DOSSIER

(r)evolució veïnal

17-trentadies-01-dossier

Circulant pels enrevessats carrers de les Planes (Sant Cugat) o de Sant Muç (Rubí) ens pot sorprendre la presència d’un edifici estrany. El sostre està ple de plaques solars i, tant per la forma com pels materials, no s’assembla a res del que hi ha al voltant… Fotos de M. Álvarez i M. Pellicer Text d’Oriol Sumsi 

Al principi no sabíem què era”, ens diu un veí. “Ens preguntàvem què dimoni era, allò… Un bolet? Un ovni?” Però de mica en mica els veïns s’hi van anar acostant “i ara cada cop ho accepten més”, ens explica Ignasi López, que del recel inicial ha passat a ser-ne un dels grans defensors. Ara és Trentadies qui es pregunta: què dimoni és?

Per respondre hem de tirar uns quants anys enrere, concretament al 2010, que és quan l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) es presenta per primer cop al concurs internacional Solar Decathlon, una competició universitària promo-guda pel Departament d’Energia dels Estats Units centrada en la investigació, la innovació, el disseny i la posterior construcció d’edificis energèticament autosuficients.

Després de l’edició 2010 van venir les edicions de 2012 i de 2014, on els estudiants de l’ETSAV van triomfar. El model del 2012 va guanyar el 1r Premi en Sostenibilitat i el 3r premi en Viabilitat Comercial, i en la de 2014 el triomf va ser total: 1r Premi d’Arquitectura, 1r Premi d’Innovació i 3r Premi d’Urbanisme.

17-trentadies-04-dossier

Els edificis estan dissenyats per ser autosuficients i produeixen tanta energia com la que consumeixen

17-trentadies-02-dossier
17-trentadies-03-dossier

I ara què en fem?

Els prototips, després dels concur-sos, es van desmuntar i es van emma-gatzemar a l’ETSAV, on van començar a acumular pols. Fins que algú va dir: “Ja que els tenim, els podem utilitzar”. I així ho van fer. El primer es va muntar al mateix pati de l’escola, el segon a les Planes i el tercer al barri rubinenc de Sant Muç. “Era estúpid haver utilitzat tots aquells diners i aquella feina per no tornar-ho a utilitzar”, ens explica Dani Calatayud, professor del departament d’urbanisme de l’ETSAV. Però ja que els edificis eren absolutament pioners en tecnologia, l’ús no podia ser un ús qualsevol.

“Ens va costar molt trobar la manera de fer-ho”, admet Calatayud, “així com decidir quin ús concret fer-ne, però al final el que hem fet és reconvertir-los en una espècie d’equipament públic tutelat per l’Ajuntament, que en con-trola i supervisa els usos,  però amb un ús definit pels mateixos veïns, que estableixen la seva activitat”.

Un procés complex

Tant en el cas de Sant Cugat com en el de Rubí, el procés no ha estat fàcil. Simona Cerri, membre de la comissió de gestió del centre de les Planes, ens explica que van ser els mateixos estudiants de l’ETSAV els que van impulsar el projecte inicial, que va prendre la forma de la cooperativa PASaPAS (Projectes d’Acció Social a través de Participació, Arquitectura i Sostenibilitat). “PASa-PAS”, ens explica Cerri, “engloba di-versos projectes a les Planes”, barri que busquen autoregenerar amb la finalitat de “recuperar els valors cooperatius i el teixit identitari del barri, incentivant una actitud proactiva d’empoderament i participació ciutadana”.

El primer projecte va comportar la rehabilitació energètica de sis cases. Després es va dur a terme la millora de la ruta Ringo Rango, en la qual es va demostrar que amb la col·laboració dels estudiants, els veïns, l’Ajuntament i el món empresarial el cost econòmic de l’execució d’un projecte urbanístic podia ser pràcticament zero. I finalment es va instal·lar el prototip. “Com que les pistes esportives s’utilitzaven més com a plaça que com a pistes esportives”, explica Cerri, “es va decidir fer-ho aquí, que d’altra banda és un dels pocs espais plans de les Planes”.

“Això va ser el juny del 2015”, segueix, “però llavors hi havia molt pocs diners disponibles i no es va poder acabar el projecte”, cosa que va desembocar en una fase d’abandonament. L’impuls final no va arribar fins l’any passat, quan l’Ajuntament decideix invertir els diners que falten per acabar-lo i es posa el paviment, les portes i altres elements necessaris. El setembre de 2016 s’inaugura durant la Festa Major de les Planes i l’Ajuntament contracta un equip de dinamitzadors, durant un any, com a prova pilot de gestió compartida.

17-trentadies-05-dossier
17-trentadies-06-dossier
17-trentadies-07-dossier

Els edificis tenen una sèrie de comportaments bioclimàtics que optimitzen al màxim l’ús de l’energia i no gasten més del que produeixen. L’energia que es produeix de més s’emmagatzema en bateries i la que sobra, desgraciadament, es llença, ja que amb la legislació actual si et connectes a la xarxa has de pagar encara que no consumeixis.

17-trentadies-08-dossier
17-trentadies-09-dossier

Un espai diferent

Ignasi López, un dels veïns del barri i membre del grup de treball, que és l’organisme que defineix el dia a dia de l’espai, ens explica que “en un barri on hi ha moltes carències, amb pocs serveis, aquest nou espai serveix per millorar la vida social i col·lectiva”. La implicació dels veïns, diu, és progressiva. De veure-ho “com un bolet o com un ovni”, de mica en mica ho van coneixent i ho van acceptant.

“Fa poc”, explica López, “vam organitzar una calçotada calculant que vindrien màxim cent persones i en van venir més de dues-centes, va ser un gran èxit”. Però les activitats no es redueixen a festes i menjades, ni molt menys: la seva agenda és plena d’activitats de tota mena, des de tallers de meditació fins a cinefòrums, passant per aules obertes de restauració de mobles, escultura i pintura, espai de criança, contacontes i un grup de consum de productes ecològics que agrupa unes vint famílies.

I el fet diferencial és que en el centre, com explica Simona Cerri, “no hi ha activitat econòmica, tot es fa a través de l’intercanvi i de la prestació d’hores”. Els veïns que gaudeixen d’una activitat es comprometen a implicar-se en altres, de manera que se’n van creant i desenvolupant més. És d’aquesta manera que, en paraules d’Ignasi López, “es promou  l’autogestió i una manera de treballar no dependent de l’administració, en xarxa amb les entitats i redefinint les relacions personals i econòmiques entre els veïns”.

El projecte és molt nou i les seves possibilitats semblen infinites.  Modificació de la vialitat, replanteja-ment del sistema de residus, projectes d’eficiència energètica… La clau sembla estar en aquesta col·laboració directa entre les diferents parts implicades i sobretot en el fet que les idees sorgeixin “des de baix” i els barris es puguin “transformar des de dins”.

De baix a dalt

Com ens explica Coque Claret, professor del departament de projectes de l’ETSAV, “la universitat acostuma a ser una cosa molt vertical, de dalt a baix, però quan inverteixes el procés veus que funciona”. Tant la universitat, com el món de l’empresa, com l’administració, comencen a col·laborar, i ràpidament s’hi sumen els veïns: “En un territori com aquest, que és una urbanització de molt poca cohesió social, amb gent molt individualista i que va a la seva, veuen que hi ha un lloc de trobada i el comencen a utilitzar”.

17-trentadies-10-dossier
17-trentadies-11-dossier
17-trentadies-12-dossier

El professor de l’ETSAV Dani Calatayud durant una de les classes pràctiques que els alumnes fan a l’espai veïnal de Sant Muç

En relació a l’administració, Claret explica que “es tracta de trobar estratègies que accelerin  les coses”. Com que aquests projectes compten amb la participació directa dels estudiants, que hi acudeixen regularment per dur a terme les seves assignatures pràctiques, els processos no es poden eternitzar. Una de les estratègies, segons Claret, és fer que la universitat arribi a acords amb l’Ajuntament perquè l’espai on es treballa es declari “espai d’experimentació” durant uns mesos, permetent alliberar-se de la lentitud dels tràmits. Un cop s’acaba el projecte, si compleix la normativa, es legalitza. “No es tracta d’incomplir les regles, sinó d’invertir el procés”, assegura Claret, “demostrant a l’administració que les coses es poden fer d’una altra manera, més ràpida i eficient”.

Cap a un nou model de ciutat

I per què en urbanitzacions com les Planes i Sant Muç i no al centre de les ciutats? Claret assegura que “cal intervenir en aquest tipus de territoris”. Segons el professor de l’ETSAV “tothom està d’acord amb el model de la ciutat compacta, però no es pot obviar l’exis-tència de les urbanitzacions, perquè n’hi ha moltes i hi viu molta gent”. Considera que “les urbanitzacions són incòmodes per a l’administració, és el territori escombraria, ningú el vol, però no hi podem posar un petard i fer-ho desaparèixer. És impossible. La pregunta és: això ho podem reconvertir? Podem fer que sigui un territori on aprenguem coses interessants que després podem traslladar a la ciutat compacta? Evidentment que sí”. Claret diu que amb projectes com aquest “es poden provar noves estratègies, crear espais de trobada entre els veïns, experiències de gestió dels residus, de producció d’energia, d’autosuficiència alimentària… Ho estem demostrant”.

Aquesta estratègia de “col·locar trossets de l’ETSAV en aquests llocs” serveix perquè actuïn “com a catalitzadors de coses diferents que tinguin a veure amb l’interès de la gent” i que “demostrin que hi ha alternatives possibles”. Una d’aquestes alternatives són els projectes de rehabilitació d’habitatges a partir del cohousing o la masoveria urbana. Veïns amb problemes econòmics, fins i tot amenaçats amb desnonaments, troben camins per solucionar-los.

17-trentadies-13-dossier
17-trentadies-14-dossier
17-trentadies-15-dossier
17-trentadies-16-dossier

El que els veïns decideixin

Ricard Blasco, veí de Sant Muç, assegura que els veïns estan encantats amb aquesta pensada. “En primer lloc serveix perquè els veïns es coneguin, perquè véns aquí i et trobes amb gent que viu al barri des de fa trenta anys i no la coneixies”. Al principi, igual que a les Planes, “la gent primer es pregunta què és això, és un iglú? és la Nasa? però de seguida s’ho fa seu”.

Blasco ens explica, com si fóssim un veí més que s’hi acaba d’acostar, com funciona l’experiment, la relació entre les parts implicades, les idees que sorgeixen, el procés constant de definició. “El millor”, diu, “és precisament això, que és un projecte en el qual es farà el que els mateixos veïns decidim. Des que vam començar no hem parat de discutir què farem i de quina manera”.

Afegir comentari

Fes clic aquí per publicar un comentari

*

Articles relacionats

Si continua utilizando el sitio, usted acepta el uso de cookies. más información

La configuración de las "cookies" en este sitio web se activa para darle una mejor experiencia de navegación. Si continúa utilizando este sitio web sin cambiar la configuración de las "cookies" o sin hacer clic en "Aceptar" a continuación, usted está consintiendo a la misma el uso de dichos "cookies".

Cerrar