MOVIMENT

El bon temps al Pirineu

19-Trentadies-viatges-01

La primavera i l’estiu arriben tard a l’alta muntanya, però sempre arriben amb la força inusitada d’aquells que necessiten aprofitar-la al màxim. Plantes i animals s’afanyen a preparar la nova generació, abans no passi el temps de bonança. Text i fotografies Jordi Mateu i Valls

19-Trentadies-viatges-02
19-Trentadies-viatges-03

Tenim la sort de viure en un país que a nivell natural té de tot. Alta muntanya, litorals, zones humides, erms esteparis… Tots ells ecosistemes summament interessants, i el que és millor, a tocar de mà.

Amb prou feines a dues hores en cotxe de Sant Cugat o Barcelona, tenim una autèntica joia que amb el bon temps llueix de manera espectacular: el Pirineu. El Pirineu, i el no menys interessant pre-Pirineu, format per serralades que sovint apleguem en el genèric “Pirineus” però que geològicament no ho són. Aquests darrers, formacions en  general de mitja muntanya, són el Cadí, la serra de Moixeró, el massís del Pedraforca o la serra d’Ensija, tots ells situats al Berguedà, o a cavall entre el Berguedà i la Cerdanya, i perfectament a l’abast tant per la distància com per la dificultat de la major part de camins que s’hi poden recórrer.

Un clima extrem
La duresa extrema del clima, amb estius curts i molt variables i hiverns llargs i rigorosos, fan que la flora i fauna que s’ha adaptat a viure en aquestes condicions extremes hagi desenvolupat característiques espectaculars, alhora que en conjunt conformen un dels ecosistemes mes fràgils del nostre entorn. Val a dir que la fèrtil capa de matèria orgànica on se sosté l’extrema diversitat dels prats de muntanya -sovint amb més de 30 espècies per metres quadrat- ha trigat ni mes ni menys que 10.000 anys a formar-se, just en finalitzar la darrera era glacial.

Algunes de les especies més emblemàtiques o mítiques de les nostres muntanyes, com el trencalòs o la flor de neu, estan tan ben adaptats que difícilment podrien sobreviure fora d’aquets paratges.

Tan aviat com es retira la neu, el trencalòs pirinenc s’afanya a niar. Orquídies de totes les formes i colors cobreixen les vessants herboses a la primavera. La Drosera rotundifolia, petit habitant de les torberes pirinenques, és una veritable planta carnívora que atrapa les seves víctimes amb el vesc que cobreix els pèls de les seves fulles.

19-Trentadies-viatges-04
19-Trentadies-viatges-05
Què cal per anar-hi
Per a recórrer aquets paratges, sigui l’època de l’any que sigui, cal anar ben equipats. Bon calçat de muntanya, roba adequada, un bon mapa de la zona que pretenem visitar i una  bona guia de flora i fauna per tal de poder identificar el que anem veient, uns prismàtics i la càmera de fotos.

Tampoc està de més portar alguna roba d’abric o impermeable. El clima al Pirineu sovint és variable i enganyós. No resulta difícil enxampar una nevada fora de temps!

També cal estar ben atents, ja que moltes espècies vegetals i animals són minúscules i cal descobrir-les en els llocs més insospitats, i ser molt curosos. Aquí nosaltres som simples visitants, i com qualsevol visita ben educada, evitarem embrutar, molestar o malmetre res.

19-Trentadies-viatges-06
19-Trentadies-viatges-07
19-Trentadies-viatges-08

La radiació ultraviolada és intensa a alta muntanya, i intensifica el blau de les gencianes Gentiana acaulis. El Neret, Rhododendron ferrugineum, acomiada les darreres neus d’un hivern que es fon poc a poc. Les marmotes surten dels seus amagatalls.

Afegir comentari

Fes clic aquí per publicar un comentari

*

Si continua utilizando el sitio, usted acepta el uso de cookies. más información

La configuración de las "cookies" en este sitio web se activa para darle una mejor experiencia de navegación. Si continúa utilizando este sitio web sin cambiar la configuración de las "cookies" o sin hacer clic en "Aceptar" a continuación, usted está consintiendo a la misma el uso de dichos "cookies".

Cerrar