DOSSIER

Iconografia nadalenca

Parenoels, avets, estrelles, boles, galetes, mitjons… El Nadal és inseparable de certes icones, omnipresents al carrer, a la televisió i a l’imaginari col·lectiu. Quin és, però, el seu origen? Han estat sempre així, o han evolucionat al llarg dels anys? Per Oriol Sumsi 

Ara fa un any, al número de desembre de 2016, Trentadies analitzava com les tradicions nadalenques viuen en perpètua evolució. Vam descobrir que molts dels costums que semblen arrelats en el temps i absolutament fixats des de fa segles són, en realitat, molt nous. Vam veure com els típics galets de la sopa de Nadal no van néixer fins a principis del  segle XX, i que el famós raïm de la sort que es menja per Cap d’Any no es va començar a generalitzar fins a la primera retransmissió televisiva de les dotze campanades, que va ser l’any 1956.

Passa el mateix amb les “imatges” que ens semblen insepararables del Nadal? Quan i on van néixer? Han estat sempre iguals en la seva forma i els seus colors? O, com passa amb tantes coses, són molt més modernes del que semblen? I una última pregunta: quines d’aquestes icones són pròpies i quines hem incoporat d’altres cultures?

Comencem pel principi

El Nadal, no cal ni dir-ho, és la celebració del naixement de Jesús. Partint d’això, podríem pensar que la tradició nadalenca més antiga és el pessebre, que representa precisament l’escena del naixement. Doncs bé: resulta que el primer pessebre, o Betlem, no va aparèixer fins al segle XIII. Va ser idea ni més ni menys que de Sant Francesc d’Assís. Es va muntar per primera vegada a l’ermita de Greccio, a la Toscana, la Nit de Nadal de 1223. La representació no es va fer amb figures, sinó amb persones i animals, el que es coneix avui en dia com a “pessebre vivent”. Sant Francesc hi va col·locar el bou i l’ase com a animals de companyia tot i que cap dels evangelistes que relaten el naixement de Jesús, Sant Mateu i Sant Lluc, en parlen. Ho va fer a partir d’un passatge del profeta Isaïes i ho va explicar dient que el bou és símbol de treball i l’ase, d’humilitat.

És a partir del segle XIII, doncs, que apareix tota la iconografia relacionada amb el pessebre. A Espanya encara va tardar més en arribar: no va ser fins als segles XVII i XVIII. Del XVII són les primeres referències al molt nostrat caganer, sigui quin sigui el seu origen, o bé un vestigi dels antics cultes de fertilitat de la terra o bé la figura burlesca que continua essent, mostrant la cara del major Trapero, del president Puigdemont o dels “Jordis”. Altres figures típiques del pessebre com la filadora, els porquets o la castanyera van aparèixer, lògicament, més tard.

El Nadal al sud

La tradició ha fixat el naixement de Jesús el 25 de desembre, coincidint grosso modo amb el solstici d’hivern de l’hemisferi nord. A Europa i a l’Amèrica del Nord, per tant, el Nadal s’ha relacionat sempre amb el fred, amb el recolliment, amb la natura que dorm i amb la llum que comença a créixer. Què passa, però, amb els molts habitants de l’hemisferi sud, on quan aquí és hivern allà és estiu? O què passa amb la moltíssima gent que viu als tròpics, que viuen en un estiu o en una primavera inacabable?

Doncs passa el mateix que aquí, però més exagerat. Si aquí hem adoptat icones pròpies dels països nòrdics i ens n’hem sortit més o menys bé, perquè de fred en fa i de tant en tant neva una mica, en els països càlids, que per raons culturals han adoptat també la iconografia nòrdica, els resultats són una mica soprenents, quan no desconcertants.

Parenoels fregint-se de calor, avets que perden les fulles, flocs de neu absolutament fora de lloc… Sort que s’ho prenen de manera simpàtica i que sovint adopten aquestes imatges precisament pel contrast que provoquen, irònicament.

El que sí que tenen, però, són tradicions nadalenques pròpies, que sorprenen per poc “nadalenques” als que som del nord i els visitem: celebrar el Nadal amb una barbacoa o un asado a l’aire lliure, rostits freds, ostres amb xampany, les natillas o els buñuelos típics de molts països de l’Amèrica Llatina… Un luxe.

La publicitat i la televisió són les principals “fonts d’inspiració” per a la iconografia nadalenca

Paisatges nevats

Al nostre país fa fred, sí, però tampoc tant. Al Pirineu hi neva cada any, però en ciutats del litoral i el prelitoral com Barcelona i Sant Cugat només de tant en tant. Per què, doncs, la neu forma part de la iconografia nadalenca? A Betlem poc que hi neva… I en canvi no és estrany emblanquinar el pessebre amb pols de talc. Per què? I no només això: els ninots de neu, els avets, els flocs de neu…

D’on ve tot plegat? La resposta està clara: de la publicitat i de la televisió. De la mateixa manera que cada any que passa la iconografia del Halloween (carbasses, ratpenats, teranyines…) es fa més i més present, amb el Nadal va passar, fa temps, una cosa similar. A força de veure milers de pel·lícules i anuncis dels Estats Units, hem anat adoptant els seus símbols i personatges nadalencs.

Igual que va passar amb el Pare Noel, desconegut en aquestes terres fins ben entrat el segle XX, moltes de les icones que ara considerem típiques van arribar de fora i les vam adoptar com a pròpies, sovint barrejant-les amb altres de més antigues. Així, per exemple, i més enllà del Pare Noel, icones com les galetes de gingebre i els mitjons penjats a la llar de foc són “novetats” al nostre país. Abans que es posessin de moda a base de veure-les a la tele, aquest tipus de galetes decorades (que poden ser en forma d’homenet, d’estrella, d’arbre…)eren una tradició anglosaxona. De fet, sembla que les primeres galetes amb forma humanoide es van veure a la cort de la Reina Isabel I d’Anglaterra, al segle XVI. Benvingudes siguin, evident-ment, per complementar els torrons i les neules! O els mitjons: com que antigament, aquí, els encarregats de dur els regals eren els Reis, el que es feia (i encara es fa) és deixar, segons el costum de cada família, menjar per a Ses Majestats i per als camells… I en comptes de mitjons, sabates. Queden tan bé, però, penjats a la llar de foc!

 

L’arbre de nadal

La tradició de decorar un arbre és molt antiga. Hi ha mil teories al respecte. Les enciclopèdies parlen de l’ús ornamental d’arbres perennes en cultures tan allunyades com l’egípcia, la xinesa, l’hebrea i la germànica. En tots els casos sembla que el que es vol simbolitzar és la continuïtat del cicle de la vida, en el cas d’Europa la natura dorment (però vivent) durant els freds mesos d’hivern.

L’aparició i expansió del cristianisme va adoptar i transformar, com en tants altres casos, aquest costum. Es va identificar l’arbre amb l’arbre del Paradís i s’hi van col·locar boles vermelles com a representació de les pomes que van temptar Eva i Adam. I a partir d’aquí, amb el pas dels segles, s’hi ha anat incorporant tota la resta d’iconografia nadalenca, sempre segons els gustos de cadascú: estrelles, llumetes, regals, garlandes de tota mena… Fins i tot hi ha gent que, en una mena de “decoració fractal”, de l’arbre hi penja altres arbres més petits… O que el personalitzen amb tota mena d’objectes personals. L’únic límit és la imaginació.

Nadales més enllà del fum, fum, fum

Sorprèn quan et diuen que el disc més venut de la història no és ni el Thriller de Michael Jackson ni cap obra mestra dels Beatles… Sinó White Christmas de Bing Crosby, single aparegut el 1942 i que ja porta venudes més de 100 milions de còpies a tot el món. I és que ni jazz, ni rock, ni hip hop… El gènere musical més popular és sens dubte la nadala. N’és una prova la inacabable llista d’artistes que n’han gravat, des de David Bowie fins a Barbra Streisand, passant per Bruce Springsteen, Lynyrd Skynyrd, Bad Religion, John Travolta i Frank Sinatra. Vet aquí alguns clàssics i algunes novetats de 2017:

Cançó
White Christmas
Àlbum
White Christmas
Artista
Bing Crosby
Cançó
Santa’s Coming for Us
Àlbum
Everyday Is Christmas
Artista
Sia
Cançó
Little Saint Nick
Àlbum
The Beach Boys’
Christmas Album
Artista
The Beach Boys
Cançó
Back Door Santa
Àlbum
A Christmas
Celebration of Hope
Artista
B. B. King
Cançó
Finally It’s Christmas
Àlbum
Finally It’s Christmas
Artista
Hanson
Cançó
Santa Claus Is Back in Town
Àlbum
Elvis’ Christmas Album
Artista
Elvis Presley

A part dels premis i de la il·lusió que reparteix, la loteria s’ha convertit en tota una icona nadalenca

Gordos i grosses

Una altra de les imatges indissociables del Nadal és la loteria. La seva història es pot traçar amb facilitat. A Espanya va arribar de la mà del rei Carles III, que la va importar de Nàpols en el format de la 6/49 o de la Primitiva, és a dir, escollint sis números entre l’1 i el 49. El primer sorteig es va fer el 10 de desembre de 1763.

La loteria moderna va aparèixer una mica més tard i com a conseqüència de les guerres napoleòniques. Concebuda com “un medio de aumentar los ingresos del erario público sin quebranto de los contribuyentes”, la Lotería Nacional va realitzar el seu primer sorteig de Nadal el 18 de desembre de 1812. Que el sistema és positiu per a les arques públiques està fora de dubte: l’any 2015, per exemple, l’Estat va recaptar 8.780.000.000 d’euros.

A part de repartir premis i il·lusió, la loteria s’ha convertit en tota una icona nadalenca. Les llargues cues els dies anteriors al sorteig, les teories sobre els llocs on toca més, els números bonics i els números lletjos, la cuidada escenografia del sorteig mateix amb els cants dels nens de San Ildefonso i la posterior alegria i ruixat de cava dels guanyadors davant les càmeres de televisió…

I és a la televisió, també, que any rere any destaquen els propis anuncis de loteria, un dels highlights d’aquestes dates. Durant anys (del 1998 al 2008, concretament), l’estrella va ser el famós “calvo de la lotería”. Després van venir uns anys de recerca, amb moments baixos com el terrorífic anunci on sortien Raphael i Montserrat Caballé… I últimament s’han sumat a la moda d’encarregar-los a directors de cine famosos: en el d’aquest any, Alejandro Amenábar ens proposa la seva increïble història amb alienígena rossa incorporada.

Però la relació entre el Nadal i la publicitat no es limita a la loteria. Només cal recordar algunes frases mítiques d’anuncis nadalencs com “El Almendro vuelve a casa por Navidad”, “Las muñecas de Famosa se dirigen al portal” o “Hola soy Edu, feliz Navidad” (de la desapareguda companyia telefònica Airtel). Altres clàssics indiscutibles són els anuncis de Freixenet i les seves “bombolles”, que busquen l’equilibri entre el clàssic i la sorpresa any rera any, o una altra marca catalana que s’ha sumat a la moda dels anuncis ben produïts: Tous i les seves “Tender Stories”.

I parlant de Catalunya, no ens podem descuidar la Grossa de Cap d’Any, creada el 2013. La seva imatge (un cap-gròs representant una “tieta” rica) i els seus anuncis (que juguen amb l’estètica freak) s’estan convertint en un altre clàssic indiscutible d’aquestes dates. Com en la resta de jocs i sortejos organitzats per la Generalitat, tots els beneficis generats es destinen a programes socials. Com diu el lema de Loteria de Catalunya, “tots hi guanyem”.

Un nadal sempre diferent

Ho dèiem l’any passat: les tradicions nadalenques, com totes les tradicions, estan en perpètua evolució. En aquest número ho hem vist a nivell d’imatge. De mica en mica, però inexorablement, la iconografia evoluciona. Ja sigui per la imaginació de cadascú o per idees “robades” de la publicitat i de la televisió, tots i cadascun dels elements que considerem típics canvien any rere any.

Les modes, la “necessitat” d’innovar i la fusió de cultures (quan no directament l’adopció d’altres cultures) transformen la manera com representem i segurament, també, com sentim l’ano-menat esperit nadalenc. Hi ha alguna cosa dolenta en això? Per a alguns sí, els que creuen que “estem perdent les tradicions”. Però quan veiem que les tradicions no són eternes i que no paren de canviar, no desapareix el problema?

Afegir comentari

Fes clic aquí per publicar un comentari

*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Si continua utilizando el sitio, usted acepta el uso de cookies. más información

La configuración de las "cookies" en este sitio web se activa para darle una mejor experiencia de navegación. Si continúa utilizando este sitio web sin cambiar la configuración de las "cookies" o sin hacer clic en "Aceptar" a continuación, usted está consintiendo a la misma el uso de dichos "cookies".

Cerrar