ENTREVISTA

“No hi ha res més flexible que les tradicions”

13-trentadies-entrevista-01

Especialista en cultura popular, Amadeu Carbó acaba de publicar Celebrem el Nadal, un llibret accessible i amb la informació essencial per entendre el significat d’aquestes festes. N’ha parlat amb Trentadies. Per Oriol Sumsi

Fira de Santa Llúcia, pessebre, loteria, torrons, canelons, Sants Innocents, l’Home dels Nassos, la Cavalcada de Reis… Tot això i molt més forma part de les anomenades festes nadalenques, un seguit de costums i tradicions sobre les quals l’Amadeu Carbó és un autèntic expert.

En el teu llibre no parles del “Nadal”, sinó del “cicle nadalenc”… I del cicle nadalenc, a més a més, com d’un cicle més de tots els que hi ha al llarg de l’any.

Els que ens dediquem a analitzar els cicles festius des d’un punt de vista antropològic ho hem complicat molt… Jo el que he intentat en aquest llibre és simplicar-ho. Explicar una cosa que aparentment és molt complexa de manera senzilla, és a dir, demostrant que en realitat és molt senzilla, perquè tots ho fem encara que de vegades no sapiguem que ho fem.

Què és, doncs, el cicle nadalenc?

És una seqüència de festes que comença per Sant Nicolau, el 6 de desembre, i acaba el 2 de febrer, per la Candelera, quaranta dies després de Nadal.

Segons com sembla que encara comenci abans, amb l’encesa de l’enllumenat.

Perquè s’ha produït una mercantilització de la festa. Estem immersos en la societat de consum i per tant la festa ho reflecteix i se’n ressent. Un dels efectes és aquest, que al mes de novembre ja es comencen a veure llums i parenoels. Jo no ho trobo adient, sóc dels que pensa que s’han de respectar molt les seqüències festives, perquè sinó com a grup no ens ubiquem en el temps.

Ubicar-se en el temps?

Com a grup ens identifiquem amb unes menges determinades, amb unes festes determinades, amb unes dates determinades que ens ajuden a entendre’ns. És molt complex articular el pas pel temps de manera comunitària, per això s’estableixen convencions. Ho fem d’una manera gairebé intuïtiva, perquè ho necessitem. Ens serveix per preveure coses, per ordenar l’any.

“Com a grup, les festes ens serveixen per ubicar-nos en el temps, preveure coses, ordenar l’any”

13-trentadies-entrevista-02

Al llibre dius que les tradicions no són una cosa ferma, sinó un canvi constant.

Ens pensem que són coses inamovibles i fixes, i no hi ha res més flexible i movible que les tradicions. Les fem evolucionar perquè segueixin tenint sentit per a nosaltres. Sinó, no les seguiríem. Si ara celebréssim el Nadal com fa 600 anys, probablement no ens diria res. Hi ha elements comuns, sí, però són elements que han mutat, els hem canviat. Això ho veiem de seguida en les tradicions que adoptem. La nostra permeabilitat cultural ens permet adoptar tradicions que aparentment no són nostres, com el Pare Noel. Hi ha gent que és totalment contrària al Pare Noel, però el que no es pot negar és que en aquests moments el Pare Noel és una figura arreladíssima, el podem considerar un dels elements nostres de la festa de Nadal.

Hi ha gent que hi està en contra.

Que celebrin el que vulguin. Jo per exemple no celebro el Pare Noel, ni el celebraré, igual que no celebro el Halloween. Però entenc que hi hagi gent que celebri el Pare Noel. No entenc els que el celebren per una certa modernor o esnobisme, però si la teva logística familiar et permet celebrar el Pare Noel, per què no fer-ho?

Hi ha alguna cosa que es pugui considerar que és realment tradicional? O al final tot són costums familiars, modes…

Tradicions n’hi ha. Una tradició és allò que tenim assumit col·lectivament, i el costum seria allò que fem amb exclusivitat familiar. Una cosa és la tradició de cagar el tió, per exemple, i una altra el costum de si caga el 24 o el 25, o si caga torrons o regals tecnològics.

I això de posar-li cara i barretina? Quan jo era petit el tió era un tronc i prou.

Sí, això és curiós. Se’l va començar a “humanitzar” als anys 70, i penso que, en el fons, això ha servit per projectar-lo al futur. Sinó possiblement seria una tradició que s’hagués perdut.

“Fem evolucionar les tradicions perquè segueixin tenint sentit per a nosaltres, sinó no les seguiríem”

13-trentadies-entrevista-03

Per què ens regalem coses per Nadal?

Com totes les festes d’hivern, el Nadal comporta abundància. El tió, l’arbre, els Reis… Tots ofereixen regals, abundància. Això està lligat amb una concepció d’una natura latent, que renaixerà. El tió i l’arbre són claríssims en aquest aspecte. Ens fan pensar en la regeneració, en la reflorida de la natura, que és generosa amb nosaltres tot i que la maltractem.

Molt simbòlic.

Exacte, és fonamental el tema simbòlic. Nosaltres, quan parlem de festa, parlem d’univers simbòlic. D’un univers simbòlic, a més, que és hermètic, perquè només l’entenem els que coneixem aquella codificació. Això passa no només amb el Nadal, sinó amb totes les festes, però el Nadal és probablement la festa que més elements simbòlics té, tant per la seva ubicació dins l’any com per la seva antiguitat. Pensar que fa 500 anys els meus avantpassats celebraven el mateix el mateix dia, i que d’aquí 200 anys probablement hi haurà un descendent meu que celebrarà el mateix, et fa sentir part d’una cadena transmissora de la tradició. “Tradició” ve de “tradere”, que vol dir “transmetre”. Tu ets una baula d’una gran cadena que s’allarga tant per darrere com per davant.

Com creus que serà el Nadal del futur?

Molt semblant. Segur que hi haurà molts elements diferents, potser no farem escudella i carn d’olla, però igual l’anirem a buscar feta. Nosaltres en dues generacions hem perdut el mestratge de la cuina casolana. Ara, quan fem el dinar tradicional, qui cuina és l’àvia, perquè els joves ja no en sabem.

Hi ha gent que compra el caldo fet.

És una cosa que, tot i ser fàcil, no ens surt tan bé com a l’àvia, perquè hem perdut aquesta cultura… Però l’essència del Nadal no crec que es perdi. Continuarà sent familiar i tots al voltant d’una taula.

La gran taula de Nadal.

El ritual del dinar de Nadal, familiar, és un ritual tremendament potent. En aquest dinar de Nadal transformem l’espai quotidià de casa nostra, el transformem en un altar. Posem una gran taula i la revestim amb les millors tovalles, la millor vaixella, posem espelmes, llums… I llavors una part molt important: els comensals. Ens col·loquem amb una certa jerarquia, no tant de poder sinó de reconeixement, d’edat. Els avis a les puntes, etcètera. Quan n’hi ha un que falta, aquella cadira l’ocupa el següent. Això, que aparentment ho fem amb una normalitat absoluta, és brutal, perquè ens serveix per redefinir el grup familiar.

Naixements, defuncions…

Cada any es fa un nou dibuix de la família. Quan se’ns mor una persona propera, el Nadal ens costa molt de passar. Això ho hem pogut experimentar tots. Quan s’incorpora una persona nova passa el mateix: quan neix algú, o arriba un cunyat, per exemple, es fa un lloc nou a la taula i es redefineix la família. A la taula de Nadal tot queda reflectit.

                                                                                           

Afegir comentari

Fes clic aquí per publicar un comentari


*

Si continua utilizando el sitio, usted acepta el uso de cookies. más información

La configuración de las "cookies" en este sitio web se activa para darle una mejor experiencia de navegación. Si continúa utilizando este sitio web sin cambiar la configuración de las "cookies" o sin hacer clic en "Aceptar" a continuación, usted está consintiendo a la misma el uso de dichos "cookies".

Cerrar