CREACIONS

Artesania de pedra

trentadies-11-art-01

Per Josep Canals

Aquesta artesania que imitava l’art romànic i gòtic i també altres estils artístics, va tenir molta incidència de cara a l’exportació. Aquests tallers constituïren la primera experiència professional de molts artistes santcugatencs en el camp de l’escultura, la qual cosa va propiciar uns anys després la dedicació professional d’aquests artistes al món de l’art, atès que havien après diferents tècniques i formes d’esculpir. Als inicis del nou mil·lenni, encara hi havia tallers a la ciutat i a diferents indrets del país que practicaven aquest procediment artesanal de creació escultòrica, de pedres i d’ornaments amb ciment.

Una de les primeres escultures públiques que segons l’estètica d’aquells anys s’instal·là a la ciutat va ser l’escul-tura de Sant Francesc, de Josep Maria Brull i Pagès (Ascó 1907 – Ripollet 1995) que es va realitzar amb aquesta tècnica i es va ubicar a la plaça del mateix nom l’any 1962.

Brull era un escultor d’esperit i de temàtica i d’estil noucentistes. L’evo-lució de la seva obra tenia una tendència pessebrista, i realitzava les seves escultures, policromades i realistes, amb terra cuita i gres. L’escultor evolucionà cap a una estilització dels volums, amb predomini de línies geomètriques i temes mediterranis, fins a arribar a una síntesi simplificada que excloïa totalment el detall, tal com es pot observar en l’escultura esmentada anteriorment. Josep M. Brull va ser alumne de Vila Arrufat i, posteriorment, exercí de professor de l’Escola Industrial de la ciutat de Sabadell durant més de trenta anys.

La producció de la pedra artificial, imitant la pedra natural, va tenir molta importància a la vila. Aquest material l’havia començat a elaborar l’artesà Antoni Agraz, en Matarile, als anys cinquanta, i consistia en una nova tècnica basada en la barreja de ciment, diferents tipus de pols de marbre i arena. Un cop seca aquesta amalgama, es tenyia, amb la qual cosa s’aconsegueix una excel·lent qualitat que imita perfectament la pedra natural. Amb la pedra artificial es podien elaborar peces artístiques, i es crearen una sèrie d’escultures que imitaven principalment l’estil d’art romànic.

Una de les primeres obres que Agraz va fer van ser còpies exactes de tots els capitells del Reial Monestir sobre els mateixos originals, amb el sistema de motlle de fang. A partir d’aquí, aquesta novetat artesana permetria moltes possibilitats i s’estendria ràpidament per tot el país. Fins ben entrats els anys vuitanta, gaudí d’enorme importància. A més d’Agraz, dos col·laboradors seus s’establiren pel seu compte, Josep Llunell i Joan Cortina. Més tard ho feren els germans Antonio i Salvador Molina, i Ramon Millet que, juntament amb d’altres artesans, obriren petits tallers familiars al municipi i contribuïren a difondre aquest fet artesanal, que s’estengué ràpidament per Espanya i el sud de França.

trentadies-11-art-02
trentadies-11-art-04
trentadies-11-art-03
trentadies-11-art-05

Ramon Millet i Domènec 

(Barcelona, 1930) ha treballat sempre amb la pedra artificial. Es dedicà també a la restauració, així com a fer rèpliques de pintures al fresc, com són les de l’absis de Sant Climent i Santa Maria de Taüll. A més d’això, l’any 1982 va realitzar el monòlit dedicat a Josep Anselm Clavé de la plaça Octavià. 

Des del 1987 ha estat treballant amb Josep M. Subirachs a l’obra escultòrica del temple de la Sagrada Família de Barcelona.

Afegir comentari

Fes clic aquí per publicar un comentari


*

Articles relacionats

Si continua utilizando el sitio, usted acepta el uso de cookies. más información

La configuración de las "cookies" en este sitio web se activa para darle una mejor experiencia de navegación. Si continúa utilizando este sitio web sin cambiar la configuración de las "cookies" o sin hacer clic en "Aceptar" a continuación, usted está consintiendo a la misma el uso de dichos "cookies".

Cerrar