CREACIONS

Superheroïnes, no

10-trentadies-cuento

Per Anna C. Solé 

La mare té ganes que els nens s’adormin per poder llegir una miqueta, però és missió impossible: ara demanen aigua, ara tenen pipí, ara volen un petó, un altre conte…

—Prou! —diu la mare—. Tothom a dormir, s’ha acabat!

Surt al balcó. Hi ha silenci i fa una fresqueta regeneradora. Tanca suaument la porta i obre el llibre. Comença a llegir i es relaxa. No s’hauria d’enfadar, els seus fills són el primer, però està tan cansada… Des que es va separar, encara que li costa reconèixer-ho, tot és més difícil. Entre la feina, les obligacions de la casa i els nens, no pot ni llegir.

De sobte li cau el llibre de les mans. Obre els ulls desmesuradament i fa un xiscle petit (no vol despertar als nens), quan s’adona que els peus no li toquen a terra. El cap li xoca contra el sostre del balcó i ho certifica: està levitant!

L’esquena li pica. Gira el cap gairebé cent vuitanta graus per mirar què hi té. Ales, li han sortit ales de color blau! Blau? Quina mena de personatge de conte o superheroi té ales blaves? Bé, tant se val! Les vol posar en funcionament, les té plegades. El cap li fa mal, encara el té contra el sostre. Aixeca un braç per tocar-se el nyanyo que segur que hi té, i una ala es desplega. És preciosa! Aixeca l’altre braç i apareix l’altra ala.

Es prepara per volar: no sap si podrà o en sabrà, però per això són unes ales, no? Ondula el cos per tirar endavant i mou una cama i després l’altra per l’aire, com si caminés. Funciona! Està sortint pel balcó, i quan el deixa enrere, les ales comencen a batre i vola! Primer cautelosament, després fruint del paisatge sota seu i dels núvols al damunt. En minuts aprèn a virar, enlairar-se amunt, baixar en picat, frenar… se sent fantàstica!

El campanar del poble toca les dotze i torna volant cap al balcó. Ai com s’hagin despertat els nens! Aquest pensament li fa desaparèixer les ales, i cau des d’una petita alçada. Sort que ja havia arribat al balcó! Ara està molt cansada, però demà practicarà el plegament-desplegament de les ales per no tenir un altre ensurt.

Entra a casa i comprova que els dos fills dormen plàcidament. Mentre es renta les dents pensa que aquesta nova qualitat que té és meravellosa! Tot i que sembla impossible el que li passa, en vol treure profit. Però no per fer de superheroïna ni res semblant, que ella ja està prou ocupada, no; el que vol és fer les coses més ràpidament, i així tenir temps per llegir cada dia una estoneta tranquil·lament al balcó.

Anna C. Solé es alumna del Taller d’Escriptura de l’Ateneu Santcugatenc

Afegir comentari

Fes clic aquí per publicar un comentari

*

Articles relacionats

Si continua utilizando el sitio, usted acepta el uso de cookies. más información

La configuración de las "cookies" en este sitio web se activa para darle una mejor experiencia de navegación. Si continúa utilizando este sitio web sin cambiar la configuración de las "cookies" o sin hacer clic en "Aceptar" a continuación, usted está consintiendo a la misma el uso de dichos "cookies".

Cerrar