ENTREVISTA

“No s’ha de confondre el popular amb el tradicional”

08-trentadies-entrevista-01

L’historiador santcugatenc Domènec Miquel en sap un niu de tradicions locals. Ens en recorda unes quantes que s’han perdut, com l’aplec de Santa Maria de Campanyà o la faixa de Sant Pere, mentre ens avisa que algunes de les manifestacions populars que es fan passar per tradicionals en realitat no ho han estat mai. Per Oriol Sumsi  Fotos Maribel Álvarez

El primer que ens diu en Domènec Miquel és que cada any li fan una entrevista per parlar de la Festa Major. Vaja, que originals que som… Però com que som nous no volíem perdre l’oportunitat de participar en aquesta “tradició”.

Quan es pot dir que una cosa és tradicional?

Perquè una cosa sigui una tradició ha d’haver passat, com a mínim, una generació. Abans es considerava que una generació eren uns 25 anys… Però avui en dia, tal com estan les coses, són ja uns 35. El problema és que sovint es confon allò que és popular amb allò que és tradicional.

Quina diferència hi ha?

Popular és qualsevol cosa que fa el poble. Les migas manchegas, per exemple, són una cosa popular, però a Sant Cugat no són tradicionals.

Com la Flama del Canigó?

És una invenció recent, sí. Ens pot agradar més o menys, però fins que no s’hi incorpori una nova generació no podrem parlar de tradició. És com la Penya Regalèssia. És una cosa molt interessant i molt popular, però no hi haurà relleu generacional.

Quan parlem de castellers, diables, bastoners, quant fa que existeixen a Sant Cugat?

Depèn. Els bastoners són molt antics. Entre les coses més antigues tenim el ball de gitanes, el Paga-li Joan i els bastoners. Són coses tradicionals, que trobes documentades en el segle XIX i de vegades fins i tot en el segle XVIII.

Diables i castellers no?

No, tot això va aparèixer, aquí, a partir dels anys 80 i 90 del segle XX.

Com és que es veu com un tot?

Amb la Generalitat recuperada va néixer un gran interès per tot això. El 1981-82 es van celebrar a Barcelona unes jornades de cultura popular i tradicional i molts pobles van començar a organitzar coses semblants. A més, en una població d’al·luvió com és Sant Cugat la gent que ha vingut de fora ha anat incorporant coses del seu lloc d’origen. Vénen del camp de Tarragona, per exemple, i organitzen una colla de castellers.

Com les migas.

Exacte. És gent que arriba d’altres llocs i porta tradicions. Quan jo era petit de castellers només n’hi havia a Tarragona, al Vendrell i a Valls.

I a Vilafranca, no?

Els de Vilafranca van venir després.

I passa com amb els Minyons de Terrassa, no? Que acaben sent tant o més bons que els dels llocs on són tradicionals..

Justament perquè hi ha colles noves, tot plegat millora. Al davant de la colla de Terrassa hi ha un arquitecte, que ho mesura tot, fa una fitxa de cada casteller, amb l’alçada, el pes, la força… I fa uns càlculs d’estructures amb un ordinador i estableix la posició exacta per a cadascú. Les colles més antigues en canvi ho feien a ull.

Hi ha coses, doncs, que no són tradicionals però són populars. Hi ha coses que, en canvi, siguin tradicionals i no siguin populars?

Sí. L’aplec de Santa Maria de Campanyà, per exemple. Encara hi ha gent, poca, que hi va, però segurament desapareixerà. Se celebra el 15 d’agost.

A l’estiu, com la Festa Major. L’origen deu estar lligat a les feines del camp.

D’alguna manera, sí. La festa la marca el titular de la parròquia, però acostumen a ser dates estiuenques, com Santa Maria o Sant Pere. Per Sant Pere ja s’ha acabat pràcticament la sega del cereal i moltes vegades ja s’ha fet fins i tot el batre, o coincideix entre la sega i el batre.

Si anéssim cent anys enrere i fos el dia de Sant Pere, què ens trobaríem?

El paga-li Joan, segur. Però només el ballarien quatre parelles.

Quatre?

Originalment només ballaven quatre parelles, que eren els dos administradors sortints de la festa, amb les seves dones, i els dos administradors entrants de la festa, amb les seves dones. Com que hi ha una gent que penca tot l’any per muntar la Festa Major, se’ls hi concedeix el privilegi de lluir-se davant de tota la població. S’escenifica l’intercanvi del càrrec. Equival al ball del ciri de Castellterçol o el ball de les morratxes de Lloret. Però el que es fa aquí, amb tantes parelles, i els gegants, i els nens, és una bestiesa. L’haurien de ballar els de la comissió de la festa, que són els que han pencat.

Què més ens trobaríem fa cent anys?

Potser hi hauria bastoners, que és una tradició que ha anat desapareixent i reapareixent… Tot i que era un ball més propi de la processó de Corpus, com els gegants. Fa cent anys a Sant Cugat no hi havia colla de geganters, però es llogaven colles d’altres poblacions.

Curiós.

Una de les coses que s’han perdut, que ajudaven precisament a finançar la Festa Major, és la faixa de Sant Pere. Era una tradició molt divertida. Quan hi havia un casament, dos dels que organitzaven la festa posaven una faixa vermella a la porta de l’església, privant el pas. Si no pagaves, no et deixaven sortir. Això permetia anar recaptant fons que servien per pagar l’orquestra del ball.

Ara ho finança tot l’Ajuntament.

Tot no, perquè hi ha algunes entitats que fan activitats que més o menys paguen elles, però sí, bàsicament tot és subvenció municipal. Amb l’arribada de la democràcia, com que els ajuntaments franquistes havien sigut bastant reacis a aquestes coses, els ajuntaments democràtics es van veure amb l’obligació de començar a fer moltes coses.

Pot ser que s’organitzin massa actes?

Abans la Festa Major tenia un caràcter més de barri. Els de l’estació organitzaven un concert d’havaneres, els de la carretera de Cerdanyola organitzaven un ball de carrer… Però eren ells que s’ho organitzaven i s’hi implicaven. Ara no, ara tot ve programat per l’Ajuntament. Una de les coses que penso que s’han fet malament a la democràcia és que en comptes de crear ciutadans hem creat consumidors… I això és terrible.

En quin sentit?

Ser ciutadà vol dir ser responsable de la teva ciutat i organitzar les coses de la teva ciutat. Ara només som ciutadans per anar a votar, però poca cosa més. Hi ha una comissió amb certa participació de gent jove, sí, però aquestes coses que eren més de barri s’han anat perdent.

Creu que és un procés irreversible?

Crec que ara mateix és difícil. Caldria que tornessin a sortir associacions de barri que tornessin a organitzar aquestes coses, però és difícil.

La festa alternativa és una mica això, no?

Sí.

Una de les novetats d’aquest any és el protocol dels seguicis festius.

Han muntat un seguici que no té res a veure amb cap mena de tradició local, ja que aquí no s’havia fet mai cap seguici ni res semblant. A més, no té cap sentit, perquè surten del no-res, d’aquí la Creu Trencada, i van fins a l’Ajuntament. Seria lògic que el consistori rebés el seguici a l’Ajuntament, no que anés dins. A més, els regidors estan col·locats al final de tot, que és el lloc que en els seguicis del circ està reservat als pallassos.

És una cosa conscient?

No ho sé, els regidors tontos del tot no ho són. Se’n podrien adonar que els hi estan prenent el pèl.

Diu que el seguici no és tradicional.

Mai hi havia hagut seguici a Sant Cugat. Jo penso que aquest primer seguici és una bestiesa. El segon seguici, de l’Ajuntament fins a l’església, té sentit, però el primer no. És com el castell de focs. Es tracta de mostrar la riquesa, de cremar literalment els diners que ens han sobrat. Ara s’ha aconseguit que torni a ser a final de festa, però durant anys es feia durant, cosa que no té cap sentit.

Es perd el significat.

Molta d’aquesta gent que estan en la cultura popular no profunditza en el significat que té. Només agafen les formes exteriors, però no entren al fons.

No se sap d’on vénen les coses.

Com els trabucaires, per exemple. Nosaltres érem carlins o liberals? Liberals. Doncs per què punyetes ens hem de disfressar de carlins i anar tirant trets amb un trabuc? Els liberals no portaven mai trabuc, sinó fusell. Que en una població liberal com Sant Cugat hi hagi un grup de trabucaires és un contrasentit.

Tot canvia.

La Festa Major ve d’una època en la qual al llarg de l’any hi havia molt poques festes, i les poques que hi havia eren religioses. Se celebrava Sant Antoni, se celebrava Sant Medir, se celebrava algun aplec per la Segona Pasqua… I per Sant Pere es feia la Festa major. Res més. Hi havia tan poques coses, que eren unes festes que s’esperaven al llarg de l’any. Ara, que cada dia pots anar a una discoteca, de què et serveix que per Festa Major hi hagi un ball? El sentit de festa extraordinària que tenia la Festa Major avui en dia s’ha perdut. La majoria de coses que es fan per la Festa Major les pots fer cada dia al llarg de l’any.

Afegir comentari

Fes clic aquí per publicar un comentari

*

Si continua utilizando el sitio, usted acepta el uso de cookies. más información

La configuración de las "cookies" en este sitio web se activa para darle una mejor experiencia de navegación. Si continúa utilizando este sitio web sin cambiar la configuración de las "cookies" o sin hacer clic en "Aceptar" a continuación, usted está consintiendo a la misma el uso de dichos "cookies".

Cerrar