ENTREVISTA

“Ni or, ni encens ni mirra: el vertader regal és la il·lusió”

En exclusiva mundial per als nostres lectors, Trentadies ha aconseguit entrevistar els Reis Mags de l’Orient. Hem parlat amb els tres una bona estona fins que, al final, un quart personatge s’ha sumat a la conversa… Us imagineu qui pot ser? Per Oriol Sumsi

24-trentadies-entrevista-04

Melcior

24-trentadies-entrevista-05

Gaspar

24-trentadies-entrevista-06

Baltasar

H i ha entrevistes fàcils i entrevistes difícils d’aconseguir… I aquesta ha estat dificilíssima. Per fer- la hem hagut de viatjar a l’Orient i recórrer, durant setmanes, els seus immensos deserts i les seves altíssimes muntanyes. No us podeu imaginar com de gran i perillós és tot allò! I quan ja estàvem a punt de rendir-nos i tornar a casa, de sobte els vam veure… Allà, allà, els veieu cavalcant lentament sobre els seus incansables camells? Són els Reis!

 

Ses Majestats, l’única pista que teníem per trobar-los és que vénen“de l’Orient”. Però es pot saber d’on vénen exactament?

És un secret.

Un secret?

No! (diu Baltasar rient) El que passa és que venim de llocs diferents i la paraula “Orient” serveix per simplificar. De fet jo més que de l’Orient vinc del Sud… No sé si t’has fixat en el meu color de pell.

M’hi he fixat, m’hi he fixat. Parlant de colors de pell… Pot ser que vostès no hagin estat sempre blanc, ros i negre?

Quines preguntes més estranyes que fas…

Ho dic perquè hi ha pintures de l’Edat Mit-jana on es veuen els Reis Mags i tots tenen la pell blanca… 

A l’Edat Mitjana en sabien molt d’algunes coses, però d’altres no en sabien gens.  No has vist els dibuixos que feien dels animals africans i de les bèsties submarines? El que no coneixien bé, s’ho inventaven. Nosaltres, evident-ment, sempre hem estat així.

 

També he llegit que en alguns llocs deien que vostès eren quatre, set i fins i tot dotze.

Quines bestieses… Sempre hem estat tres!

D’acord, d’acord.

Tens alguna pregunta interessant a fer?

Espero no haver-los ofès…

No, home, no! Si som molt de la broma! El que passa és que, com a Reis que som, no ens agrada que qüestionin la nostra autoritat, sobretot a Melcior. Però tu pregunta, pregunta sense por!

Els hi volia preguntar per l’estel. Segueixen guiant-se per les estrelles?

No, ara fem servir altres mètodes. Tenim GPS, Google Maps… Tot això modern.

L’estel, però, ens segueix agradant molt. No només és bonic, sinó que ens recorda el primer viatge que vam fer.

 

A més a més, pensa que algun dia pot ser que totes aquestes eines modernes algun dia poden deixar de funcionar. Les estrelles, en canvi, no deixaran de funcionar mai. Per més tecnologia avançada que utilitzem, és important no oblidar-se de la manera tradicional de fer les coses.

Exacte. Per més whatsapps i messengers que tinguem, no ens hem d’oblidar mai de parlar. Google Maps és molt útil, sí, però no podem perdre la capacitat d’orientar-nos amb el sol i les estrelles, o preguntant, com s’ha fet tota la vida.

Però la vida canvia, no?

En realitat només canvien les coses superficials. Canvia la moda en el vestir, canvia la forma de les cases on vivim… I gràcies als invents canvien coses com la velocitat en la qual ens movem o les malalties de les quals ens morim… Però poca cosa més. Allò important no canvia. L’amor i l’amistat has estat sempre igual des de que el món és món.

L’amor, l’amistat i també les coses dolentes, s’ha d’afegir, perquè d’egoisme i de guerres, per exemple, també n’hi ha hagut sempre.

És trist però és així, sí.

Els regals sí que han canviat. Al nen Jesús vostès li van portar or, encens i mirra, i ara en canvi porten regals molt diferents.

El vertader regal no és l’or, l’encens ni la mirra, igual que no ho és la bicicleta, la nina o la videoconsola, que tard o d’hora acaben oblidats en un racó. El nostre vertader regal és la il·lusió. Això el que nosaltres portem de l’Orient.

(De cop i volta se sent un gran terrabastall. Tots girem el cap i veiem que, de la llar de foc al costat de la qual estem fent l’entrevista, en surten unes cames penjant.)

Què passa aquí?

Ho, ho, ho!

Mite’l! (diu Gaspar) Ja hi som tots!

Hola! (diu el Pare Noel acabant de sortir de la xemeneia) Com esteu, companys?

Molt bé, fent una entrevista amb aquest noi de l’Occident.

Ja ho sé, ja, per això he vingut volant! Què és això d’entrevistar els Reis Mags i no al Pare Noel? (em pregunta)

Home, jo pensava que eren rivals…

Rivals? Què dius ara!

Tenen bona relació?

És clar que sí! Ens encanta que existeixi el Pare Noel, no som pas enemics, ni molt menys. Si a l’estiu sempre anem de vacances junts! Com deia abans, l’important és la il·lusió, i el Pare Noel també en porta molta!

En el seu cas no de l’Orient, sinó del Nord.

Exacte! (diu rient) Fa un fred que pela allà! Per això m’agrada tant venir al Sud, on teniu més bon clima.

Una pregunta que els hi volia fer… Què s’ha de fer amb els nens que es porten malament?

Se’ls ha de convèncer de que es portin bé.

De fet, normalment els que es porten malament no són els nens, sinó els grans.

Pel que he entès, doncs, el que s’ha de fer és que tothom conservi la il·lusió.

Ho has entès perfectament.

Llavors, visca els Reis, visca el Pare Noel, visca el tió i visca tot el que porta il·lusió!

Ho, ho, ho!

Afegir comentari

Fes clic aquí per publicar un comentari

*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Si continua utilizando el sitio, usted acepta el uso de cookies. más información

La configuración de las "cookies" en este sitio web se activa para darle una mejor experiencia de navegación. Si continúa utilizando este sitio web sin cambiar la configuración de las "cookies" o sin hacer clic en "Aceptar" a continuación, usted está consintiendo a la misma el uso de dichos "cookies".

Cerrar