DOSSIER

Tradicions en moviment

13-trentadies-dossier-01

No hi ha cap festa més tradicional que el Nadal i, alhora, cap tradició que hagi viscut, i segueixi vivint, tants canvis. Sabem realment d’on vénen aquestes pràctiques que considerem tan arrelades? Per Oriol Sumsi

El Nadal equival, per a la majoria de nosaltres, a escudella i carn d’olla, sopa de galets, neules i torrons. Dins el nostre cap aquestes idees estan tan íntimament barrejades que no ens aturem a preguntar-nos si, potser, tot plegat no és tan “tradicional” com sembla.

I és que el Nadal, com totes les festes i en general totes les manifestacions culturals humanes, és la suma de petits canvis en els costums. No cal anar molt enrere per veure com el Nadal és una tradició en moviment: nosaltres mateixos hem experimentat molts d’aquests canvis, i molt possiblement aquest any, imperceptiblement, n’introduirem algun més.

Sempre hi ha hagut arbre de Nadal a casa vostra? En algun moment els vostres fills van començar a rebre els Reis amb fanalet? Quan éreu petits el Pare Noel us duia regals? I el tió, tenia cara? Per no parlar del menjar… Sempre heu menjat el mateix el dia de Nadal? I per Sant Esteve? Els canelons sempre han estat farcits del mateix?

Cada generació ha aportat el seu gra de sorra i ha transformat, a la seva manera, això que anomenem Nadal

13-trentadies-dossier-02

Cadascú donarà respostes diferents a aquesta mena de preguntes, perquè no és només que el Nadal evolucioni, sinó que cadascú, o cada família, el celebra diferent. Si comparem les diverses maneres de celebrar-lo, què hi ha en comú? L’aniversari del nen Jesús? Ni això, perquè són molts els que celebren aquestes festes d’una manera laica. Desenganyem-nos: no hi ha res que puguem dir, amb seguretat, que formi la vertadera tradició del Nadal. Tot són pràctiques concretes que canvien segons el lloc i el moment històric, segons els nostres propis gustos i segons les modes del moment. En aquestes pàgines en repassarem uns quants exemples que esperem que trobeu curiosos.

Els galets

Si t’imagines que els nostres avantpassats de l’Edat Mitjana menjaven sopa de galets per Nadal, treu-t’ho del cap. De fet, l’origen dels galets no es troba al segle XV, ni al XVI, ni al XVII, ni al XVIII, ni al XIX… Sinó al XX! Així de curta és la tradició d’una cosa tan nostrada.

Diuen-diuen que, a principis del segle passat, un fabricant de fideus de Valls anomenat Tomàs Guinovart es va mudar a la llavors efervescent i creativa Barcelona modernista. En el seu primer Nadal a la ciutat, va dinar a casa d’uns amics, on de primer plat li van servir el que fins llavors era tradicional a la ciutat: una sopa de macarrons amb formatge ratllat per sobre.

La sopa, segons el fideuer, era exquisida, però els macarrons se li esmunyien de la cullera tan bon punt se’ls intentava ficar a la boca. Va ser així que va tenir la gran idea. Ràpid va córrer cap a la seva fàbrica i va materialitzar el seu gran invent: va tallar la pasta dels macarrons en petits fragments i, abans que fos seca, li va dona una forma corbada. El resultat li va recordar el broc dels cantirs… Dels quals es beu a galet. Tot un èxit: els “galets” es podien agafar perfectament amb la cullera.

Però és que després encara es va perfeccionar més l’invent. Es veu que, quan es va tornar a presentar per Nadal a casa dels seus amics, Guinovart va fer una “edició especial” dels galets, amb la mateixa forma però més grans. I va ser la mestressa de la casa a qui se li va acudir posar-hi dins una mica de carn d’olla. Havien nascut els deliciosos galets farcits de pilota! El boca-orella ho va estendre de casa en casa i, avui en dia, són milions els catalans que mengen galets cada dia de Nadal.

13-trentadies-dossier-03

La tradició dels galets no és gaire antiga… De fet, aquest tipus de pasta no va néixer fins a principis del segle XX

13-trentadies-dossier-04

Els canelons

Per trobar l’origen dels canelons sí que hem de tirar força més enrere. La seva part essencial, la pasta, és d’origen italià, i probablement va ser introduïda aquí durant els llargs anys que tot el sud d’Itàlia formava part de la Corona d’Aragó. El nom prové de la paraula canna (canya), que fa referència a la forma tubular que té un caneló un cop és farcit. Una pasta semblant, anomenada manicotti, s’ha popularitzat bastant als Estats Units i es confón sovint amb els canelons. La diferència és que per fer els canelons es parteix d’un tros de pasta quadrat o rectangular que s’enrotlla, mentre que els manicotti ja vénen, de fàbrica, en forma de tub.

Una altra història és el farcit. S’hi pot posar gairebé de tot a dins: carn, bolets, verdures, marisc… I per sobre la delicada beixamel, una salsa que sens dubte va ser introduïda a partir del contacte amb la gastronomia francesa. Qui diuen que va dur la recepta dels canelons al seu súmmum va ser el compositor Gioachino Rossini, que a part d’escriure òperes com Il barbiere di Siviglia, La Cenerentola i Guillaume Tell, es veu que li agradava molt cuinar i menjar. Els canelons Rossini duen carn, foie gras, trufa i vi dolç. Che buono!

Sigui com sigui un dels farcits més típics dels canelons és la carn que ha sobrat del dinar de Nadal, per la qual cosa en moltes cases la tradició mana menjar-los el dia de Sant Esteve. Per cert, coneixeu per què se celebra Sant Esteve? L’explicació és tan llarga que potser és millor que fem un punt i a part.

               

Els canelons són un exemple perfecte de fusió de cultures: hi intervenen la italiana, la francesa i la catalana

13-trentadies-dossier-05

Entre Narbona i Toledo

L’antropòleg Amadeu Carbó (podeu llegir l’entrevista que li vam fer a les pàgines 48-50) explica que la raó de que Sant Esteve sigui festa a Catalunya i no a la resta de la Península l’hem d’anar buscar a l’Edat Mitjana, quan Catalunya estava sota l’òrbita de l’Imperi Carolingi i, per tant, del bisbat de Narbona, mentre que a Castella dominaven els reis gots i el bisbat de Toledo.

El concepte de família era diferent en cadascuna d’aquestes dues àrees culturals. Mentre que a Castella, segons Carbó, “tenien un concepte de família més reduït, de pare, mare i fills, el nostre era més ampli, de clan, i el dia de Nadal se celebrava a la casa pairal i venia molta família de lluny”.

I és clar, per tal que tots aquests parents més llunyans que venien per Nadal tinguessin temps de tornar a casa seva, el dia després de Nadal, és a dir Sant Esteve, no es treballava i va acabar esdevenint festiu. “Tot i que ara, per les dinàmiques familiars”, segueix Carbó, “tot això ha canviat una mica, el dia Sant Esteve continua conservant aquest to de dia després i on es fa una cuina d’aprofitament com poden ser els canelons”.

                                                                                       

13-trentadies-dossier-06

El raïm de la sort

Una altra de les tradicions nadalenques que té un origen molt modern és el fet de menjar dotze grans de raïm durant les campanades de Cap d’Any.

Els historiadors no s’acaben de posar d’acord sobre quin és l’origen d’aquesta pràctica. N’hi ha que esmenten una campanya que els viticultors d’Alacant van fer el 1909 per treure’s de sobre uns excedents… Però un altra hipòtesi en situa l’origen força abans, a Madrid. Es veu que, l’any 1882, l’Ajuntament va aprovar una normativa que restringia l’ús del carrer, i que els madrilenys, indignats, es van concentrar a la Puerta de Sol i van menjar raïm per parodiar el consum de xampany que les classes altes feien durant les festes nadalenques.

Sigui com sigui aquesta tradició, tot i ser molt nova, ja ha començat a patir transformacions. N’hi ha que ho fan amb el raïm pelat (per ells mateixos o comprat així), n’hi ha que amb olives, panses, gominoles… Demostrant que, si alguna cosa és típica d’aquestes festes, és que cadascú fa el que vol.

El Nadal a Sant Cugat

La ciutat es bolca aquests dies en la celebració de les festes i ens té preparades més de 170 activitats.En destaquem aquí algunes. Podeu trobar el programa complet a la web www.santcugat.cat/nadal

Fins al 8 de gener
PISTA DE GEL
Carrer de Josefina Mascareñas
De 10 a 14 h i de 16 a 20 h
Preu per a 45 minuts: 7 €
Preu per a grups (+10): 5 €
Fins al 3 de gener
NADAL A L’ENVELAT
Parc de Ramon Barnils
Matins, d’11 a 14 h
Tardes, de 16.30 a 19.30 h
Activitats per a tota la família
25, 26, 27 i 28 de desembre
PEDRA I SANG
Claustre del Monestir
Més informació: Casa de Cultura,  93 589 13 82, www.pedraisang.cat
Fins al 5 de gener
SANT CUGAT EXPRESS
Plaça d’Octavià
D’11 a 14 h i de 17 a 20 h
Dissabte 17
NADAL AMB SWING
13 h. Escola Municipal de Música i Conservatori Victòria dels Àngels
Orquestra Moderna Fusió Sant Cugat
PER NADAL… FEM EL POEMA!
21 h. Escola Municipal de Música i Conservatori Victòria dels Àngels
Associació Amants del Teatre. 8 €
Diumenge 18
CONCERT DE NADAL GENT GRAN
12 h. Teatre- Auditori
ÒPERES, BALLETS I SARSUELES
7 i 8 de gener
FIGURETES I CANÇONS
18 h. Centro Popular Andaluz
Pastorets infantils musicals, adreçats a nens i nenes i fets
per nens i nenes 
13-trentadies-dossier-07

El Quinto

Anomenat en altres contrades quina, rifla, plena o loteria vella, el quinto és una tradició que fa uns anys va arrelar a Sant Cugat. Semblant en el seu mecanisme al bingo, l’ambient que s’hi respira és molt més festiu i divertit. El “lloro” canta els números i els jugadors li responen amb tota mena de frases fetes i bromes que evolucionen any rere any.

Si encara no has cridat mai “la niña bonita” o “les mamelles de la Paula”, els propers dies en tens diverses oportunitats. Els dies 23, 25, 26, 27 i 28, de les set de la tarda fins a la una de la nit, pots assistir al quinto que organitza Cal Temerari a l’Envelat del Parc de Ramon Barnils. Si no pots esperar fins al dia 23, el divendres 16 la Unió Recreativa i Esportiva de la Floresta (Passeig de la Floresta, 24) organitza el Quinto Florestà, i el dissabte 17 la sempre animada Comissió de Festes de Les Planes organitza un sopar de carmanyola i quinto a partir de les nou del vespre, al Casal les Planes (Plaça del Coll de la Creu d’en Blau, 7).

13-trentadies-dossier-08

Tallers de cuina

Dilluns 12
Postres nadalenques saludables
18: 00 – Aula Gastronòmica del Casal Torreblanca
Preu: 13 € + 6 € (material)
Cal fer inscripció: 93 544 19 65
Organitza: Ajuntament
Dimarts 13
Tortell de Reis
19:00 – L’Ateneu
Preu: 25 € (socis: 23 €)
Cal fer reserva: secretaria@ateneu.cat
Organitza: L’Ateneu Santcugatenc
Dimarts 20 i dimecres 21
Cuina de Nadal i Cap d’Any
18:45 – L’Ateneu
Preu (dues sessions): 50 € (socis: 45 €)
Cal fer reserva: secretaria@ateneu.cat
Organitza: L’Ateneu Santcugatenc

Afegir comentari

Fes clic aquí per publicar un comentari

*

Articles relacionats

Si continua utilizando el sitio, usted acepta el uso de cookies. más información

La configuración de las "cookies" en este sitio web se activa para darle una mejor experiencia de navegación. Si continúa utilizando este sitio web sin cambiar la configuración de las "cookies" o sin hacer clic en "Aceptar" a continuación, usted está consintiendo a la misma el uso de dichos "cookies".

Cerrar