MOVIMENT

La joia verda de l’Empordà

18-trentadies-viatges-01

La primavera ha arribat amb força per instal·lar-se entre nosaltres. Una de les millors maneres de copsar la tremenda explosió de vida que l’arribada de la bona estació comporta és recórrer les senderes i aguaits d’una autèntica joia natural de casa nostra: els aiguamolls de l’Empordà. Text i fotografies Jordi Mateu i Valls

Situats a mig camí entre els contraforts de les Alberes i el massís del Montgrí, i limitats pel mar a Llevant i per la pròpia plana empordanesa a Ponent, els aiguamolls de l’Empordà conformen una de les zones humides més importants de la Mediterrània.

Antigament aquests aiguamolls s’es- tenien per tota la plana de la badia de Roses i la del Baix Ter. La urbanització sense fre que va patir el litoral català a partir de la dècada dels anys 60 gairebé va fer desaparèixer aquest ecosistema únic, fins que el 1976 una campanya promoguda pel Grup de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos per salvar les darreres zones humides de la comarca va donar els seus fruits, i va assolir després de moltes vicissituds la declaració de Parc Natural per a la zona.

Aquest magnífic espai, inclòs en el Conveni de Ramsar per a la protecció de les zones humides a nivell mundial, convida al passeig primaveral enmig de canals emmarcats en un bosc de ribera exuberant, esquitxat aquí i allà per les clapes d’un groc intens de l’omnipresent lliri groc, i amenitzat pel cant de desenes de rossinyols i el característic so rítmic amb el qual les cigonyes se saluden en arribar al niu.

18-trentadies-viatges-02

Els cavalls de raça camargoise estan perfectament adaptats als ambients humits. 

Recorregut pel parc

El punt d’inici dels recorreguts pel parc és, gairebé indefectiblement, l’antic mas del Cortalet, convertit avui dia en centre d’interpretació del parc, on a més trobareu una àrea de picnic i diversos serveis.

Des d’aquí, i a banda de donar una ullada a l’estany del Cortalet -on a part d’ocells al capvespre resulta força habitual veure-hi pasturar grups de daines- podeu emprendre el camí que mena fins als sorrals litorals i la platja. És aquesta una bona manera de copsar tots els ecosistemes presents al parc: bosc de ribera, prats inundats, salobrars i dunes.

Comença el nostre itinerari en direcció al mar, que ens portarà a passar per la proximitat d’una important colònia de cigonyes blanques. La cigonya havia desaparegut de l’Empordà fins que amb la creació del parc i gràcies a la decidida iniciativa del seu primer director, en Jordi Sargatal, aquestes magnifiques aus hi varen tornar a niar. A la zona també veurem pasturar alguns exemplars de vaca de raça empordanesa.

Després d’una estona de caminar i de visitar aguaits arribarem a una zona molt especial. Uns antics arrossars presidits pels sils d’emmagatzematge convertits avui dia en l’observatori Senillosa, una excel·lent talaia des d’on albirar la quasi totalitat del parc.

Els antics conreus d’arròs avui estan substituïts per la primigènia plana inundable on hi podreu veure una gran abundància d’ocells: tètols, gambes rojes, camallargs, tèrrits i un llarg etcètera d’aus limícoles -dites així perquè cerquen l’aliment en el llim fangós- i on hi pastura un remat de cavalls camargoises, els esplèndids cavalls originaris de la Camarga francesa d’un blanc enlluernador.

Continuem en direcció al mar, a l’esquerra s’extenen els infinits canyissars que envolten les “llaunes”, uns estanys salobres plens de fauna que conformen la zona de reserva integral del parc.

El fet que en aquest santuari no s’hi permeti la circulació de persones no vol dir que no el puguem investigar a través d’algun dels aguaits que estratègicament anirem trobant en el camí. Amb sort veurem la flamant presència dels àlics roigs, altrament coneguts com a “flamencs”, o albirarem alguna parella de cabussons emplomallats atrafegats amb la construcció del niu o, més avançada la primavera, fent-se càrrec d’un munt de pollets entremaliats. Tot un espectacle.

Finalment, arribarem al mar. Les dunes litorals, cobertes d’esparts i lliris de mar, donen pas als sorrals i més enllà els crestalls blancs de les ones. La badia de Roses s’obre en tota la seva esplendor des del cap Norfeu fins a Palau Saverdera emmarcat per la serra de les Alberes i els darrers contraforts del Pirineu que s’enfonsa en el bressol de la Mediterrània. Només l’aberrant silueta dels hotels d’Empuriabrava ens recorden que vam estar a punt de perdre per sempre més la meravella natural que acabem de creuar, des del bosc de ribera y els estanys fins al litoral i el mar.

18-trentadies-viatges-04
18-trentadies-viatges-03

COM ARRIBAR-HI:

Carretera comarcal C-260 fins Castelló d’Empúries. Des d’aquí, una carretera en direcció a Sant Pere Pescador travessa la zona sud del parc, i una altra que surt de Roses creua la zona nord. 

En tren: estacions de Camallera, Sant Miquel de Fluvià, Vilamalla.

Coordenades GPS: 
X: 3.10677940002427, 

Y: 42.1419192154699 

Horari d’estiu: de dilluns a divendres de 9.30 a 14 i de 16.30 a 19 h. 
Horari d’hivern: de dilluns a divendres de 9.30 a 14 i de 16.30 a 18 h.

 parcsnaturals.gencat.cat/ca/aiguamolls-emporda

Afegir comentari

Fes clic aquí per publicar un comentari

*

Si continua utilizando el sitio, usted acepta el uso de cookies. más información

La configuración de las "cookies" en este sitio web se activa para darle una mejor experiencia de navegación. Si continúa utilizando este sitio web sin cambiar la configuración de las "cookies" o sin hacer clic en "Aceptar" a continuación, usted está consintiendo a la misma el uso de dichos "cookies".

Cerrar