CREACIONS

Els ritmes del Brasil

09-trentadies-Musica-02

Quan llegiu això, si tot va bé s’estaran celebrant o estaran a punt de celebrar-se els Jocs Olímpics de Río de Janeiro i, per tant, parlar de Maracaná, Copacabana, Bahia i d’altres indrets de Brasil serà força habitual. M’ha cridat molt l’atenció el fet que el logo dels jocs està inspirat en el quadre de Matisse “La dansa” i també que les mascotes es diguin Vinícius i Tom, en honor a dos mestres de la Bossa Nova: Vinícius de Moraes i Tom Jobim. Per Manel La-Rosa

Jo seré de vacances a terres catalanes i sospito que, tot i no interessar-me gaire per l’olimpisme, no podré evitar viure el succés d’una manera o d’una altra. Això sí, com cada estiu (i les altres tres estacions de l’any) a casa meva sonarà en molts moments bossa nova… perquè m’agrada. De fet, sempre m’ha agradat.

La samba i la bossa són els dos estils musicals més coneguts del Brasil, però n’hi ha d’altres:

El choro, per exemple, és un dels tipus de música més antics del país. No és dels més famosos perquè la seva interpretació implica tenir un cert virtuosisme que no tothom té. Solen ser peces de caire popular i majoritàriament instrumentals. Es creu que va néixer a Rio fa més de 100 anys i, fins i tot, ha estat adaptat en forma de música clàssica o docta (com li vulgueu dir). L’Heitor Villa-Lobos hi va tenir molt a veure amb això.

La brega és un altre dels estils, encara que només se sol utilitzar a les províncies del Nord-est. En són els abanderats Falcão i Reginaldo Rossi.

El frevo és l’ànima del carnaval de Pernambuco i el reconeixereu pel seu ritme accelerat d’arrels africanes i perquè se sol ballar amb ombrel·les a les mans.

La lambada és un dels ritmes més nous (va néixer als anys 70) i no deixa de ser una adaptació d’un vell estil que es deia carimbó. La diferència està en que la lambada encara és més sensual i provocador que l’altre (que ja és dir).

El manguebeat sospito que deu de ser allò que escolten a tota hora Neymar Jr. i Dani Alves des dels seus auriculars. Prové de meitat dels anys 90 i mescla ritmes regionals, com el maracatu, amb el rock, el funk, el hip hop i la música electrònica.

Tropicàlia és un altre dels estils musicals que podeu trobar al Brasil i representa al moviment del mateix nom que a finals dels 60 va treballar la fusió de la bossa nova amb el rock’n roll, la psicodèlia, la música tradicional de Bahia i el fado portuguès. Caetano Veloso, Gilberto Gil, Gal Costa, Os Mutantes, Jorge Ben, Tom Zé i Nara Leão en són els artistes més representatius.

La samba, i més concretament la samba carioca, és un dels símbols d’identitat nacional més potents del país. També d’arrels africanes, està considerada com a una expressió urbana de ciutat i va néixer a principis del segle XIX aconseguint la fama i el reconeixement quan es va institucionalitzar com a ritme dels Carnavals ben entrat el segle XX. Tot i que nosaltres utilitzem l’article “la”, allí utilitzen “el”… és a dir “el samba” i, com a curiositat, us diré que és tan popular al Brasil com al Japó, on també hi té nombroses escoles que el o la practiquen.

I arribem al que per a mi és la joia de la corona: la bossa nova.

Tot i que ve de la samba i de les ganes d’alguns músics de modernitzar-la, no va ser fins que es va fusionar amb el jazz que va adquirir els trets que ara tots reconeixem en aquest estil, que al meu parer és un dels més rics del món, musicalment parlant.

Això va passar des de la segona meitat dels anys 50 i fins als primers 60, gràcies a músics i compositors com Vinícius de Moraes, Astrud Gilberto, Tom Jobim, João Gilberto, Carlos Lyra, Sérgio Mendes, Baden Powell, Elis Regina o Toquinho, i es va internacionalitzar a partir de la pel·lícula Orfeo negro (1959) i, sobretot, gràcies a l’aportació que músics de jazz reconeguts (majoritàriament nord-americans) la van incloure als seus discos: Stan Getz, Ella Fitzgerald o el mateix Frank Sinatra, entre d’altres.

Naturalment, i per sort nostra, la cosa no es va quedar allí i aquella música, que va néixer a la platja amb guitarres, càlides veus i una mica de percussió a contra ritme, va continuar evolucionant fins arribar a dia d’avui amb una llarga llista de grans artistes i de discografies que valen el seu pes en or. Així, a més dels ja citats, hauríem d’escoltar en Dorival Caymmi (més conegut com a “Dori”), Maysa Matarazzo, Miúcha, Djavan, Marcos Valle, Maria Bethânia, Chico Buarque, Adriana Calcanhotto, Bebel Gilberto, Paulinho Moska, Milton Nascimento o les composicions d’Antonio Carlos Jobim.

Tampoc no em puc deixar de banda els emergents que ara trobareu al Brasil si hi aneu, ja sigui pels Jocs Olímpics o simplement per lluir tanga a les platges d’Ipanema.

Celso Fonseca: autor, compositor, guitarrista i cantant té una de les veus més amables de la bossa i una inspiració gairebé divina a l’hora de crear les seves cançons.

Jussara Silveira és la bossa en estat pur: veu i guitarra que et transporten al paradís.

Gabriela Anders tot i haver nascut a l’Argentina, és una de les veus més reconegudes de la bossa nova actual. La seva discografia, però, està cantada gairebé en la seva totalitat en anglès. No us perdeu pas la versió que fa del “September” dels Earth, Wind & Fire.

Luciana Souza és una altra purista. Els seus temes són clars exemples del que és la bossa, tot i que de vegades també ens obsequia amb versions de cançons d’altres com ara “When we dance” (de l’Sting) o “God only knows” (dels Beach Boys).

Mallu Magalhães té l’estètica dels anys 60 però és molt jove. Malgrat això, ja porta força temps captivant-nos amb la seva veu, sexy com poques altres.

Roberta Sá té una elegància inusual, tant a l’hora de cantar com en la seva mise-en-scène: tota una dama d’aquest estil a tenir molt en compte.

Márcio Faraco és tot allò que esperes trobar si viatges al Brasil i vols escoltar veritable bossa. La fama i el reconeixement li han arribat quan ja té quatre dècades, però millor tard que mai. Us agradarà i molt.

Adriana Maciel, tot i que també ha aconseguit l’èxit amb una certa edat (acaba de fer-ne 50), és una de les veus per la qual tothom aposta. Escolteu, si podeu, la genial versió que fa del “Life on Mars” d’en David Bowie, en brasiler i amb aquell toc carioca que ens agrada tant.

Cris Delanno va néixer a Texas (EUA), però va ser del tot accidental ja que els seus pares són brasilers i de ben petita ja va anar a viure a Rio de Janeiro. No obstant això, sembla que l’empremta texana segueix viva en ella ja que combina (i molt bé) estils dels dos llocs. De tant en tant, també versiona en bossa alguns èxits del pop i del pock, com per exemple “Crazy Little Thing Called Love” dels Queen.

Maria Rita és filla de la gran Elis Regina i del compositor César Camargo Mariano. Us ho garanteixo, porta aquesta responsabilitat amb una dignitat més que suficient. Això sí, toca tots els pals musicals del seu país.

Clara Moreno també té pares famosos, és filla dels també cantants i compositors Nelson Angelo i Joyce i la seva germana també canta amb el nom artístic d’Ana Martín. Tot i l’herència familiar, la Clara té una personalitat pròpia que a mi m’agrada molt.

Naturalment, hi ha molta més gent que fa bona bossa, però ni els conec a tots ni em caben aquí, o sigui que ho deixaré així. De tota manera no voldria oblidar-me de la Fernanda Takai, la Glaucia Nasser, Ive Mendes, Juliana Aquino (molt aconsellable si us va això de les versions del pop), Márcio Faraco, Isabella Ortega, Rosalia de Souza, Sabrina Malheiros, Maria Gadú o el virtuós de la guitarra Yamandu Costa.

Home, ja sé que no és el mateix però, si el que volies aquest estiu era viatjar al Brasil i pel que sigui no pots… prepara’t una bona caipirinha, posa un disc de qualsevol dels artistes que he dit i deixa volar la imaginació. Els somnis són gratis i no tenen fronteres.

Afegir comentari

Fes clic aquí per publicar un comentari

*

Articles relacionats

Si continua utilizando el sitio, usted acepta el uso de cookies. más información

La configuración de las "cookies" en este sitio web se activa para darle una mejor experiencia de navegación. Si continúa utilizando este sitio web sin cambiar la configuración de las "cookies" o sin hacer clic en "Aceptar" a continuación, usted está consintiendo a la misma el uso de dichos "cookies".

Cerrar