ENTREVISTA

“Cada col·leccionista està sonat a la seva manera”

21-Trentadies-entrevista-01

Mai havíem entrevistat ningú que volgués mantenir l’anonimat, però sembla que ha arribat el moment. Qui és? No ho sabreu, però a canvi coneixereu la seva gran col·lecció de joguines antigues. Per O. Sumsi Fotos M. Pellicer 

21-Trentadies-entrevista-02

El col·leccionista ens rep encantat a casa seva, però ens demana que no revelem la seva identitat. Per què? Doncs perquè alguns col·leccionistes han tingut problemes. Respectarem la seva voluntat, només faltaria! I és que ens fa il·lusió, fins i tot, fer una “entrevista secreta”…

Com es comença una col·lecció?

Normalment es comença volent recuperar coses de la infància. És el cas d’aquest cotxe Exin, al qual tinc un carinyo especial. Me’n van regalar un l’any 52, per Reis em sembla, crec que és el primer cotxe que va sortir amb comandament a distància. Quan, ja de gran, el vaig veure, em va fer molta il·lusió i el vaig comprar. Normalment es comença així, amb un joguet que has tingut, et fa gràcia tornar-lo a tenir… Llavors en compres un altre, i un altre, i un altre…

Fins que la cosa es descontrola. 

La meva col·lecció és moderada, però hi ha gent que en té de brutals.

I molt cares, imagino.

La versió original d’aquest Bugatti, fa uns vint anys, valia un milió i mig de peles, i aquest sedan blau més o menys també. Són de la casa Payá, d’Ibi, Alacant. Als anys 80 van fer unes reproduccions exactament iguals que les originals i els preus van baixar. Tot i així, al que té l’original dels anys 30 encara li pagarien mig milió de peles.

Quins preus!

Per això prefereixo mantenir l’anonimat, hi ha ha col·leccionistes que han tingut problemes si se sap on viuen. Tenia un amic que era el millor col•leccionista de trens no d’Espanya, sinó d’Europa. Aquest home, sense dir noms, tenia una col·lecció que a l’època valia més de 200 milions de pessetes…

Una fortuna.

Sí, un col·leccionista es pot arribar a gastar molts diners… I aquí té un problema molt gros, que és la dona (riu). Si el col·leccionista es gasta, per dir una cosa, 10, a la dona li diu que li ha costat 2.

Bona tècnica.

Hi ha un problema, però, quan el col·leccionista mor. Quan la dona o els fills es venen la col·lecció, no coneixen el seu valor real.

21-Trentadies-entrevista-05
21-Trentadies-entrevista-04
21-Trentadies-entrevista-06

I els altres col•leccionistes es deuen aprofitar de la situació, no?

Sí, això és horrorós. Són els corbs. Quan es mor un gran col·leccionista, s’hi llancen a sobre. Jo això no ho he fet mai, però n’hi ha molts. Això és el que de vegades fa por, que els col·leccionistes poden arribar a fer bestieses per aconseguir una peça que no tenen. Hi ha una cosa que s’ha de saber: encara que tinguis molta amistat amb un altre col·leccionista, mai li has de deixar res. Un col·leccionista no creu que sigui robatori fer un “canvi”. Si tu li deixes una moneda flor de cuño, per exemple, potser te la canvia per una d’usada.

Déu n’hi do. Amb internet deu haver canviat el món del col·leccionisme, no?

Molt, molt. En aquest moment trobes de tot. Si vols pagar, trobes de tot.

Quins són els millors llocs per comprar?

Ara les coses bones s’han de comprar a fora, per eBay. Hi ha altres webs, com Todocolección, a nivell nacional… Però el millor és eBay, tot i que els preus es disparen.

Per què?

Tothom té més informació sobre els preus, sobre el que es paga per cada peça. Trobar gangues és més difícil que abans.

21-Trentadies-entrevista-03

“He estat a subhastes on s’han arribat a pagar sis milions de pessetes per un vagó de tren de joguina”

Moltes col·leccions deuen ser infinites, és a dir, impossibles d’acabar.

Evidentment. Hi ha gent que ha acabat la col·lecció de Payá o de Rico, però de la casa alemanya Märklin, per exemple, és impossible. Tenia una amic que col·leccionava baldufes. 10.000 baldufes diferents tenia! Jo la veia i no m’interessava gens, però ell en canvi vivia per ella.

Des de fora és un món ben estrany…

És que hi ha col·leccions molt estranyes. N’hi ha que col·leccionen televisors. T’imagines l’espai que ocupa? N’hi ha que fan col·lecció de wàters… D’orinals… De barrets… D’insectes…

No hi deu haver dos col•leccionistes iguals.

Sí, cadascú està sonat a la seva manera.

Què en pensa d’aquestes col·leccions que es venen per fascicles?

Són horroroses. Estan fetes en sèrie, crec que no tenen res a veure amb l’autèntic col·leccionisme.

Vostè continua jugant amb les joguines?

No, jo no. N’hi ha que es dediquen a fer córrer trens i tenen unes instal·lacions impressionants, però per a mi aquests no són col·leccionistes, simplement els hi agrada jugar. Els col·leccionistes normalment no juguem. És com el que té una col·lecció de segells, que simplement la té i potser un cop a l’any se la mira… Però l’important per a ell és tenir-la. Jo he descobert que el que més m’agrada és arreglar-les. Les compro bé de preu, mig trencades, i les restauro. És el que realment m’agrada.

Afegir comentari

Fes clic aquí per publicar un comentari

*

Si continua utilizando el sitio, usted acepta el uso de cookies. más información

La configuración de las "cookies" en este sitio web se activa para darle una mejor experiencia de navegación. Si continúa utilizando este sitio web sin cambiar la configuración de las "cookies" o sin hacer clic en "Aceptar" a continuación, usted está consintiendo a la misma el uso de dichos "cookies".

Cerrar