CREACIONS

L’art a Sant Cugat: guerra i dictadura

14-Art-01-Trentadies

La imposició de l’ideari nacionalcatòlic va suposar un fort retrocés respecte tot el que feia olor d’avantguarda. Per Josep Canals

Les convulsions polítiques i socials dels anys 30 a l’Estat espanyol conduiran a l’aixeca-ment militar, desencadenant una guerra civil cruenta entre germans, que durà del 1936 al 1939. Aquí, com a la resta del país, ens enfonsàrem en un temps de foscor, amb detencions i assassinats de santcugatencs, tot i que la vila no fou mai bombardejada. El govern republicà va instal·lar-hi el primer campament d’instrucció premilitar de Catalunya, a la zona del Golf. Cal dir que en aquest campament hi va estar reclutat Joan-Josep Tharrats, el que més tard seria reconegut artista fundador del grup Dau al Set, tal com ell va explicar en diverses ocasions.

A Sant Cugat l’esclat revolucionari del primer moment va cremar l’altar major del monestir i va desmuntar els de la nau esquerra, però la decidida reacció de la Generalitat, que envià l’arquitecte Jeroni Martorell amb un escamot de mossos d’esquadra, va impedir més destrosses. Després el temple fou confiat al sindicat de pagesos, que s’encarregà de la seva salvaguarda.

A la vila se li canvià el nom, que passà a anomenar-se Pins del Vallès. Es varen col·lectivitzar les terres i molts oficis com els fusters, paletes, barbers… La població es va multiplicar amb l’arribada de molts barcelonins que fugien dels bombardejos i les detencions a la capital. L’octubre del 1938, Juan Negrín, president del govern espanyol, va celebrar les darreres Corts del govern republicà al Reial Monestir, camí de l’exili, i el mes de febrer de 1939 l’exèrcit nacional va entrar a Sant Cugat abans de fer-ho a Barcelona.

Una vegada acabada la conquesta militar de Catalunya, l’any 1939, es va imposar l’ideari del nacionalcatolicisme, que suposà un fort retrocés respecte tot el que podia semblar una avantguarda, identificada amb els idearis progressistes reprimits. El retorn al culte del temple monàstic va obligar a fer un nou altar major i restaurar  les obres d’art malmeses.

14-Art-02-Trentadies
14-Art-03-Trentadies
14-Art-04-Trentadies

L’encarregat d’aquesta tasca de reconstrucció va ser mossèn Anton Griera (Sant Bartomeu del Grau 1887 – Castellar del Vallès 1997). Griera havia aconseguit passar al bàndol nacional i s’establí a Burgos, on treballà en els serveis militars d’intel·ligència, tal com explica en les seves memòries. Ensems que sacerdot, era un notable filòleg que havia estudiat a Halle i a Zuric.

Durant molts anys –ell vivia en el Palau Abacial–, es va dedicar a recuperar part del patrimoni artístic del monestir, que havia desaparegut a partir de l’exclaustració de l’any 1835 i durant la Guerra Civil. Fou professor del Seminari de Barcelona i també de l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, on impartia l’assignatura d’art cristià. Com a pedagog, també participà activament en els cursos d’estiu de l’Escola Internacional de Pintura Mural Contemporània de Sant Cugat amb l’assignatura que més dominava, que era la litúrgia. Aquesta escola es convertí en un referent internacional per a les tècniques de pintura al fresc a partir de l’any de la seva creació, el 1962. Va ser professor de l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, on va impartir les assignatures de litúrgia i cultura cristiana. Allà va trobar-se amb Enric Monjo (Vilassar de Mar 1898 – Barcelona 1976), professor d’escultura.

La sintonia entre ambdós va propiciar que li encarregués d’escolpir la nova imatge de Sant Cugat que havia de presidir l’altar major del monestir, en substitució del retaule gòtic cremat. L’escultura és una obra perfectament representativa de la praxi escultòrica de Monjo, artista que al llarg de la seva vida va realitzar una densa obra que destaca sobretot, tal com es pot veure en la talla de l’altar major, pel sentit de síntesi, dinamisme i passió, i per l’expressió de l’espiritualitat religiosa dominant en aquells anys de postguerra.

En un temps en què semblava que l’art es deshumanitzava, l’escultor va voler plasmar el seu missatge apassionat i sincer. Va dotar les seves obres d’una simbologia religiosa a partir de l’estilització i l’equilibri sintetitzats. Un bon exemple és la figura del Sagrat Cor de Jesús que Anton Griera li encarregà també per a l’absis dret. Aquest escultor es nodreix de la tradició escultòrica d’arrel mediterrània i de la influència dels imatgers castellans del segle XVII.

La seva obra fou important, ja que es distribuí àmpliament per a moltes esglésies: com el Sant Mateu de l’església del Sant Esperit de Terrassa, el Portal Angèlic del Monestir de Montserrat, Nicodemus a la Catedral de Washington, i en altres llocs. A més, obtingué un gran reconeixement internacional amb la concessió del Gran Premi Internacional d’Escultura.

Robert Chaveaux

Un altre artista que treballà per a un altar del Monestir, el 1944, és l’afamat Robert Chaveaux Davin de Vasconcel (Bordeus 1886 – Barcelona 1965), que fou també un important escultor i que en aquells anys tenia establerta la seva residència a la vila. Ell rebé l’encàrrec de realitzar el Crist Crucificat, que està situat a la nau esquerra de l’església. Aquesta obra, que representa Crist en el moment de la seva mort, està realitzada en fusta. És una escultura representativa de la trajectòria que va conrear al llarg de la seva vida i que li va donar prestigi internacional. En l’obra de Vasconcel eren evidents les influències que va rebre d’un dels grans escultors europeus de la primera meitat del segle XX, Auguste Rodin (París 1840 – Meudon 1917).

Afegir comentari

Fes clic aquí per publicar un comentari


*

Articles relacionats

Si continua utilizando el sitio, usted acepta el uso de cookies. más información

La configuración de las "cookies" en este sitio web se activa para darle una mejor experiencia de navegación. Si continúa utilizando este sitio web sin cambiar la configuración de las "cookies" o sin hacer clic en "Aceptar" a continuación, usted está consintiendo a la misma el uso de dichos "cookies".

Cerrar