DOSSIER

Tan fàcil, tan difícil

15-dossier-01-trentadies

Arriba el moment de triar escola. Durant els propers dies, els centres educatius de Sant Cugat obriran les seves portes perquè els pares triïn la millor opció per als seus fills. Cal anar amb compte, però. Sovint aquestes jornades són una trampa. Per Oriol Sumsi  Fotos Maribel Álvarez

Una cosa és el dia a dia de l’escola… I una altra molt diferent la imatge que en podem tenir durant una jornada de portes obertes. Jocs, inflables, aperitius… Tot això, que potser ens enlluerna el dia de la visita, haurà desaparegut el dia que comencin les classes. En una jornada de portes obertes podem veure les instal·lacions, sí, i donar un cop d’ull a les aules i creuar quatre paraules amb els professors, però una decisió tan important com triar l’escola adequada per als nostres fills no es pot prendre tan a la valenta.

Com triar?

El primer que cal tenir clar és que l’escola ideal no existeix. Per més que busquem, sempre hi haurà algun aspecte que no ens acabarà de convèncer, algun detall que, si poguéssim, canviaríem. Però no podem desesperar. Com passa amb la democràcia, que no és perfecta, sí que és el millor que hem trobat i no ens va tan malament.

A l’hora de buscar l’escola no es tracta, doncs, de trobar l’escola ideal, sinó de descartar les que no ho són. Quin és el nostre nivell econòmic? Quin és el nostre sistema de valors? I les nostres creences? Què prioritzem en una persona? Com volem que siguin els nostres fills quan siguin grans? Fins i tot si admetem que no tenim una resposta clara per a totes aquestes preguntes, plantejar-nos-les ens pot servir per orientar-nos.

Les jornades de portes obertes poden, evidentment, ajudar. A part de veure les instal·lacions, ens permetran veure quina mena de pares també estan pensant de dur els seus fills allà. Però el més important és, després de fer una “visita superficial” a l’escola, citar-se per a una entrevista posterior, on puguem preguntar tot el que vulguem, amb calma, a la direcció del centre i als professors.

Una cosa bàsica a tenir en compte és que els temaris, “allò que s’ensenya”, és gairebé el mateix a totes les escoles, ja que està molt marcat per les administracions. Estat i Generalitat tenen lleis perquè així sigui. El que marcarà la diferència entre una escola i una altra, doncs, seran els seus “extres”. I és per aquests “extres” que hem de preguntar. On posa l’accent, l’escola? En els idiomes? En la informàtica? En la creativitat? En la religió? En el lideratge? En l’excel·lència?

I això funciona tant en positiu (el que ens agrada) com en negatiu (el que volem descartar). Si ets laic, millor que no portis els teus fills a una escola religiosa. Si els diners són un problema, la millor opció serà la pública. Quan et poses a buscar, al principi el ventall sembla molt gran, però a mesura que vas analitzant les opcions es van reduint i al final et trobes que has d’escollir entre molt poques.

15-dossier-02-trentadies
15-dossier-03-trentadies
15-dossier-04-trentadies

Informar o formar

El concepte d’educació i el de formació són (o haurien de ser) gairebé sinònims. Tot i que habitualment s’identifica la formació amb etapes més avançades de la vida, contraposant-la a una educació que se centra en la infància, en el fons és el mateix. Educar és formar, donar “forma” a la persona, equipar-la amb una escala de valors i un aparell crític que li serviran per gestionar la seva vida.

No es tracta d’aportar-li coneixements, d’informar-lo. I menys en un segle XXI on la informació està a dos clics al mòbil o a l’ordinador. Si, utilitzant el tòpic habitual, volem saber la llista dels reis gots, en tres segons som capaços de trobar els noms d’Ataúlfo, Sigérico, Walia, Teodorico, Turismundo i companyia. Si fa cinquanta anys això es considerava necessari, ara el que és necessari és formar-nos i saber utilitzar les eines per accedir a la informació.

El concepte de formació, però, va més enllà. Perquè així com la paraula educació ens remet inconscientment a la infantesa, la formació ens permet estendre el procés molt més enllà, incloent totes les etapes de la vida. Els “cursos de formació” (anomenats també, d’una manera una mica irònica, “de reciclatge”) indiquen que al segle XXI no n’hi ha prou amb anar a l’escola de petits per estar preparat per a la vida. Els continus canvis tecnològics fan necessària una contínua actualització de les nostres eines per entendre el món en què vivim.

15-dossier-05-trentadies

Al segle XXI no n’hi ha prou amb anar a l’escola de petits, és necessària una contínua actualització

Atents al calendari

15-dossier-06-trentadies

El Departament d’Ensenyament de la Generalitat encara no ha

publicat el calendari de preinscripció i matrícula per al curs 2017-2018, però ho farà en breu. Generalment el període de preinscripció és entre finals de març i mitjans d’abril per a primària i secundària, i al maig per a les bressol. Es podrà consultar a:

ensenyament.gencat.cat

Entenent així la formació, doncs, es pot tirar enrere i repensar l’educació. Si veiem clar que és impossible rebre tota la informació que necessitarem al llarg de la vida, veurem que del que es tracta no és de rebre informació, sinó de ser capaços de gestionar la informació que rebrem al llarg de la vida. Perquè del que es tracta en el nostre dia a dia, en el fons, és de solucionar problemes. I els problemes són sempre diferents.

L’escola del segle XXI

Des de fa uns anys hi està havent una mena de revolució en el món de l’ensenyament. Conscients de que els temps dels reis gots cada cop són més llunyans i que l’educació tal com s’ha entès tradicionalment no s’acaba d’adequar als temps que corren, diverses escoles han començat a aplicar mètodes nous, basats en el treball per projectes i rebutjant eines fins fa poc tan habituals com els llibres de text i els exàmens.

Moltes d’aquestes escoles s’han unit sota un projecte comú anomenat Escola Nova 21. Impulsat per una amalgama d’organismes com la Unesco, la Fundació Jaume Bofill, la Universitat Oberta de Catalunya i l’Obra Social “la Caixa” (i rebent també suport d’algunes administracions i associacions) aquest moviment pretén fer “la transició definitiva cap a un sistema educatiu avançat”.

Ara mateix hi ha 483 centres escolars que participen d’aquest moviment, 11 dels quals a Sant Cugat: les escoles públiques Collserola, La Floresta, L’Olivera, Pi de Xandri, Pins del Vallès i Turó de Can Mates, les escoles concertades Avenç, Pureza de Maria i Thau, i els instituts públics Arnau Cadell i Joaquima Pla i Farreras.

                                                                                         

Els secrets d’una bona tria

Pren la decisió amb temps
Informa’t dels períodes de portes obertes, preinscripció i matrícula i no deixis una decisió tan important per a l’últim moment.
Demana consell al teu entorn
Parla amb la resta de pares que coneguis, compara experiències i no et quedis només amb les anècdotes o casos particulars.
Valora tots els factors
Els rànquings a la selectivitat o les hores dedicades als idiomes no ho són tot. Tingues en compte les moltes cares de l’educació.
Fixa’t en tot el personal de l’escola
En una escola hi treballa molta més gent que els mestres. La direcció, el consell escolar, l’AMPA i els treballadors del centre importen.
Tingues en compte l’ambient social
Quins són els valors que imperen tant en l’escola com en les famílies dels futurs companys dels teus fills? Coincideixen amb els teus?
Confia en els psicòlegs
La vida real no és fàcil i sempre poden sorgir problemes inesperats. Compta l’escola amb un equip psicopedagògic adequat?
Dona importància als detalls
Sovint les petites coses ens donen més informació que les grans paraules. Observa
i segueix el teu instint per fer una bona tria.
15-dossier-07-trentadies
15-dossier-08-trentadies

“L’educació no és la preparació per a la vida: és la vida mateixa” John Dewey

Però… Què proposen els centres d’Escola Nova 21? Què entenen per “escola avançada”? Segons expliquen, es pot resumir en quatre punts, que són “proporcionar competències per a la vida”, entendre l’aprenentatge “com un procés personalitzat i inclusiu”, utilitzar un sistema d’avaluació que mesuri les competències “tant en el desenvolupament cognitiu com en el físic, el social i l’emocional”, basant-se en una “organització escolar autònoma i oberta” que permeti “actualitzar la seva pràctica educativa, entenent aquest procés com una empresa social col·lectiva”.

Recuperar l’interès

En un dels textos programàtics del projecte Escola Nova 21, Andreas Schleicher, director d’Educació a l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), diu:

L’estudiant del segle XXI és diferent del tipus d’estudiant que ha dominat el segle XX. El que aprenem, la manera com ho aprenem, i com això és ensenyat, està canviant. Això té implicacions per a les escoles i per a l’educació superior, així com per a l’educació al llarg de la vida.

Durant la major part del segle passat, la creença estesa entre els actors que definien les polítiques públiques era que calia obtenir els coneixements bàsics en educació abans d’adquirir habilitats més àmplies. És com si les escoles haguessin de ser avorrides i dominades per l’aprenentatge memorístic abans que pogués aflorar un aprenentatge més profund i estimulant.

Els qui es mantenen en aquesta visió no s’haurien de sorprendre si els estudiants perden interès o abandonen les escoles perquè no poden relacionar el que hi passa amb les seves vides reals.

L’educació avui va molt més sobre maneres de pensar que impliquen aproximacions creatives i crítiques a la solució de problemes i a la presa de decisions. També va de maneres de treballar que inclouen la comunicació i la col·laboració, així com els instruments que es requereixen, tals com la capacitat de reconèixer i aprofitar el potencial de les noves tecnologies o, per suposat, d’evitar els seus riscs. I igualment, l’educació va de la capacitat de viure en un món multifacètic com a ciutadans actius i compromesos. Aquests ciutadans contribueixen a determinar què volem aprendre i com volen aprendre-ho, i és això el que dóna forma al paper dels educadors.

15-dossier-09-trentadies

El projecte de l’Escola Nova 21 intenta corregir defectes dels mètodes educatius tradicionals

15-dossier-10-trentadies
15-dossier-11-trentadies
15-dossier-12-trentadies

D’un extrem a l’altre?

Parlant amb pares i professors, hem tingut la impressió que no tothom està d’acord amb aquests nous plantejaments. No farà, aquest tipus d’escola sense llibres de text i sense exàmens, que es caigui en l’extrem oposat de les escoles franquistes i les seves llistes de reis gots? Sortiran els nens preparats per als problemes que es trobaran quan siguin adults?

Els nous mètodes parteixen de la idea que els nens tenen un interès natural en aprendre. Però això no sempre és així. Què es farà amb els nens que no aconsegueixin motivar-se? Educar és, també, obligar. Els nens tenen moltes coses bones, però també dolentes. Són rebels i a moltes coses se’ls hi ha de dir que no.

Entre els càstigs (en segons quines èpoques, càstigs físics) i l’educació “divertida” dels nous mètodes hi ha molts passos intermedis. Si només es treballa en grup, per exemple, el nen es trobarà que, quan sigui gran, moltes vegades haurà de treballar sol i prendre decisions en solitari, sense ajuda. I si a l’escola només juga i no s’esforça, quan siguin adult i es posi a treballar tindrà problemes. És en aquest sentit que l’escola hauria d’estar enfocada, també, a la superació d’obstacles, a esforçar-se, a tenir obligacions, a tenir deures, a equivocar-se, a no tenir raó… Perquè els infants no es frustrin quan creixin.

Hi ha un problema afegit, a més. I és que abans, per qüestions socials i laborals, la família es podia fer càrrec de l’educació a casa, però ara s’acostuma a confiar gran part de l’educació, si no tota, a l’escola. I cal tenir en compte que la funció de l’escola no és educar, sinó ajudar en l’educació… Pel que no es pot donar la culpa a l’escola per problemes que tenen l’arrel a casa.

Si els pares no tenen temps d’educar els seus fills a casa, si no volen dedicar el poc temps que passen amb ells a “tenir problemes”, a dir-los-hi “no”, tot el pes de l’educació recau a l’escola, i l’escola no està preparada (i possiblement no ho estarà mai) per fer-se càrrec de la formació integral com a persones dels nens. Com arribar, doncs, a un equilibri? El debat està servit.

Jornades de portes obertes als centres educatius

Informació i orientació

L’Oficina Municipal d’Escolarització (OME) és el servei municipal d’informació, orientació i assessorament de l’escolarització dels centres d’educació infantil, primària i secundària, públics i concertats. santcugat.cat/web/oficina-municipal-descolaritzacio

15-dossier-13-trentadies

Afegir comentari

Fes clic aquí per publicar un comentari


*

Articles relacionats

Si continua utilizando el sitio, usted acepta el uso de cookies. más información

La configuración de las "cookies" en este sitio web se activa para darle una mejor experiencia de navegación. Si continúa utilizando este sitio web sin cambiar la configuración de las "cookies" o sin hacer clic en "Aceptar" a continuación, usted está consintiendo a la misma el uso de dichos "cookies".

Cerrar