MOVIMENT

Xavier Moret: “Els millors viatges són els que et fan tornar diferent”

xavier moret-01

Nascut a Barcelona el 1952, va viure durant 25 anys a la Floresta i ara viu retirat en un poblet prop de Banyoles. Retirat del soroll de les ciutats, no pas dels viatges… Ja que no para de moure’s. De fet, poca gent trobareu que hagi viatjat tant. Per Oriol Sumsi  Fotos Marcos Arizmendi / Cedides

xavier moret-02

Al seu currículum hi ha més de trenta llibres (el podeu consultar a xaviermoret.com), tant novel·les com de la seva especialitat, la literatura de viatges. I és, evidentment, per parlar de viatges que visitem Xavier Moret. Comencem parlant de l’Antàrtida, on va posar els peus l’any passat i sobre el futur de la qual es mostra preocupat, tot i que això donaria per una altra entrevista…

Si has estat a l’Antàrtida, imagino que no hi ha cap continent que no hagis trepitjat.

No (diu amb somriure).

Països? Els tens comptats?

No els acostumo a comptar. L’altre dia el meu fill va agafar un mapa i m’anava preguntant… I en van sortir més de 130. Però tampoc aspiro a fer la col·lecció completa. Hi ha països on hi he anat deu vegades, països que no m’interessen i que no hi aniré mai… Però bé, no em queixo del que he vist. He vist molt i estic encantat d’haver vist moltes coses diferents.

Què és el que et fa decidir un destí o un altre?

El fet de viatjar és difícil d’explicar, rarament la gent sap explicar per què viat-ja. Et deixes atraure per moments, per la curiositat… I després sovint un país et porta a un altre.

Com els llibres, que un et porta a l’altre?

Sí, és bastant com els llibres. Jo, que sóc molt lector i que m’agrada molt llegir, de vegades arribo a un llibre per uns camins tan estranys que ni jo mateix sé explicar com hi he arribat. Rarament he anat a un país perquè hagi vist un reportatge a la televisió. Fotos sí, alguna foto impactant, com una que vaig veure del monestir del Niu del Tigre, al Bhutan… La vaig veure i vaig dir: aquí hi has d’anar.  Però sobretot és per llibres, com els llibres d’exploradors antics que et transporten al passat: la Uganda de Burton, o de Speke, de Livingstone…

Com a escriptor de viatges, quins són els teus referents?

Bruce Chatwin és l’escriptor que va canviar la literatura de viatges. Abans, al segle XIX i a principis del XX, la literatura de viatges era una pura descripció del que veien. En canvi Chatwin li dóna una gran profunditat i una estructura narrativa que fa que els seus llibres siguin molt més interessants. Actualment hi ha uns quants escriptors que m’agraden, sobretot la línia anglesa m’agrada molt: Colin Thubron, William Dalrymple, el nord-americà Paul Theroux durant un temps, perquè últimament ja s’ha trivialitzat més… Procuro anar llegint molta literatura de viatges, perquè és la que m’engresca a anar a un determinat país. També hi ha Peter Hopkirk, que va escriure Demonios extranjeros en la Ruta de la Seda, que em va agradar molt i que gràcies a ell he anat tant a l’Àsia Central últimament. Quan hi vas descobreixes més gent. com Ella Maillart, Peter Fleming…

xavier moret-03
xavier moret-04

A l’Àsia Central, últimament, dius?

Els últims anys he anat al Tadjikistan, al Kirguizistan… L’estiu passat al desert del Takla Makan, a la província de Xinjiang… Aquests llocs ara m’interessen força. Abans va ser l’Àfrica, hi anava molt. Uganda, Guinea Bissau, Moçambic…

Els teus llibres no es limiten a descriure, sinó que expliquen la història, la situació del país… Com el que fas al teu llibre sobre Armènia, La memoria del Ararat.

Abans d’anar a un lloc em documento, llegeixo història, literatura, escolto música, veig pel·lícules… I quan arribo allà contrasto el que veig amb la informació que tinc. M’interessa aportar això, també. Si vaig a Armènia, no em puc limitar a explicar el paisatge i la societat actual. Si no te’n vas cent anys enrere i parles del genocidi que van patir els armenis, no s’entén Armènia.

Hi ha poca gent que viatgi a països així.

Són zones conflictives, poc conegudes. A l’hora de viatjar hi ha uns destins que tothom sap que val la pena anar-hi, però acostumen a estar molt massificats i tens poca relació autèntica amb la gent. En canvi, aquests països petits i poc visitats, quan hi vas, et reben d’una manera que dóna gust.

Quina diferència hi ha, segons tu, entre viatjar i anar de vacances?

El sentit de les vacances ha canviat molt en els últims anys. Abans fer vacances era anar a una caseta a la costa o a la muntanya i quedar-te allà un mes sense fer res. Últimament fer vacances es confón una mica amb fer un viatge en un lloc especial, diferent, del que puguis fardar-ne a la tornada. Viatjar està sobrevalorat.

“Fer vacances es confón una mica amb fer un viatge diferent, del qual puguis fardar a la tornada”

Sobrevalorat?

En el sentit que sembla que si no viatges no ets ningú, quan no és una obligació en absolut. Hi ha gent que pot fer una vida molt rica sense necessitat de viatjar. Et trobes de vegades amb una mena de competició sobre qui ha estat a més llocs, o més lluny, i això tampoc és viatjar. De vegades no cal anar lluny per fer un viatge interessant. No és obligatori viatjar. S’aprenen coses, sí, però com deia Santiago Rusiñol en broma, i tenia raó, “si és veritat que el viatjar il·lustra, els més cultes del món haurien de ser els revisors de tren”.

Hahaha.

Viatjar implica veure coses noves, sor-prendre’s. Hi ha una frase que m’agrada molt, de Chesterton, que diu que “el turista veu el que va a veure, mentre que el viatger veu el que veu”. També Paul Bowles deia que el viatger és el que marxa sense bitllet de tornada… Però avui dia això ja no val, hi ha bitllets que els pots fer per tres mesos, o un any, i donen lloc a viatges meravellosos.

Hi ha gent a qui no agrada viatjar.

I hi tenen tot el dret. El pitjor és la gent a qui no li agrada i que viatja perquè està de moda i s’ha d’anar a algun lloc. Això sí que és una pena. Si no t’agrada no viatgis, queda’t a casa i ja està.

També hi ha els que es queixen.

No els aguanto. Als rondinaires no els aguanto. Els hi sembla tot malament. Viatjar és una ganga, està molt bé, i viatjar és per disfrutar de la vida, no per anar mirant els detalls que te la poden amargar.

El contrast amb la gent d’altres llocs imagino que fa conèixer-se un mateix.

Sí, això és bàsic. Es diu molt que viatgem per conèixer els altres, però jo crec que és més per conèixer-se a un mateix. Al frontispici del temple d’Apol·lo a Delfos hi havia gravada la frase “Coneix-te a tu mateix”, i és bàsic. Si et coneixes a tu mateix saps fins on pots arribar. N’hi ha que viatgen esporuguits, n’hi ha que són més llançats… Cadascú té la seva manera de viatjar, no hi ha una fórmula universal, però allò bàsic és conèixer-se un mateix. Això fa que a la tornada el viatge t’hagi enriquit. Els millors viatges són aquests, els que et fan tornar una mica diferent. Això passa quan surts dels circuits i quan no tens pressa per tornar.

Afegir comentari

Fes clic aquí per publicar un comentari

*

Si continua utilizando el sitio, usted acepta el uso de cookies. más información

La configuración de las "cookies" en este sitio web se activa para darle una mejor experiencia de navegación. Si continúa utilizando este sitio web sin cambiar la configuración de las "cookies" o sin hacer clic en "Aceptar" a continuación, usted está consintiendo a la misma el uso de dichos "cookies".

Cerrar