DOSSIER

Fer-se GRANS

Bergen: En annerledes storbyguide. Fire eldre menn p en benk. F.v.: Oskar Edvardsen, Odd Mjelva, Johs. Berentsen og Arthur Liland.
Bergen: En annerledes storbyguide. Fire eldre menn p en benk. F.v.: Oskar Edvardsen, Odd Mjelva, Johs. Berentsen og Arthur Liland.

Confessem que, inicialment, havíem pensat dedicar aquest número a la gent gran. Però quan ens vam reunir per desenvolupar-lo, vam tenir un dubte: a partir de quina edat som “grans”? Sembla una pregunta fàcil amb una resposta fàcil, però no ho és. Per Oriol Sumsi

Els nens no paren de dir-ho: “Ja sóc gran”. Ho diuen als 3, als 7, als 12… I els adults també. Ja en tinguin 20, com 30, com 40, sempre diuen que ja no són petits, sinó grans. Potser hi ha un període intermedi on passa al revés, que tothom es considera més petit (o jove) del que és, però sempre acaba tornant aquesta sensació.

Sense anar més lluny, mentre fèiem l’entrevista que podeu llegir a les pàgines 48-50, el publicista Toni Calatayud, de 85 anys, va dir diverses vegades que el seu company Joaquín Castro, de 65, és un nen. Clar, per ell sí! Vint anys de diferència són un abisme, a l’edat que sigui. El mateix abisme que hi ha entre un nen de 5 i un noi de 25, o entre un jove de 30 i un adult de 50.

Què vol dir, doncs, fer-se gran? Si sempre som grans respecte a algú altre, potser és que sempre ho som… O que sempre som petits. Qui sap?

Però és que la cosa va més enllà d’edat. No repetirem ara el tòpic de que l’edat és una actitud, que la joventut o la vellesa no ve determinada pel número de voltes que la Terra ha donat al voltant del Sol des que vam néixer, sinó per l’esperit més o menys jove que puguem tenir. No el repetirem, dèiem, però ja l’hem repetit. Potser és que és veritat.

QUÈ VOL DIR FER-SE GRAN?

Potser hauríem de procedir a la manera d’Aristòtil, que quan començava a analitzar una qüestió, fos quina fos, la trencava a trossos, dient una cosa com:   “Fer-se gran es diu de moltes maneres”.

I és que fer-se gran, per començar, vol dir créixer. Així, tot el que creix es fa gran, ja sigui un arbre, una persona o una idea. Fer-se gran, d’altra banda, es diu quan, més enllà de la mida, allò que es fa gran adquireix qualitats que abans no tenia. Una persona, per exemple, pot adquirir experiència, tranquil•litat o saviesa en fer-se gran. Cal dir, però, que no sempre són s’adquireixen les mateixes qualitats, o que aquestes qualitats no sempre són positives, ja que algú pot “espatllar-se”, també, en fer-se gran.

Fer-se gran implica sempre el pas del temps. Implica poder comparar el que hi havia abans amb el que hi ha ara, així com pensar en les coses que vindran. Somiar, fer projectes, il•lusionar-se, tenir por… Tot això són coses que fem abans que les coses passin. Quan les coses, per força, acaben passant, ho comparem amb el que havíem somiat, temut, etcètera, i valorem si han estat com esperàvem.

Quants anys tens?

En alguns països de l’Àsia, com la Xina, el Japó, Corea o Singapur, els anys de vida d’una persona es compten de manera diferent que aquí. Per començar, no es compta a partir del naixement, sinó tota la gestació. A part, no només es compten els nou mesos que normalment un nen està dins de la panxa, sinó que es considera que, quan neix, ja té 1 any. Però això no és tot. El moment en el qual se suma el següent any a aquest primer any no és el següent dia del seu naixement (el nostre aniversari) sinó quan es canvia d’any. D’aquesta manera, un nen nascut el dia 1 de juliol de 2015 tindrà 1 any en néixer, i el dia 1 de gener de 2016 en complirà 2. Aquesta edat li “durarà” fins a l’1 de gener de 2017, que en complirà 3. Un cas extrem seria algú nascut el 31 de desembre. Mentre que aquí el dia 1 de gener tindria a penes 2 dies, en aquests països asiàtics ja tindria 2 anys. Curiós, no?

12-trentadies-dossier-02

Moltes vegades passa que, quan som “petits”, o comencem algun projecte, somiem coses impossibles. O almenys molt difícils i moltes de les quals no aconseguirem. Un dels consols de fer-se gran, per dir-ho així, és que ens tornem realistes, és a dir, sabem més exactament del que som capaços, de manera que podem gaudir més del que realment ens proposem de fer i acabem fent, eliminant frustracions. Fer-se gran, per tant, és valorar el que es té, valorar les coses tal com són.

LA VEU DE L’EXPERIÈNCIA

Fer-se gran és aprendre? En gran part sí. Potser no són sinònims, però una cosa comporta l’altra. En créixer, aprenem, i en aprendre, ens fem grans. Això val tant per un nen, que mentre es va fent gran va aprenent  a caminar, a parlar, a llegir, a relacionar-se… Com per una “persona gran”, que ha acumulat tantes experiències que és un autèntic savi.

Al llarg de la història ha canviat la concepció que tenim de la gent gran. Matt Schofield, a les pàgines 12 i 13 d’aquest mateix número, analitza la concepció que es té de la vellesa en diferents parts del món, així que el que aquí farem és un petit repàs de com ha evolucionat amb el pas dels segles.

Començarem amb la prehistòria, és clar, aquella època on els humans érem nòmades i on depeníem de la caça i la recol·lecció. La supervivència era complicada, tant per la convivència amb animals salvatges com per les lluites tribals. A més, la medicina estava molt poc avançada, fent que l’esperança de vida fos molt curta i que pocs passessin dels 30 anys. Els que sí que ho feien, però, eren considerades persones de gran saviesa i els encarregats de transmetre el coneixement a les següents generacions. L’experiència del que es pot menjar i el que no, de com curar ferides i en general tots els seus coneixements pràctics convertien els “vells” en components fonamentals de la societat de llavors, en la qual gaudien de prestigi, poder i influència.

El sorgiment de les grans civilitzacions basades en l’agricultura, que van marcar el pas del nomadisme al sedentarisme, va comportar un augment de l’esperança de vida. Més segurs, amb una alimentació més regular, els nostres avantpassats de Babilònia i d’Egipte van poder apreciar (i així ho van documentar) l’efecte del pas dels anys sobre la vida, que descrivien com un debilitament general, amb disminució de les capacitats visuals i auditives. Amb tot, aquestes civilitzacions continuaven tractant la gent gran amb veneració.

Complir anys et torna realista, fa que valoris més encertadament el que pots fer perquè realment pots fer-ho

12-trentadies-dossier-03

Van ser els grecs els que van donar un cop mortal a aquesta concepció de la persona gran com a persona poderosa. Com a impulsors del culte al cos, a la joventut i a la bellesa, la vellesa en va sortir perjudicada. No és que els menystinguessin del tot, perquè algunes ciutats gregues comptaven amb senat (que es va mantenir a Roma) i els grans continuaven sent considerats transmissors de saviesa, però el que realment es va començar a valorar per sobre de tot, com passa ara, és allò jove.

A l’Edat Mitjana no van millorar les coses, com tampoc ho van fer al Renaixement, que a part de promoure la recuperació dels valors grecs va fer sorgir un invent que va relegar per sempre més el paper dels vells com a dipositaris del coneixement: la impremta.

El món modern i contemporani ha dut grans transformacions i grans invents, fent que la societat evolucioni a un ritme cada vegada més ràpid, deixant la gent gran en un lloc incòmode. Els avenços en medicina, de la seva banda, han allargat “terriblement” la vida i costa trobar el lloc exacte que han d’ocupar els vells a la societat.

En les societats primitives la persona gran es venerava com a dipositària de tota mena de coneixement

És el mateix o no?

En castellà hi ha dues paraules per referir-se a dos conceptes que tal vegada són diferents, tal vegada no: una cosa es “hacerse mayor” i una altra “hacerse grande”. En català, en canvi, es reuneixen totes dues en el concepte ambivalent de “fer-se gran”. És una mancança? O són idees complementàries?

L’anglès, de la seva banda, té en el seu “old” una mostra del que es que podria considerar cert pessimisme intrínsec en la llengua de Shakespeare, o almenys una concepció força diferent de la mediterrània (com passa amb l’expressió “to spend time”, que traduït literalment seria “gastar temps”). Així, en anglès es diu que un nen és “three years old”, expressió que ens negaríem a traduir per “tres anys vell”.

12-trentadies-dossier-04

Però no tot està perdut. La recuperació d’antics sistemes de pensament i la penetració de concepcions orientals sobre la vellesa i la veneració que es mereix la gent gran contribueixen a la seva revalorització. Com podreu llegir a les pàgines que segueixen, créixer és sempre bo, perquè els “petits” aprenen dels “grans” i els “grans” dels “petits”. Oblidar-se d’això no aporta res. Recordar-ho pot marcar la diferència.

12-trentadies-dossier-05

Llibres sobre fer-se gran

La joia d’envellir de Jacques Leclercq

Fer-se gran també és un art de Cristina Ruiz Coloma

Elogi a la vellesa de Hermann Hesse

Cómo hacerse mayor sin volverse un gruñón de Leopoldo Abadía

Respecting Our Elders

12-trentadies-dossier-06

Old age is often viewed with distaste, as our society tends to associate it with immobility and the inability to work, despite the technologically advanced age we live in today. By Matt Schofield

Respecting our elders should be a courtesy ingrained in every one of us. Common grace and manners are to treat elders with respect and dignity. Sadly, these important dignities have been largely forgotten in today’s society.

Today’s world has greatly changed, with the Information Age putting technology at the forefront of human communication. Between bustling schedules of juggling family life and work, in addition to reaching people through cyberspace as the main mode of connection; manners have somehow been forgotten. Instead of treating our elders with the appreciation and respect they deserve, many are often either too busy or simply dismiss them and their contributions to community and family.

People can become uncomfortable dealing with the emotions of aging and the trials and tribulations of the golden years. Ageism defined is a tendency to regard older persons as debilitated, unworthy of attention. Ageism makes younger generations dismiss the elderly and unfortunately this sentiment is rampant.

Growing old may be frowned upon in the West, but in some cultures if not treated respectfully, you may find yourself in trouble with the law. In Western culture old age is often presented negatively. We hear it everyday, the common stereotypes, “old biddies”, “one foot in the grave”, the list goes on. A streak of grey hair shows up and everyone goes mad, trying to find ways to dye their salt and pepper mane back to a more favourable colour and stay away from anything that labels them as “old”.

Old age is often viewed with distaste, as our society tends to associate it with immobility and the inability to work, despite the technologically advanced age we live in today. Nevertheless, residential care homes still operate as a common destination for the elderly and society continues to celebrate the youth. When we look at how other societies treat their elderly however, we get a very different picture and learn that age is just as much a biological matter as it is a social and cultural construct:

12-trentadies-dossier-07

East Asia

In East Asia, people are bound by a Confucian principle of filial piety, a moral of respect for the elderly, fathers and ancestors; there, elderly parents become the responsibility of adult children. Deeply rooted in traditional values, children are brought up knowing that they will eventually exchange roles with their parents and care for them.

China

In China, an ‘Elderly Rights Law’ was introduced to inform adult children that they ‘should never neglect or snub elderly people’ and must make arrangements to visit them ‘often’, regardless of their proximity. Although not clear, on how often is enough, the law itself shows that in China, old people are not to be messed with.

Japan

In Japan, the 60th and 70th birthday are marked with big celebrations where children perform dances and offer gifts.

India

It is an Indian tradition for youngsters to touch the feet of their elders, which is known as ‘a mark of love, and respect for them, and a request for their blessings’.

Singapore

Just like China, there are laws which place the interests of the elderly at heart: ‘In Singapore, parents can sue their adult children for an allowance; those who fail to comply can face six months in jail,’ according to the Associated Press.

12-trentadies-dossier-08

The Mediterranean

Mediterranean and Latin cultures place similar priority on the family. In both cultures, it’s commonplace for multiple generations to live under one roof, sharing a home and all the duties that come with maintaining one. In the contemporary iteration of this living arrangement, the oldest generation often is relied on to assist with caring for the youngest, while the breadwinners labor outside the home. As such, the aged remain thoroughly integrated well into their last days.

African-Americans

Grandparents tend to live in with families and aging is celebrated. For instance, Karen H. Meyers writes in The Truth About Death and Dying, ‘African-American funerals tend to be life-affirming and to have a celebratory air intermingled with the sorrow.’

The U.S. and U.K.

Western cultures tend to be youth-centric, emphasizing attributes like individualism and independence. This relates back to the Protestant work ethic, which ties an individual’s value to his or her ability to work, something that diminishes in old age. Anthropologist Jared Diamond, who has studied the treatment of the elderly across cultures, has said the geriatric in countries like the U.K. and U.S. live “lonely lives separated from their children and lifelong friends.” As their health deteriorates, the elderly in these cultures often move to retirement communities, assisted living facilities, and nursing homes.

It just goes to show that old age does not have to be a bad thing. In other societies the elderly are respected and admired for their wisdom, rather than put down for their physical attributes. Some laws may be quite harsh and overbearing, but if some cultures can celebrate old age, why can’t all?

Afegir comentari

Fes clic aquí per publicar un comentari


*

Articles relacionats

Si continua utilizando el sitio, usted acepta el uso de cookies. más información

La configuración de las "cookies" en este sitio web se activa para darle una mejor experiencia de navegación. Si continúa utilizando este sitio web sin cambiar la configuración de las "cookies" o sin hacer clic en "Aceptar" a continuación, usted está consintiendo a la misma el uso de dichos "cookies".

Cerrar