ENTREVISTA

“Els llibres haurien de ser molt més cars del que són”

23-Trentadies-entrevista-01

Quan parles amb algú que en sap d’alguna cosa, la majoria de tòpics que tenies sobre el tema acaben destruïts. És el que ens ha passat amb la crisi del llibre i del món del paper. Segons Jordi Martí, conseller de l’editorial RBA, es publiquen més llibres que mai. Per Oriol Sumsi  Fotos Maribel Álvarez

De “crisis del paper”, pel que sembla, n’hi ha hagut sempre, que és gairebé el mateix que dir que no n’hi ha hagut mai. A la gent li agrada llegir, això està clar. I a la gent li agrada llegir en paper. Per què, doncs, es fan tants pronòstics catastròfics? L’editor Jordi Martí ens rep al seu despatx per resoldre els nostres dubtes.

El paper mor?

És curiós que la gent es plantegi tan sovint aquesta pregunta. Quan vaig començar en aquest ofici ja em van dir que el paper era mal assumpte, que “això s’està acabant”. Després, als anys 80, es van inventar els primers CD i la gent deia “veus, en aquest CD hi cap tota l’enciclopèdia, això del paper ja està mort”. I en canvi el que s’ha mort ha estat el CD.

Cert.

Quan es va inventar el cinema algú va pronosticar que el teatre s’acabaria, quan es va inventar la televisió algú va pronosticar que el cinema s’acabaria…

Per tant, el llibre continuarà.

El llibre existeix des de fa milers d’anys. No sé què passarà en el futur, però de moment segueix viu. Quan vaig començar en aquest món el pronòstic més punyent i el que semblava més evident era que els nens no llegirien, sinó que ho farien a través de vídeos, ordinadors, consoles… Però ara totes les editorials del món se sustenten d’una manera molt important amb la literatura infantil i juvenil.

Així que els nens i els joves llegeixen…

Dels que més. Després de tants anys de dir que els nens no llegirien mai més, grans fenòmens com Joc de trons, Los juegos del hambre, Crepúsculo, Harry Potter, representen xifres d’èxits com no s’havien vist en molts, molts anys. I són nens i joves que es podrien descarregar de mil maneres els continguts, gratis, i no volen. Volen els llibres… I gruixuts, de tapa dura.

No hi ha perill, doncs.

Al contrari, el món del paper va a més. Amb la tecnologia passa una cosa pitjor i ningú en parla. Al llarg dels anys, a una persona normal li han venut deu o quinze aparells que al cap de tres anys són obsolets. A part dels diners que et costen, et fan sentir avergonyit d’haver estat tan burro de comprar un vídeo Beta, un Laserdisc, un CD-i… Això nosaltres no ho fem. Els llibres no caduquen, segueixen funcionant.

Què en penses dels llibres electrònics?

Algú va cometre la lleugeresa o l’error d’anomenar llibre electrònic a un contingut informàtic, quan és evident que no és un llibre. Un llibre és això (n’agafa un i el fulleja), un llibre pesa, té color, fa olor, té art a dins… Té moltes coses que un contingut electrònic no té.

Ha canviat el tipus de llibres que es publiquen?

No. En determinats àmbits o en moments puntuals pot semblar que està de moda la novel·la policíaca, per exemple, però dins de la llarga perspectiva de la història del llibre, això són fenòmens molt curts. A més, fins i tot en els moments més forts d’aquests fenòmens, el percentatge de llibres d’aquell tipus sempre és molt petit.

23-Trentadies-entrevista-02
23-Trentadies-entrevista-03

“És gairebé impossible incidir en la capacitat de tria d’una persona, pots fer grans campanyes de publicitat que condueixen a fracassos absoluts”

Per què es parla, doncs, de la crisi del paper?

No ho sé. Cada vegada que es fa la fira de Frankfurt o cada vegada que una editorial neix o desapareix, o s’ajunta amb una altra, això es considera objecte de notícia. Els diaris tenen freqüentment articles de xafarderies editorials, que són divertits perquè tot el que expliquen són mentides. Això no ho fan dels fusters, o dels farmacèutics, i no em sembla que el meu ofici sigui més notori que un altre.

Per què és, doncs?

Algú ha inventat una idea romàntica de l’ofici d’editor, quan els editors en origen eren simples impressors. De la primera edició del Quixot es parla de qui la va imprimir, no de qui la va editar, perquè era una mateixa cosa. Algú decidia fer un llibre i l’imprimia.

Però editar és més que imprimir, no?

Sí, perquè un llibre no són només les lletres. No és el mateix un llibre petit i barat, imprès de qualsevol manera, que un llibre enquadernat en pell, dissenyada especialment, il·lustrat… El mateix contingut es transforma en un llibre absolutament diferent, que es destinarà a un públic totalment diferent. Aquesta diferència, quan el contingut circula per un canal digital, no hi és, ja que és un contingut despullat.

Una de les crítiques que se sent sovint és que “els editors ja no són com abans, ara estan enfocats només al negoci”.

Sempre ho hem estat, enfocats al negoci. Potser sí que hi ha algú a qui li sobren els diners i edita el que vol, però la majoria ho fem com una feina.

És clar.

Cal dir que un llibre que es vengui més no vol dir que sigui més bo. També fem llibres pensats perquè es venguin poc. Amb les obres completes de Kant l’èxit no es medeix amb quants milers d’exemplars es venen, perquè Déu nos en guard que ara tothom es posés a llegir Kant… El que es busca en aquests casos és que perduri en el temps, que per la seva qualitat es converteixi en referència.

23-Trentadies-entrevista-04

“Als anys 70, quan vaig començar en aquest ofici, ja em van dir que el paper era mal assumpte”

Això no és el que es busca amb tots els llibres.

No, una de les coses dolentes del món de l’edició és que sovint és molt efímera. Si et mires la llista de llibres més venuts de l’any passat, és desolador comprovar que no te’n recordes de cap. La meva teoria és que, contràriament al que diu la gent, el problema és que els llibres són massa barats.

Massa barats?

Sí, els llibres haurien de ser molt més cars del que són.

Per què?

Perquè faria més reflexius tots els passos del procés. L’editor els hauria de fer més ben fets, el lector s’hauria de pensar molt més si se’l compra o no… Crec que així es farien coses més refinades, i no la bestiesa de publicar 80.000 títols a l’any.

80.000!

És una bestialitat, perquè ningú se’n recorda de la immensa majoria. El que passa és que de vegades per assolir el mateix número de llibres venuts, es necessiten més títols diferents. També hi ha un sistema que és bastant peculiar, que és que els llibres s’envien a les llibreries i el llibreter té dret a tornar-los. Quan li arriba una novetat, la col·loca i si al cap d’una setmana només n’ha venut tres, aquest llibre se’n va, de manera que estem en una roda boja d’anar fent més i més llibres. És com el cine, que a la que et descuides ja no fan la pel·lícula que volies anar a veure.

Segueixo pensant en els 80.000 llibres…

A França, per exemple, en són 60.000.Això és perquè allà les editorials i les llibreries funcionen millor, hi ha menys rotació. Quant pitjors són els llibres, més títols has de fer per treure el mateix benefici. L’ideal d’un editor és publicar un llibre a l’any i vendre’n tres milions de còpies.

Seguint amb les comparacions, aquí la gent llegeix més o menys que a França?

Menys. Aquí el que funcionen són els grans èxits, tipus Ken Follet, Ruiz Zafón… Després hi ha molts llibres que venen modestes quantitats de supervivència, o que directament són un fracàs.

Es pot “provocar” un gran èxit?

No, és impossible. És gairebé impossible incidir en la capacitat de tria d’una persona. Pots fer grans campanyes de publicitat que condueixen a fracassos absoluts. En canvi, per raons que ningú s’explica, per boca-orella, hi ha fenòmens com el de Stig Larsson, o el de Harry Potter, que ningú podia preveure. Això parla malament de la nostra feina, perquè vol dir que les recomanacions que fem els editors, els llibreters, etcètera, la gent no en fa cas.

Afegir comentari

Fes clic aquí per publicar un comentari

*

Si continua utilizando el sitio, usted acepta el uso de cookies. más información

La configuración de las "cookies" en este sitio web se activa para darle una mejor experiencia de navegación. Si continúa utilizando este sitio web sin cambiar la configuración de las "cookies" o sin hacer clic en "Aceptar" a continuación, usted está consintiendo a la misma el uso de dichos "cookies".

Cerrar