MOVIMENT

Entre el cel i el mar: el delta de l’Ebre

Un dels paisatges més captivadors de Catalunya i alhora més rics cultural i naturalment és el delta de l’Ebre, “lo Delta”, com es conegut en aquelles terres a cavall de les comarques del Baix Ebre i el Montsià. Us convidem a recórrer-lo. Text i fotografies Jordi Mateu i Valls

El riu Ebre, eix vertebrador de terres i persones al llarg dels seus gairebé 1.000 kilòmetres de recorregut, ve a morir en un ample delta de més de 320 km2 en terres catalanes, dels quals un 20% estan protegits sota la figura de Parc Natural.

Poc haguessin pensat els habitants de l’antiga Amni Imposita (Amposta en temps de l’Imperi Romà) que on hi havia una ample badia amb el temps s’assentaria una llengua de terra que s’endinsa 22 km dins el mar, fruit sobretot de les equivocades polítiques forestals dels segles XIV i XV que van fer desaparèixer les enormes masses forestals d’alzina i roure de los “Montes Negros”  aragonesos fins a convertir-los en l’actual pre-desert anomenat Monegros.

A pocs kilòmetres de la desembocadura, l’Ebre adquireix dimensions colossals. La badia dels Alfacs vista des de la barra de “lo Trabucador” que la protegeix dels embats de Llevant. Les salines de la Trinitat, a la Punta de la Banya, proporcionen una sal marina d’excel·lent qualitat.

Al delta de l’Ebre adquireix tot el sentit el mot “aiguabarreig”. El poderós riu ret el seu poderós cabal a la Mediterrània, sota el blau del cel, i envoltat d’algunes de les terres més fèrtils del país. El conreu de l’arròs, juntament amb hortalisses i cítrics, son la base d’una agricultura de proximitat d’excel·lent qualitat.

El cultiu de mariscs com els musclos, les ostres o les cloïsses, i l’abundant pesca, beneficiat tot plegat per la riquesa de nutrients que aporta el riu, converteixen la zona en altament productiva i valorada gastronòmicament. Tot plegat sense oblidar el producte de la caça, que afegeix al plat el sabor d’àdenes, coll-verds, fotges o xarxets.

 Milers de flamencs fan de les aigües salobroses del delta la seva llar.

Les barques deperxar” són emprades encara avui pels habitants del delta. L’arròs i els productes de la mar, protagonistes a taula.

Lo delta, paradís natural

L’ecosistema aquàtic és, juntament amb la selva tropical, un dels més bio-diversos del planeta, i això es nota al delta de l’Ebre especialment en les aus.  De les 600 espècies d’ocells que hi ha a Europa, 360 s’han vist algun cop al delta. D’aquestes, 315 de manera regular.

El rei indiscutible d’aquesta cohort alada és, sens dubte, el flamenc rosat, del qual nidifiquen al santuari/reserva integral de la Punta de la Banya més de 2.000 parelles. No només els flamencs són objectiu d’ornitòlegs o caçadors fotogràfics. Capons reials, polles blaves, corbs marins i infinitat d’ànecs i de petits limícoles passen a formar part dels àlbums i dels records de la munió d’afeccionats a la natura que visiten aquestes terres en qualsevol època de l’any.

Al delta de l’Ebre també resulta important la presència d’espècies de peixos vivípars com el fartet i el samaruc, que tenen aquí un dels seus darrers reductes de població.

Per reposar forces després d’haver recorregut bona part del territori a la recerca dels seus tresors naturals, res com tastar la gastronomia deltaica en algun dels restaurants de la zona. Molt recomanable “La Casa de Fusta”, a tocar de la llacuna de l’Encanyissada.  Un “xapadillo” d’anguila, uns bunyols d’ortiga de mar -si n’és el temps- o un contundent arròs amb fotja faran el fet de manera magistral.

Afegir comentari

Fes clic aquí per publicar un comentari

*

Articles relacionats

Si continua utilizando el sitio, usted acepta el uso de cookies. más información

La configuración de las "cookies" en este sitio web se activa para darle una mejor experiencia de navegación. Si continúa utilizando este sitio web sin cambiar la configuración de las "cookies" o sin hacer clic en "Aceptar" a continuación, usted está consintiendo a la misma el uso de dichos "cookies".

Cerrar