MOVIMENT

Ferrar o no ferrar, aquesta és la qüestió

15-hipica-01-trentadies

Un dels elements fins fa poc indissociables del món de l’equitació era la ferradura. Però això ha canviat. Des de fa uns anys guanya terreny el barefoot, és a dir, l’opció de mantenir els cavalls amb les peülles nues.

La ferradura sempre s’ha considerat un objecte que porta bona sort. Per què? Hi ha mil teories. Que si té forma de lluna, que si és pel “poder” del ferro, que si és una representació de la Verge Maria, de la maternitat, de Satanàs… Sigui com sigui les ferradures han estat un objecte comú durant molts segles, peça fonamental per a un dels autèntics “amics de l’home”.

A l’antiguitat, els cavalls no duien ferradures. Fins i tot en societats tecnològicament avançades com la Grècia clàssica el seu ús no era generalitzat. Això va canviar a l’Edat Mitjana europea, on sí que es van convertir en un element imprescindible. Hi ha llocs del món, però, com Mongòlia i alguns països de l’Amèrica del Sud, on no hi ha costum de ferrar els cavalls.

15-hipica-02-trentadies
15-hipica-03-trentadies
15-hipica-04-trentadies

La decisió de no ferrar un cavall ha d’anar acompanyada d’un bon programa d’exercici i alimentació

I és que, sense ferradures, les peülles es desgasten naturalment i per tant s’eviten problemes com el sobrecreixement i les fractures. De totes maneres, segueixen necessitant manteniment. Sobretot cal vigilar de prop el seu creixement, llimar-les o retallar-les si cal i, molt important, fer que el cavall faci exercici de manera regular, entre 5 i 10 quilòmetres al dia i per terrenys variats, incloent grava i superfícies dures. També és bàsic que l’alimentació inclogui com a mínim un 50% de farratge natural respecte el pinso.

La idea que hi ha darrere del barefoot és emular la forma en què els cavalls viuen de manera salvatge, a la manera dels Mustang nord-americans o els Brumby australians. Altres equins, com les zebres, també viuen sense cap necessitat de dur ferradures.

Entre els avantatges de no ferrar els cavalls hi ha, en primer lloc, el menor cost que representa. En segon lloc, hi ha un tema de salut, ja que segons els defensors d’aquesta pràctica (o “no pràctica”) la salut d’un cavall sense ferrar millora. I això només ho defensen “amateurs” i “idealistes”, ja que molts genets professionals comparteixen aquesta visió i utilitzen cavalls sense ferrar en competicions de salt i en curses tant de velocitat com d’obstacles.

Afegir comentari

Fes clic aquí per publicar un comentari


*

Articles relacionats

Si continua utilizando el sitio, usted acepta el uso de cookies. más información

La configuración de las "cookies" en este sitio web se activa para darle una mejor experiencia de navegación. Si continúa utilizando este sitio web sin cambiar la configuración de las "cookies" o sin hacer clic en "Aceptar" a continuación, usted está consintiendo a la misma el uso de dichos "cookies".

Cerrar