ENTREVISTA

Tino Rubio: “Mirant el mòbil, la gent es perd tot el que passa al seu voltant”

18-trentadies-entrevista-01

Molts el coneixen com “el noi del colmado”, però pocs saben que porta tota una vida dedicada al món de l’art. Fotògraf del gest, narratiu, es pot passar hores per trobar aquell instant màgic en el qual, realment, una imatge val més que mil paraules. Per Oriol Sumsi  Fotos Montse Pellicer

18-trentadies-entrevista-02

Nascut a Peralejos, prop del naixement del riu Tajo, Tino Rubio va arribar a Sant Cugat amb 17 anys, quan “era un poble que no té res a veure amb el que és ara”. A través dels seus ulls d’artista ha observat com s’anava transformant de mica en mica i ha anat fixant moments amb la seva càmera, sense deixar mai de ser, però, “el noi del colmado”.

Segons m’han dit, vas començar pintant.

Sí, però vaig haver de renunciar.

Per?

Per qüestions econòmiques. Pintar és molt car. Jo tenia un taller sobre el Cata, però no el podia tirar endavant, de manera que vaig haver de trobar la manera de guanyar-me la vida.

Quan vas agafar la càmara?

Cap als anys 80… Al 82 si no m’equivoco. Però al món de la imatge hi he estat vinculat sempre. De petit, quan estudiava a Molina de Aragón (Guadalajara), tenia un amic que era el fill del fotògraf del poble.

Quan als pobles hi ha havia “el fotògraf”.

Exacte. Teníem 15 anys i ja revelàvem imatges. El meu contacte amb la fotografia va venir molt aviat… Però mai m’havia imaginat que acabaria sent un apassionat de la fotografia.

Quina relació hi ha entre pintar i fotografiar?

La pintura, el tapís, la fotografia, tot és creativitat, és estètica… Però amb la fotografia has de canviar el xip. La fotografia té un llenguatge propi. Me’n vaig adonar que era un mitjà amb el qual jo em podia expressar, parlar, que és el que m’agrada. Parlar a través de la imatge.

Per exemple?

A l’exposició que tinc ara mateix a la plaça de Barcelona [que es pot visitar fins al dia 21] hi ha la imatge aquella d’una dona asseguda al costat d’un sac de runa, amb una nena girant-se per mirar-la. Aquesta foto em serveix per dir que el barri és molt bonic, però que també ens hi trobem misèria.

A l’exposició, les teves fotografies estan acompanyades de textos.

Sí, neix de la col·laboració amb el taller literari de la Lola Renau. Els seus alumnes les han interpretat. Es crea un joc de miralls entre la fotografia i el text, entre el fotògraf i l’escriptor.

18-trentadies-entrevista-03
18-trentadies-entrevista-04
18-trentadies-entrevista-05
18-trentadies-entrevista-06

I alhora amb l’espectador.

Exacte. L’espectador s’hi veu reflectit, també, perquè veu coses que coneix, del seu barri, a través d’una mirada que no és la seva, però que podria ser la seva.

Tens fotos on la gent sembla que estigui posant.

Doncs és tot al contrari, aquí està la gràcia. Sóc un fotògraf que no m’agrada que el fotografiat se senti observat. Si sap que li estic fent una foto, tot canvia.

Això significa temps.

De vegades és molt difícil. He d’estar una bona estona preparat, esperant que passi alguna cosa que et cridi l’atenció, que sigui interessant, que tingui un significat. Jo no vaig mai expressament a buscar una imatge, però si em trobo en un espai on poden succeir coses, hi ha moltes possibilitats que te les trobis. Es tracta d’anticipar. Tu estàs allà… I apareixen les imatges.

Creus que la gent ha perdut l’habitud de mirar?

Jo crec que sí. Amb els mòbils, per exemple. La gent mira el mòbil i es perd moltes coses que passen al seu voltant. Els hi preguntes per un detall del carrer on viuen i no el coneixen.

La fotografia pot ajudar a mirar diferent?

Sí, perquè si com a fotògraf captes coses interessants, li demostres a l’espectador tot el que s’està perdent, les coses interessants que estan passant al seu costat.

Normalment anem corrent i no ens parem a mirar per on passem. Per això és important aturar-se i observar.

 

18-trentadies-entrevista-07

L’exposició, situada a la plaça de Barcelona, és una iniciativa de l’Associació de Veïns Centre-Estació

Afegir comentari

Fes clic aquí per publicar un comentari

*

Si continua utilizando el sitio, usted acepta el uso de cookies. más información

La configuración de las "cookies" en este sitio web se activa para darle una mejor experiencia de navegación. Si continúa utilizando este sitio web sin cambiar la configuración de las "cookies" o sin hacer clic en "Aceptar" a continuación, usted está consintiendo a la misma el uso de dichos "cookies".

Cerrar