DOSSIER

L’esport del poble

18-trentadies-dossier-01

Sant Cugat és una ciutat curiosa en molts aspectes. Un dels més sorprenents és la immensa popularitat que hi té el golf. Què ho fa que un esport considerat generalment com a minoritari sigui, en canvi, tan popular? Per Oriol Sumsi  Fotos de M. Pellicer 

18-trentadies-dossier-02

Fa just un any, en aquestes mateixes pàgines, descobríem que el golf és l’esport més practicat a la ciutat. Fins a 3.500 persones hi juguen en algun dels dos camps que hi ha al municipi: l’històric Club de Golf Sant Cugat, situat al bell mig del poble, i el Golf Sant Joan Barcelona, compartit amb Rubí. Allò va ser en el número 7 de Trentadies… I ara que hem aribat al número 18 no ens hem pogut resistir de dedicar-hi el nostre dossier.

Història viva del poble

Una de les raons que expliquen la popularitat del golf a Sant Cugat és que la seva relació ve de molt, molt lluny. La data que apareix a l’escut del club ens porta fins al 1914, però en realitat la història va començar dos anys abans, que és quan el canadenc Frederick Stark Pearson va iniciar el seu projecte d’electrificar Catalunya i obrir una nova línia de comunicació entre Barcelona i el Vallès. Entre les finques que Pearson va comprar a Sant Cugat, hi havia la masia de Can Mora, rodejada de vinyes arcaiques. Va ser veure-la i enamorar-se’n: allà hi construiria el primer camp de golf no només de Catalunya, sinó de tota la Península Ibèrica. Que per què “Península Ibèrica” i no “Espanya”? Doncs perquè el més antic de l’Estat data de 1891 i es va construir a l’illa de Gran Canària. Sigui com sigui seria més gran, sent el primer camp en superar les 4.300 iardes (3.932 metres).

Per fer realitat el seu somni Pearson va contractar ni més ni menys que el millor dissenyador de l’època, Henry Shapland “Harry” Colt. Aquest anglès, que al llarg de la seva vida va participar en el disseny de més de 300 camps (115 totalment seus), segueix sent un dels grans mites d’aquest esport. De fet, hi ha una associació amb el seu nom que recorre tot el món per jugar en els seus camps, entre ells el de Sant Cugat. Els primers partits es van fer ja el 1914 (d’aquí la data fundacional) però no va ser fins al 1919, un cop acabada la Primera Guerra Mundial, que es va registrar el New Barcelona Golf Club. Els seus usuaris, com el seu nom pot fer pensar, eren estrangers, provocant que els santcuatencs l’anomenessin “el club dels anglesos”.

18-trentadies-dossier-03
18-trentadies-dossier-04
18-trentadies-dossier-05
18-trentadies-dossier-06

Severiano Ballesteros va debutar com a professional a Sant Cugat quan només tenia 17 anys

La Guerra Civil va trencar aquesta harmonia. El 1937 la Generalitat va requisar-lo i va instal·lar-hi el primer centre d’instrucció premilitar de Cata-lunya, inaugurat pel president Companys. Més de 8.000 soldats van passar per aquestes instal·lacions de “Pins del Vallès”, malmetent el camp. Després del conflicte, i amb un to diferent, els nous socis van recuperar-lo i el 1941 el van batejar amb el nom que encara porta els nostres dies: Club de Golf Sant Cugat.

Un club de prestigi

El pedigrí del club ha propiciat que la seva història estigui plena de higlights del món del golf. Grans noms d’aquest esport han debutat professionalment aquí, com l’immortal Severiano Balles-teros, que va participar al Campionat d’Espanya de 1974, celebrat a Sant Cu-gat, amb només 17 anys.

José María Olazábal, dos cops “jaqueta verda”, va guanyar aquí els campionats d’Espanya infantil i júnior. I “el niño” Sergio García, actual campió del Masters d’Augusta, va aconseguir a Sant Cugat la seva primera prova professional al Campionat de Professionals de Catalunya de 1997 quan encara era amateur.

Però la llista no s’acaba aquí: figures destacadíssimes del circuit europeu, espanyol i català com Txomin Hospital, Ivó Giner, Fernando Roca, Nacho Feliu i Paula Martí, sense oblidar grans promeses com Nina Rissi, són made in Club de Golf Sant Cugat.

Amb uns origens que es remunten, segons alguns, a l’antiga Roma, mentre que altres el consideren una evolució del “jeu de mail” francès o del “kolven” holandès, el golf tal com el coneixem avui en dia és un invent dels escocesos, que van utilitzar els seus links (acumulacions de dunes a la costa) per jugar-hi. Tant els escocesos com, sobretot, els anglesos el van estendre a tot el món mitjançant el seu imperi i les seves connexions comercials.

18-trentadies-dossier-10
18-trentadies-dossier-08
18-trentadies-dossier-09
18-trentadies-dossier-11

Més que un club

Trentadies ha parlat amb diversos socis i tots afirmen que el club és molt més que un lloc on anar a jugar a golf. “Més que club de golf, podríem dir que és un club social on també juguem a golf”, ens diu José Luis Sanchiz. “La gent ve aquí a veure’s amb els amics, a estar-hi”. Certament, passejant per les seves instal·lacions, veiem taules d’amics prenent “suc de llúpol”, nens amunt i avall, senyores jugant al bridge… “Una de les prioritats del club”, explica Sanchiz, “és convertir-se en un club fa-miliar, on tots els membres de la família tinguin el seu espai, des dels pares que vinguin a jugar a golf, o al gimnàs, fins als fills, que poden banyar-se a la piscina, fer classes amb els seus amics, o si són molt petits anar a la guarderia, on munten tota mena d’activitats… És un club per a tota la família”.

Actualment el club té uns 1000 socis. Un dels problemes és que molts d’aquests socis s’estan fent grans, per la qual cosa es busca el relleu generacional. Un altre dels socis, Ignacio Mustienes, ens diu que “els que tenim nens estem apostant perquè el club es vagi renovant, perquè el que desapareix per dalt reaparegui des de baix. Tenim molta labor d’involucrar els nens perquè s’hi aficionin, almenys al principi. Després donar-los-hi la llibertat de fer una altra cosa, rugby o el que vulguin, però que després vegin que el golf, com a esport, és una gran aposta de futur”. Admet que és un problema que sigui tan difícil al principi: “El golf no és un esport atractiu per als nens. És difícil d’aprendre. La primera vegada que et donen un pal, et surt sempre malament. Cal moltíssima pràctica. Fins que no has practicat molt no tens la sensació que sigui divertit, però després s’agraeix. Tothom que de petit ha practicat el golf i d’adult s’ha reenganxat, agraeix haver-lo practicat de petit. Com diu aquella frase, quant més practico, més sort tinc. Al final és un tema de constància i de tenacitat”.

Mustienes ens explica que és just el seu cas: el seu pare el va apuntar de petit, de jove se’n va apartar i, des de fa uns anys s’hi ha reenganxat. Per a ell, confessa, ha estat un fet gairebé terapèutic després de certs alts i baixos de la vida: “El golf m’ha ajudat molt a retrobar-me amb la gent de tota la vida, de tornar a jugar golf, de tornar a sentir-me bé. Va ser més terapèutic que qualsevol pastilla. Porto ja nou anys des que em vaig reenganxar al golf i ara mateix em sento com a la meva pròpia casa, com si això fos el meu jardí. El fet de poder venir aquí, i poder jugar, i estar amb els amics… Si em treiessin això seria com si em treiessin un braç. Tindria la sensació de que em falta alguna cosa”.

Al forat 18, acabant un partit, ens trobem amb Robert Navarro i sis socis més. “Juguem un parell de vegades a la setmana”, ens diu, “normalment un cop entre setmana i un altre el cap de setmana, en funció del temps que tenim”. Per a ells, “és una manera de reunir-se i prendre alguna cosa quan acabem el partidet”, amb emoció afegida, a més, ja que els que queden últims conviden als primers. I el golf té també per a ells una funció, d’alguna manera, terapèutica: “És una vàlvula d’escapament després de la feina”.

18-trentadies-dossier-12
18-trentadies-dossier-13

“El fet de venir aquí, i jugar, i estar amb els amics… Si em treiessin això seria com si em treiessin un braç”

18-trentadies-dossier-14

Condemnats a entendre’s

Sant Cugat no seria el que és sense el golf. No només perquè moltes de les seves urbanitzacions han crescut al seu voltant i li han donat aquest aspecte de “ciutat jardí” tan atractiu per a propis i estranys. En paraules d’Ignacio Mustienes, “Sant Cugat i el golf són dos germans bessons, que han caminat junts i que s’han necessitat mútuament, tot i que de vegades no s’hagin parlat”.

“És injust que se’ns conegui a Sebas-topol i que aquí a Sant Cugat la gent passi per aquí i ens vegin com els pijos del poble”, segueix el soci. La idea és que el poble torni a sentir el golf com a part del poble, com a part del seu passat i part del seu present. “Hi ha gent que no s’atreveix a entrar, pensant que és un lloc tancat i prohibit, quan no és veritat. Pots venir qualsevol dia i se t’atendrà. Això s’ha d’explicar”.

S’està explicant? Sí, però sembla que s’ha d’explicar més. Què cal perquè el golf, sent un esport majoritari a la ciutat, deixi de ser considerat minoritari? Al-guns opinen que és una qüestió de preus o de poder adquisitiu, però tenint com té Sant Cugat un camp com el de Sant Joan, que és d’accés lliure, no hi ha excusa. I és que per jugar al Golf Sant Joan Barcelona, efectivament, no cal ser soci. Es poden recórrer els seus 18 forats, dissenyats per Severiano Ballesteros, amb entrades per només un dia o abonaments mensuals o trimestrals. A més, disposen d’escola de golf i campus d’estiu a preus assequibles.

Canviarà, en un futur pròxim, la percepció que el gruix de santcugatencs tenen d’aquest esport? Ignacio Mus-tienes assegura que “estem fent un esforç perquè el poble vegi el club com una cosa seva, ja que és un error veure el golf i Sant Cugat com coses separades”, i conclou: “Sant Cugat i el golf estan condemnats a entendre’s i s’han d’en-tendre el més aviat possible. Els dos es necessiten l’un a l’altre. I si uneixen forces, els dos sortiran guanyant”.

18-trentadies-dossier-15

Afegir comentari

Fes clic aquí per publicar un comentari

*

Articles relacionats

Si continua utilizando el sitio, usted acepta el uso de cookies. más información

La configuración de las "cookies" en este sitio web se activa para darle una mejor experiencia de navegación. Si continúa utilizando este sitio web sin cambiar la configuración de las "cookies" o sin hacer clic en "Aceptar" a continuación, usted está consintiendo a la misma el uso de dichos "cookies".

Cerrar