MOVIMENT

Verd nadalenc

13-trentadies-viatges-01

S’acosta el Nadal, festa entre les més tradicionals del calendari. Molts elements composen aquesta festa d’origen pagà, cristianitzada en els primers segles de la nostra era. No ens fixarem però en els elements més coneguts, sinó en el com i el perquè del costum d’emprar verd per guarnir les llars en aquestes diades. Text i Fotografies  Jordi Mateu i Valls

L’ús de vegetals per guarnir les cases te orígens diversos, no sempre forans. Per bé que l’ús de branques d’avet o de boix grèvol l’hem de cercar en els països nòrdics, també és cert que tradicionalment s’ha emprat molsa per construir quelcom tan nostrat com el pessebre.

L’ús de plantes per guarnir el Nadal -o el solstici d’hivern- té a veure inicialment i sobretot amb la màgia, així com amb efectes terapèutics i de confort.

La màgia en joc

Entre les plantes màgiques emprades per Nadal hi ha el vesc i el boix grèvol, que formaven part de nombrosos rituals ancestrals, com els que oficiaven els druides que habitaven la Bretanya, a l’antiga Gàl·lia. Alguns d’aquests rituals han arribat fins els nostres dies, com ara el costum -relacionat amb antics rituals de fertilitat- de lligar un manat de vesc sota una porta i besar la persona estimada a sota.

També al boix grèvol se li han atribuït tradicionalment propietats màgiques. El fet que hi hagi exemplars femella -que produeixen fruit- i exemplars mascles que no en fan, així com que les fulles siguin punxegudes a prop de terra quan la planta és jove però llises a la capçada i en arbres d’edat, ha alimentat la superstició des d’antic. Les seves propietats medicinals, unides a la seva toxicitat, fan que la seva utilització per a guarniments hagi estat sempre cosa de bruixots i sanadors. Quelcom similar passa amb el teix -arbre de fulles semblants a les de l’avet- altament verinós en totes les seves parts: fusta, fulles i llavors, però sorprenent-ment de fruit comestible.

13-trentadies-viatges-02
13-trentadies-viatges-03
13-trentadies-viatges-04

L’ús pràctic del verd per Nadal

Mes enllà de la màgia, trobem el sentit pràctic del verd nadalenc. La seva utilització guarda connotacions amb la necessitat d’alegrar les llars en els dies de l’any més curts i més mancats de vegetació, i alhora amb la necessitat de procurar que el nou cicle biològic que s’enceta sigui propici i fecund en collites i naixement de bestiar.

El costum de guarnir amb branques d’avet, o fins i tot posant un avet jove sencer dins de casa -el popular “arbre de Nadal”- neix, aquest sí, en terres nòrdiques, i amb un sentit totalment pràctic. En un temps en què els hiverns eren molt més freds que els actuals, la presència de l’aromàtic avet contribuïa amb el seu olor de resina a emmascarar l’olor de fum i de cuina d’unes cases on la llar de foc estava contínuament encesa, i on no hi havia massa oportunitats durant l’època més freda de l’any de ventilar les estances.   

Un paper similar juguen la molsa i els líquens -tan habituals a les composicions pessebristes d’aquestes dates-, però que originàriament emprats un cop secs, complien el paper de deshumidificadors a les cases, gràcies a l’enorme capacitat d’absorbir l’aigua present en l’aire.

Gaudiu del verd, però amb cura

La normativa vigent no permet obtenir el verd nadalenc directament de la Natura en la majoria els casos, exceptuant elements com ara les pinyes. Amb aquesta disposició es pretén preservar algunes espècies sensibles a l’actuació humana, i molt útils per als habitants del bosc.

Exceptuant les pinyes, actualment està prohibit recollir els elements nadalencs directament del bosc

13-trentadies-viatges-05

Entre elles, cal esmentar el boix grèvol. Un recurs alimentari de primer ordre per a la fauna boscana, ja que els fruits es mantenen a l’arbre durant gairebé tot l’hivern quan no hi ha res més per menjar, i un excel·lent refugi, ja que a l’interior dels arbusts la temperatura pot arribar a ser fins a cinc graus superior a la de l’entorn.

A més, en tractar-se d’una espècie dioica (només tenen fruits les femelles), la recol·lecció de branques, amb els vistosos fruits vermells, ha provocat un greu desequilibri de sexes en les poblacions salvatges.

La recol·lecció de molses i líquens, com la d’altres espècies de verd nadalenc, està regulada a Catalunya. Es tracta d’espècies de creixement molt lent i de gran importància per al manteniment de l’humitat del sòl del bosc i la seva protecció contra l’erosió.

Afegir comentari

Fes clic aquí per publicar un comentari

*

Articles relacionats

Si continua utilizando el sitio, usted acepta el uso de cookies. más información

La configuración de las "cookies" en este sitio web se activa para darle una mejor experiencia de navegación. Si continúa utilizando este sitio web sin cambiar la configuración de las "cookies" o sin hacer clic en "Aceptar" a continuación, usted está consintiendo a la misma el uso de dichos "cookies".

Cerrar