DOSSIER

Premis Nobel: ciència de laboratori que canvia el món

Notícies de científics guardonats amb un Premi Nobel han donat la volta al món aquestes darreres setmanes, posant en primer pla una recerca fonamental que sovint dóna fruits difícils de preveure, però que té la capacitat de revolucionar el món. Per Dr Anna Caballé

Sovint costa d’entendre com científics que passen anys de la seva carrera dedicats a estudiar una petita molècula del cos humà o partícula efímera del planeta poden ajudar a millorar la salut pública i el món on vivim. Per sort, les notícies a primera plana dels Premis Nobel ens recorden la importància i l’impacte que la recerca fonamental feta en laboratoris pot tenir a escala mundial.

Què és la recerca fonamental?

A diferència de la recerca aplicada, la recerca fonamental, clàssicament anomenada pura o bàsica, sol ser duta a terme en àmbits acadèmics i té com a objectiu generar nou coneixement sobre el cos humà o el planeta on vivim. Com el seu nom indica, estableix els fonaments i principis bàsics necessaris per poder aplicar el coneixement i fer-ne un bon ús. La recerca fonamental també satisfà la curiositat humana d’entendre allò desconegut, però no vol dir que no tingui objectius clars ni un impacte rellevant: tot allò que s’investiga avui és la base per a les teràpies innovadores i els avenços tecnològics del futur.

Els Premis Nobel d’enguany

Aquest any, James Allison i Tasuku Honjo han guanyat el Nobel en Fisiologia o Medicina pels seus descobriments iniciats als anys 90 de com explotar les defenses naturals del nostre sistema immunitari per atacar les cèl·lules cancerígenes. Després d’anys de perseverança, van aconseguir derivar diverses teràpies oncològiques que bloquegen els frens del sistema immunitari amb anticossos, conegudes com a immunoteràpia, i que permeten l’eliminació eficaç de tumors en pacients des del 2011.

El Premi Nobel de Química d’enguany ha estat atorgat una meitat a Frances Arnold pels seus estudis de l’evolució directa dels enzims –biomolècules amb capacitat d’accelerar reaccions químiques, dissenyades al laboratori– i l’altra meitat, a George Smith i Sir Gregory Winter per la seva recerca en pèptids i anticossos presentats per bacteriòfags: una tècnica per entendre interaccions entre proteïnes o altres biomolècules. Conjuntament, els mètodes descoberts als anys 90 estan ajudant ara a produir nous material químics ecològics, biocombustibles més sostenibles, biomolècules (com anticossos) més eficients i nous fàrmacs.

Finalment, el Nobel de Física de 2018 ha estat per invencions dels anys 70-80 en el camp de la física del làser, com són les aplicacions en biologia de les pinces òptiques (eines fetes de llum), per a Arthur Ashkin, i per mètodes per generar polsos òptics d’alta intensitat per a Gérard Mourou i Donna Strickland (la primera dona en 50 anys en rebre un Nobel de Física). Aquestes eines estan permetent veure objectes extremadament petits i processos molt ràpids, així com generar instruments de precisió avançada que possibiliten noves aplicacions en l’àmbit mèdic (com la cirurgia ocular) i industrial.

Les “Penicillin Girls” de la Dunn School of Pathology d’Oxford cultivant la penicil·lina per fer-la servir com a antibiòtic a partir dels descobriments d’Alexander Fleming, Ernst Boris Chain i Howard Walter Florey (guanyadors del Premi Nobel de Fisiologia o Medicina l’any 1945).

El futur de la recerca

És clau entendre que qualsevol descobriment és valuós, sigui d’aplicació immediata, futura o fins i tot desconeguda. Quan els Premis Nobel d’aquest any van publicar les seves observacions o intentar patentar-les, vendre-les o buscar inversors, no se’n sabia res de la seva utilitat, i ara estan revolucionant el món. La història de la ciència n’és ple d’exemples: Fleming va observar un fong a les seves plaques de cultiu, Chain i Florey van purificar-ne la penicil·lina (tots tres premi Nobel el 1945), que va ser el primer antibiòtic a salvar milions de vides. Recentment, un mecanisme descrit en bacteris, CRISPR, ha permès editar el genoma de manera mai vista i està revolucionant la biomedicina del segle XXI.

Evidentment, és important que tant el sector privat com el públic (inclòs el contribuent) apreciïn el valor d’invertir en recerca fonamental i contribuir al desenvolupament biomèdic i tecnològic del país. El Consell Europeu de Recerca (ERC per les seves sigles en anglès) ja ha començat a monitorar els resultats dels projectes que finança i es parla de com els diferents organismes que donen beques per a la recerca haurien de recollir dades que demostrin l’impacte de la recerca fonamental en l’economia, societat i polítiques de salut. L’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) ha creat un sistema d’avaluació de la recerca i innovació, com a exercici de transparència sobre l’ús dels recursos invertits en el sistema de salut català (informe PERIS 2016-2020). Cal veure si a nivell estatal l’aposta per a la recerca fonamental i el desenvolupament també va més enllà i el nou Ministeri de Ciència treu Espanya de la cua d’Europa en inversions en R+D. Alhora els científics han d’agafar un paper protagonista en comunicar la recerca feta en laboratoris i ajudar a entendre els descobriments clau per a la societat d’ara i del futur.


Anna Caballé (@caballe_anna) és doctora en biologia molecular i cel·lular, divulgadora científica i investigadora biomèdica per a la Universitat d’Oxford (Anglaterra).

Afegir comentari

Fes clic aquí per publicar un comentari

*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Si continua utilizando el sitio, usted acepta el uso de cookies. más información

La configuración de las "cookies" en este sitio web se activa para darle una mejor experiencia de navegación. Si continúa utilizando este sitio web sin cambiar la configuración de las "cookies" o sin hacer clic en "Aceptar" a continuación, usted está consintiendo a la misma el uso de dichos "cookies".

Cerrar