MOVIMENT

Un passeig pel país dels càtars

Probablement, l’indret on millor es pot seguir l’ascens i dramàtic final dels que foren coneguts com els “bons homes” sigui a l’ombra del castell de Foix, en el comtat del mateix nom, en plena Occitània. Només cal capbussar-se en la història i anar mil anys enrere. Això no és “Joc de Trons”. És historia real. Text i fotografies: Jordi Mateu i Valls

Visitar fortificacions amb noms tan evocadors com Perapertusa, Aguilar o Queribús ens transporta cap els temps en els quals a l’actual Europa meridional, a cavall d’Àsia Menor, els Balcans, el nord d’Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya floria el pensament dels càtars, una confessió cristiana de tipus gnòstic, sovint anomenada dels “bons homes” o dels “bons cristians” pels qui la practicaven.

Qui eren el Càtars

La fe dels càtars estava basada en l’existència de dos principis independents: El Bé i el Mal, responsables respectivament de dues creacions. La del Bé havia creat el Cel i els esperits immortals i incorruptibles. D’altra banda, la creació perpetrada pel Mal –el Dimoni- és la del món material, en què tot està sotmès a la corrupció, a la mort, al desordre, al patiment, a la violència.

Esplendor, heretgia i aniquilació

Els orígens dels càtars a finals del segle X no són gaire clars, però en canvi sí que la seva història i decadència es fàcil de seguir gràcies a les nombroses restes que assenyalen el seu pas per la història.

Carcassona, Foix, pobles medievals com Cordes sur Ciel, o poderoses fortificacions com Queribús, Perapertusa o Montsegur, ens parlen amb veu clara del passat esplendorós dels qui varen escriure un important capítol en la forja de la que després seria coneguda com Europa.

La presa del castell de Montsegur el 1244, darrer refugi dels càtars perseguits, i la posterior execució a la foguera al peu mateix del castell dels darrers adeptes al catarisme, va marcar l’extermini i la fi dels “bons homes”

Fent un resum forçosament ràpid del que succeí, tot i que a Occitània les dues professions de fe convivien sense problema, finalment la rivalitat entre ambdues maneres de percebre la fe -la catòlica i la càtara- va desembocar en una condemna de la primera cap a la segona per heretgia.

La presa del castell de Montsegur el 1244, darrer refugi dels càtars perseguits, i la posterior execució a la foguera al peu mateix del castell dels darrers adeptes al catarisme, va marcar l’extermini i la fi dels “bons homes”. El setge i posterior assassinat de centenars de “perfectes” -com també se’ls coneixia- constitueix un dels episodis més foscos i cruels del cristianisme medieval.

Un encontre amb la història

Fer el recorregut a peu, a cavall o en BTT -total o en part- del “Camí dels Bons Homes”, que des del Berguedà ens porta, travessant els Pirineus,  fins al castell de Foix i més enllà fins a Carcassona; trepitjar -literalment- les mateixes pedres i recórrer paisatges que han restat pràcticament inalterats al llarg dels darrers 1.000 anys, constitueix una experiència espiritual comparable a la de seguir el Camí de Sant Jaume.

L’aventura també és possible en cotxe. El País Càtar es troba a poques hores de Barcelona per carretera. Viat- jant vers les comarques de la Catalunya Nord, de l’Ariege i del Languedoc, podem també submergir-nos en un dels capítols més apassionants de la nostra història.

Més informació: www.payscathare.org

Afegir comentari

Fes clic aquí per publicar un comentari

*

Articles relacionats

Si continua utilizando el sitio, usted acepta el uso de cookies. más información

La configuración de las "cookies" en este sitio web se activa para darle una mejor experiencia de navegación. Si continúa utilizando este sitio web sin cambiar la configuración de las "cookies" o sin hacer clic en "Aceptar" a continuación, usted está consintiendo a la misma el uso de dichos "cookies".

Cerrar