… A dia d’avui no sabem absolutament res, ni com serà, ni si ens recol•locaran… No ho sap ningú, ni tan sols l’empresa. A partir del 29 d’aquest mes, en el qual l’ERO comença a ser efectiu, començarem a veure coses”.

L’expedient preveu indemnitzacions de 65 dies de sou per any treballat i un procés de prejubilació. Però el que els treballadors volen no són diners, sinó continuar treballant.

Segons va publicar el diari Ara, l’única oferta que hi ha sobre la taula és la de quatre empreses associades que absorbirien 210 dels 560 treballadors que, en cas contrari, es quedaran sense feina. Segons aquest diari, dues de les companyies serien J. Juan i Gutmar, tot i que els detalls de l’oferta són desconeguts i, en tot cas, no vinculants.

“És una gran incertesa”, segueix el José María, “hi ha moltes persones que tenen certa edat que ho tindran molt complicat… El futur no el sabem… I t’aboquen a això: coge el dinero y corre. És trist, però és així. A partir del 29 d’aquest mes, no sabem res del que passarà a les nostres vides”.

06-trentadies-06-13.indd

Afegir comentari

Fes clic aquí per publicar un comentari

*

Articles relacionats

Si continua utilizando el sitio, usted acepta el uso de cookies. más información

La configuración de las "cookies" en este sitio web se activa para darle una mejor experiencia de navegación. Si continúa utilizando este sitio web sin cambiar la configuración de las "cookies" o sin hacer clic en "Aceptar" a continuación, usted está consintiendo a la misma el uso de dichos "cookies".

Cerrar