DOSSIER

La vida en fascicles

21-Trentadies-dossier-01

Einstein, Naruto, un esquelet, Sigmund Freud, els tres porquets… Què és tot això, una cançó del Sisa? No, és la tirallonga de col·leccionables que cada setembre envaeixen els quioscos. Oh, benvinguts, passeu, passeu! Per Oriol Sumsi Fotografies M. Pellicer

 

21-Trentadies-dossier-03

Hi ha moltes maneres de saber que l’estiu s’acaba. Si som dels que mentre caminem mirem enlaire, veurem que les orenetes ja no hi són… Si som dels que no tenen més remei que fer les vacances a l’agost, serem tristament conscients de que ja hem tornat a la feina… Si som dels que ens encostipem fàcilment, ja haurem gastat uns quants paquets de kleenex… Però si som dels que mentre caminem mirem al mòbil, tenim la sort de fer les vacances en un període menys calorós i tenim el sistema immunitari a prova de bomba, hi ha una manera infalible de saber que ja s’acosta la tardor: els quioscos estan plens, vessen literalment de les meravelloses col·leccions per fascicles.

Acosteu-vos-hi, feu la prova. Amb què ens sorprenen aquest any? L’oferta és enlluernadora, presentada en vivíssims colors. Lleons i elefants de joguina, la moto de Valentino Rossi, llibres de psicologia, cursos per aprendre a tricotar, vinils dels Beatles, objectes màgics per millorar la felicitat i el benestar… No hi falta res.

Col·leccions infinites

21-Trentadies-dossier-02

L’ésser humà ha col·leccionat objectes des de temps immemorials. No és difícil imaginar un noi o una noia de fa milers i milers d’anys passejant per la platja i meravellant-se de les pedres i les petxines que hi ha entre la sorra, recollint i guardant les que troba més boniques. Des d’aleshores i fins ara, quantes “col·leccions” no hi deu haver hagut? Perquè les possibilitats són inacabables. Monedes, segells, armes, llibres, pipes… Per no parlar de coses més modernes com joguines, llaunes, cromos, còmics, pins, gorres, nines, ninots, discos, miniatures, rellotges, cotxes, ràdios, mobles… La llista és gairebé infinita. Quin és l’impuls que ens fa col·leccionar? El d’acaparar objectes valuosos? El de tenir una sensació de control sobre la insostenible varietat d’objectes que hi ha al món, intentant posseir, almenys, una sèrie completa? Però, i quan s’acaba una col·lecció i se’n comença una altra? I els que en fan moltes alhora, sabent que mai les podran acabar? Té pinta que és un fenòmen impossible d’explicar, i que segurament cap col·leccionista seria capaç d’expressar el motiu profund de la seva dèria. 

21-Trentadies-dossier-04

Les editorials que es dediquen a les col·leccions per fascicles calculen fer negoci amb la primera entrega. A partir d’allà, menys d’un 1% dels que l’han començat continuen.

D’on surt tot aquest material? Bàsicament, de tres editorials: RBA, Salvat i Planeta, que publica sota els segells Altaya i Planeta DeAgostini.  Entre les tres dominen el mercat dels col·leccionables, que es complementa amb promocions com la col·lecció de 40 llibres de Mortadelo y Filemón, que es pot adquirir amb els diaris del Grupo Zeta, o el joc de vaixella “mediterrània” que apareix amb els del Grup Godó.

La mecànica és coneguda: una atractiva oferta inicial, amb una primera entrega a només 1 o 2 euros, seguida d’una llarga sèrie d’entregues molt més cares, en ocasions amb un preu fins a deu vegades més alt.

“La gent compra, com a màxim, la primera entrega, després no continua ni un 1%”, ens explica el Javier, responsable del quiosc de la Rambla del Celler de Sant Cugat. Segons diu, “les editorials busquen fer negoci amb la primera entrega, després ja és una altra història”.  Ara bé: que busquin fer negoci amb la primera entrega no vol dir que en facin, perquè moltes col·leccions són un fracàs. “És horrorós”, ens diu la Rosa Maria, encarregada del quiosc de la Llibreria Atenea de Terrassa, queixant-se de la sobreoferta que li col·lapsa el local. A part dels grans cartrons, que ho omplen tot, té diverses caixes sense obrir. “D’aquest en van portar dos-cents i només n’he venut dotze”. Es refereix a la col·lecció Mente Cuerpo Espítitu, de Planeta DeAgostini, una eclèctica col·lecció de “cristalls energètics”, espelmes, olis de massatge, cartes del Tarot, “cartes dels àngels” i un llarg etcètera de teràpies alternatives, màgia, predicció del futur i espiritisme.

Quina és la que més ha triomfat? El Javier del quiosc de la Rambla del Celler ens diu que la del Tricot fácil, “perquè  per 1 euro et donen dues agulles i dos cabdells de llana”. I n’hi ha alguna que hagi fracassat? “Totes les altres”, diu rient. Serà possible? I què en faran, ara, de tantes titelles dels tres porquets i de tantes pedres de quars rosa? Tornar-les a la Xina, segurament.

Més enllà de l’oferta de llançament

Una cosa una mica sospitosa és que, en la majoria de casos, és molt difícil saber quantes entregues té cada col·lecció. En el cartró promocional del primer número no ho diu, ni per davant ni per darrere. En els fulletons interiors, tampoc… I això que en alguns casos hi ha fins a tres formularis diferents per subscriure’s.Se’ns informa dels preus de les properes entregues, dels regals que ens faran si continuem, de quant haurem de pagar per entrega… Però no se’ns informa de quantes entregues tindrà en total. Per saber-ho hem d’anar a la pàgina web de la col·lecció, on a l’apartat de Preguntes Freqüents sí que se’ns dóna una resposta. En el cas del cotxe de Regreso al futuro, per exemple, veiem que la col·lecció consta d’un total de 130 entregues. Pel que fa al preu, se’ns diu que la col·lecció té un cost d’1 € en l’entrega promocional, 4,99 € la segona entrega i 10,99€ per a la resta, fins al lliurament 130. Per aconseguir la vitrina i exposar el mític DeLorean un cop acabat, ens hem de subscriure i pagar 0,85 € més per entrega a partir de la quarta entrega. Fent uns quants números, veiem que completar la col·lecció (amb vitrina inclosa) ens costarà ni més ni menys que 1.520,66 €.

(Cal dir una cosa a favor d’Altaya. Hem mirat si el mateix cotxe de Regreso al futuro es ven en altres països… I sí. Exactament el mateix cotxe per peces el distribueix al Regne Unit l’editorial Eaglemoss. Hem mirat de dalt a baix la seva pàgina web i se’ns informa del preu dels fascicles, però no dels fascicles totals… De manera que els col·leccionistes britànics no poden saber quant els hi costarà la col·lecció completa. Un punt per Altaya!)

El mateix càlcul el podem fer per a les altres col·leccions. Per exemple, les 8o entregues de El cuerpo humano ens costaran 625,05 € si les comprem al quiosc o 605,05 € si ens subscrivim. Les 59 figuretes de la col·lecció de Naruto Shippuden ens costaran 575,92 €. La col·lecció de 60 llibres Las fronteras de la ciencia ens costaran 589 € al quiosc o 579,05 € si ens subscrivim. Les 60 entregues de la col·lecció de llibres i titelles CuentaCuentos ens costaran 528,40 € (573,40 € si decidim afegir 0,75 € per entrega i adquirir el “Teatro de Títeres”). Com a últim exemple, la col·lecció de 60 miniatures a escala 1:18 dels cotxes de Rally ens costarà 1.782,40 €.

Una pràctica no gaire ecològica

La necessitat de destacar entre la immensa oferta que hi ha als quioscos fa que les editorials no estalviïn recursos. Els cartrons que emmarquen les primeres entregues arriben a medir 48×58 centímetres, als quals s’ha de sumar el cartró i el plàstic per embolicar les peces i el paper de la presentació de la col·lecció i els diversos formularis de subscripció. Un autèntic despilfarro.

21-Trentadies-dossier-8

Una altra qüestió són les col·leccions que es reserven el dret d’ampliar el número d’entregues si ho consideren convenient. Pel que hem vist, és una  pràctica habitual de l’editorial Salvat. La col·lecció de llibres Comprende la psicología, la col·lecció de miniatures a escala 1:43 dels cotxes de Fórmula 1 i la col·lecció de contes infantils Mis pequeños héroes tenen totes “un mínim de 60 entregues”. En el cas de la col·lecció Tricot fácil encara és pitjor, perquè no s’especifica cap número mínim d’entregues. Imaginem  algú que es decideix a començar aquestes col·leccions, arriba a l’entrega 60 i li comuniquen que n’hi haurà 20, 40 o 60 més. Què farà, deixarà la col·lecció inacabada o seguirà pagant?

Ara ens hem enganxat

Per escriure aquestes pàgines no ens hem limitat a mirar quins fascicles hi ha als quioscos, sinó que els hem comprat. I molts d’ells, la veritat, fan venir ganes de continuar. A qui no li agradaria tenir  una reproducció a escala 1/8 del DeLorean de Regreso al futuro? O llegir la resta de llibres de Mis pequeños héroes, on personatges com Einstein, Darwin, Gaudí, Frida Kahlo i Gandhi expliquen la seva història en primera persona? O acompanyar la solitària figureta del Naruto amb la d’altres personatges com el Kakashi, la Sakura i l’Orochimaru?

Hem llegit el llibre sobre el cervell de Las fronteras de la ciencia, que ens ha aclarit la diferència entre serotonina, dopamina i endorfines… I en el llibre sobre Freud hem conegut el “superego”, aquest vigilant estricte que ens reprimeix els instints i ens genera sentiments de culpa, amenaces i obsessions. Per què parar ara? Ara tenim ganes de llegir sobre Jung, Lacan i Skinner, així com sobre la nanotecnologia, la física del temps i els universos simulats. Què fem, trenquem la guardiola?

Saragossa, la ciutat on es decideix tot

Moltes empreses espanyoles utilitzen Saragossa com a banc de proves, o dit d’una manera més crua, com a laboratori humà. Abans de comercialitzar un producte el distribueixen a la capital aragonesa per veure si funciona. Si té èxit, el distribueixen a la resta del territori.

Per què Saragossa? Per diverses raons. En primer lloc, pel seu número d’habitants, a mig camí entre les grans ciutats i les més petites. En segon lloc, pel seu poder adquisitiu, que coincideix amb la mitjana espanyola.

La seva taxa de desigualtat, és a dir, la diferència entre rics i pobres,

també és de les més equilibrades d’Espanya. Finalment, la seva localització, a mig camí entre Madrid, Catalunya i el País Basc, és òptima.

És, doncs, Saragossa la ciutat ideal per provar-hi nous dissenys, envasos i productes, incloent els col·leccionables que omplen aquests dies els quioscos. Si triomfen a Saragossa, és que triomfaran a tot l’Estat.

Però Saragossa no és només pionera en això. També va ser on, a mitjans dels 90, es van implantar per primer cop els números de telèfon de nou xifres, i on encara abans, en temps del franquisme, es va introduir el DNI.

Afegir comentari

Fes clic aquí per publicar un comentari

*

Articles relacionats

Si continua utilizando el sitio, usted acepta el uso de cookies. más información

La configuración de las "cookies" en este sitio web se activa para darle una mejor experiencia de navegación. Si continúa utilizando este sitio web sin cambiar la configuración de las "cookies" o sin hacer clic en "Aceptar" a continuación, usted está consintiendo a la misma el uso de dichos "cookies".

Cerrar