ENTREVISTA

“Amb canalla així, ja es veu que aquesta colla té futur”

19-Trentadies-entrevista
S’acosta un dels grans moments de l’any pels gausacs: l’actuació de Festa Major. Per entendre què significa, de dalt a baix, ser casteller, hem parlat amb el més gran de la colla, el Josep Maria Tanco, de 74 anys, i amb una de les més petites, la Berta Serrahima, de només 7.
Per O. Sumsi  Fotos M. Pellicer

Normalment, quan fem una entrevista, ens trobem sols amb l’entrevistat o entrevistats. Però amb els Castellers de Sant Cugat tot és diferent. Acompanyant el Tanco i la Berta vénen el seu pare Marc, la seva germana Blanca, la presidenta de la colla, Gemma Aristoy, el vicepresident, Bernat Alonso, i un dels dos caps de colla, Biel Samsó. Ben bé una família.

19-Trentadies-entrevista-03
19-Trentadies-entrevista-05

“En aquest grup, a més dels castells, hi ha el trobar-se, la família que es forma, les activitats que es fan… Invito a tothom, grans i petits, a que s’incorporin a la colla!”

Eres molt petita, Berta, quan vas començar?

Tenia tres o quatre anys.

Això és molt poc!

Vaig veure unes quantes actuacions i em van agradar molt. Vaig decidir que volia pujar castells. Vaig provar en alguns assajos i em va agradar molt… I després de poc ja vaig començar a pujar.

Segons ens explica la presidenta de la colla, Gemma Aristoy, normalment la canalla comença a pujar amb cinc anys. “Començar amb tres anys és un gran mèrit de la Berta”, diu. 

Què fas, d’acotxadora o d’enxaneta?

D’acotxadora en els castells, en els pilars faig d’enxaneta.

Què és el més amunt que has pujat?

En castells de 8.

Els Castellers de Sant Cugat encara no han passat dels castells de 8, però segons la presidenta estan treballant el 3 de 9. En Biel Samsó ens diu que “està posat com a objectiu pel mes d’octubre, però és incert, perquè dependrà dels assajos, del volum de gent…”

Estàs preparada per pujar a un castell de 9?

Sí.

No et fa gens de por pujar allà dalt?

Mig-mig…

Quants cops has fet llenya?

Des de dalt, només he caigut un cop.

Això és sort, no?

Això és perquè no caiem gaire. Som una colla bastant segura, sòlida, una mica conservadora, com ha de ser. És a dir, si no tenim la seguretat d’un castell que s’hagi treballat a l’assaig amb garanties, normalment no el portem a plaça. Per tant hi ha poques caigudes.

Et vas fer mal, Berta, quan vas caure?

No.

Tècnicament es treballa cada vegada millor. A més, s’aprèn dels errors. A la primera actuació de la colla no ens van sortir els castells que havíem preparat en els assajos. Els nervis, la pressió, ens van impedir realitzar-los. Hagués pogut ser una decepció, però el suport que vam rebre ens va animar molt. Recordo que després de la nostra primera Festa Major es va apuntar moltíssima gent a la colla. A la següent actuació vam aconseguir tots els castells previstos.

Com us prepareu abans d’una actuació?

Fem un escalfament. A plaça fem una mena de dansa amb la faixa que ens serveix per concentrar-nos.

L’escalfament és necessari. La canalla el fa en grup, i suposa no només escalfament sinó tot un ritual de concentració, d’estar per la feina.

Com veu les noves incorporacions a la colla?

Es podria analitzar, fer un estudi. Ha passat moltíssima gent per la colla. N’hi ha que hi passen dos, tres o quatre anys i ho deixen per tota una sèrie de circums-tàncies, com anar-se’n a treballar fora… N’hi ha alguns, uns dotze o catorze, que hi són des del primer dia.

En el cas dels nens, imagino que els pares han de ser de la colla, no? No crec que hi hagi pares que enviïn els seus nens sols a la colla.

Hi ha casos on vénen sols, però normalment sí. Una de les qualitats del món casteller és que és molt familiar.

19-Trentadies-entrevista-02
19-Trentadies-entrevista-04

Tothom hi té lloc, i tothom per poc que sigui pot aportar-hi alguna cosa.

Deu fer por, als pares, que els seus fills s’enfilin tan amunt… En Marc Serrahima, pare de la Berta, ens diu: “No tant al pare com a la mare” [tots riuen]. “Fa respecte”, reconeix, “però ho assagem tant, i tantes vegades, que veus que si algun dia hi ha algun accident, no serà greu. La Berta porta tres o quatre anys pujant i ha caigut una sola vegada, diumenge passat a Sabadell. I no es va fer res. Un gran disgust, però cap mal.

Un susto sí, no?

Sí.

Però tens ganes de seguir pujant?

I tant! Just el dia que vam caure, vam dir que el volíem fer la setmana vinent.

Això és actitud!

Amb canalla així, ja es veu que aquesta colla té futur. Per a mi la colla ha significat i significa molt. No és un tòpic, ha estat una cosa molt important. Ha estat una sèrie de vivències molt continuades, molt boniques, per la quantitat de gent que he conegut. És realment una família. Trobo a faltar alguns grans, perquè a partir dels 50 anys molts es retiren. De vegades em pregunten: “Encara ets a la colla, no et jubiles?” Els hi dic que no. En aquest grup, a més dels castells, hi ha el trobar-se, la família que es forma, les activitats que es fan… Invito a tothom, grans i petits, a que s’incorporin a la colla!

La XXII Diada Castellera de Festa Major tindrà lloc el diumenge 2 de juliol, a les 18:00, a la plaça d’Octavià.
19-Trentadies-entrevista-06

Afegir comentari

Fes clic aquí per publicar un comentari

*

Si continua utilizando el sitio, usted acepta el uso de cookies. más información

La configuración de las "cookies" en este sitio web se activa para darle una mejor experiencia de navegación. Si continúa utilizando este sitio web sin cambiar la configuración de las "cookies" o sin hacer clic en "Aceptar" a continuación, usted está consintiendo a la misma el uso de dichos "cookies".

Cerrar