MOVIMENT

Un oasi verd al bell mig de l’Atlàntic nord

Al nord d’Escòcia, a mig camí entre Dinamarca i Islàndia, s’alça un conjunt d’illes poc visitades, però de paisatges encisadors: les Fèroe. Text i fotografies: Jordi Mateu i Valls

L’arxipèlag de les Fèroe (en idioma feroés Føroyar, que vol dir literalment “illes dels xais”), està format per un conjunt de 18 illes d’origen volcànic amb una superfície total de 1.393 km² —més o menys el doble de Menorca— i poblada per menys de 50.000 habitants, 20.000 dels quals habiten a la seva capital, Tórshavn.

Més ovelles que persones

Efectivament. Als verds vessants de les muntanyes de les Fèroe hi pasturen 80.000 caps de bestiar oví, descendents purs de les ovelles transportades cap el segle VI per ermitans procedents d’Escòcia. Es tracta d’ovelles d’una raça molt primitiva, perfectament adaptades al clima rigorós de l’Atlàntic Nord, de costums i aspecte més semblants als muflons que als xais que pasturen a les nostres muntanyes.

Les Fèroe estan totalment cobertes de pastures —no hi ha un sol bosc en tot l’arxipèlag que pugui anomenar-se d’aquesta manera—, una immensa catifa verda que proporciona carn i llet, però sobretot llana d’excel·lent qualitat.

L’herba als teulats es fa servir com a aïllant i proporciona un curiós aspecte a les construccions.

Un paisatge fora del comú   

L’orografia feroesa és extremadament feréstega, sobretot a les costes occidentals. Enormes penya-segats, de més de cent metres d’altura en llocs com a Vestmanna, juntament amb els vessants coberts d’herba i solcats aquí i allà per cascades i saltants d’aigua, confereixen al paisatge una imatge d’alta muntanya que contrasta poderosament amb la presència de fiords de calmada bellesa i canals entre illes.

Alguns d’aquets canals entre illes tenen amb prou feines uns centenars de metres i són salvats sovint per ponts. En els casos en què la separació és més gran, els feroesos han recorregut a la construcció de túnels submarins, el més llarg dels quals, amb 6 kilòmetres sota el mar, serveix per unir les illes d’Eysturoy i Borðoy.

Actualment es troba en construcció un túnel encara més llarg sota el mar que ha de unir les illes de Streymoy i Eysturoy, que en la seva costa sud estan separades per un braç de mar de gairebé cinc kilòmetres.            

Infinitat de cursos d’aigua recorren les illes formant espectaculars cascades que, en ocasions, moren al mar com la de Gásadalur, a la illa de Vágar.

El fraret àrtic Fratercula arctica

Paradís ornitològic

Sens dubte, un dels trets més destacables d’aquesta porció de terra perduda enmig de l’oceà és la capacitat d’atracció que exerceix sobre centenars d’espècies d’aus, especialment marines, que troben en aquest indret el lloc ideal per niar. Sobretot a l’estiu, immenses colònies de mascarells, fulmars, frarets, garses de mar, xatracs i un llarg etcètera vesteixen de vida i color amb els seus vols i crits aquestes solituds boreals.

De visita obligada, ben armats amb prismàtics i càmera de fotos, són els penya-segats del nord de l’illa de Streymoy o de la diminuta illa de Mykines on gaudireu de març a primers de setembre d’una de les colònies de frarets àrtics més nombroses de tot l’Atlàntic. Els frarets, juntament amb els gavots i els somorgollaires, tot i no haver perdut la facultat de volar, són els qui més ens recordaran, pel seu aspecte i costums, als pingüins de les regions polars de l’hemisferi sud, ja que som a pocs centenars de kilòmetres del Cercle Polar Àrtic.

Afegir comentari

Fes clic aquí per publicar un comentari

*

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Articles relacionats

Si continua utilizando el sitio, usted acepta el uso de cookies. más información

La configuración de las "cookies" en este sitio web se activa para darle una mejor experiencia de navegación. Si continúa utilizando este sitio web sin cambiar la configuración de las "cookies" o sin hacer clic en "Aceptar" a continuación, usted está consintiendo a la misma el uso de dichos "cookies".

Cerrar